Qualsevol persona que vulgui obtenir o renovar un permís de residència i treball a Andorra haurà d’acreditar un nivell mínim de català a partir de 2029. Aquesta nova norma inclou a tots els ciutadans del país que són estrangers, com per exemple els streamers espanyols que en els últims anys han anat a viure al país pirenaic en els últims anys per a pagar menys impostos. Així ho han consensuat aquest divendres la immensa majoria dels grups parlamentaris andorrans durant el treball en comissió que s’ha dut a terme per a tancar el text del projecte de Llei de la llengua pròpia i oficial, segons han assegurat en un comunicat conjunt Demòcrates, Concòrdia, Partit Socialdemòcrata i Ciutadans Compromesos.
L’objectiu d’aquesta nova llei andorrana, segons apunten els partits, ha estat mantenir l’esperit inicial de la llei, que és “preservar la llengua pròpia d’Andorra” i garantir el dret dels ciutadans a ser atesos en català.
Què demanarà Andorra?
Segons es desprèn del text definitiu de la llei, les formacions polítiques han acordat obligar a tots aquells que vulguin renovar el permís de residència i treball a cursar una formació de català de 30 hores, a excepció que es pugui demostrar “un nivell adequat de la llengua”. Aquest cas és el de molts dels streamers i youtubers que viuen al país, com per exemple TheGrefg, Rubius o Ampeter. A partir d’aquí i en el cas de la primera renovació, s’haurà d’acreditar el nivell A1 de català, mentre que per a la segona renovació el requisit serà el nivell A2, una mesura que entrarà en vigor a partir del 26 d’abril de 2026. Unes condicions que s’hauran de començar a aplicar un cop que s’apliqui la llei.
A més, els grups també ha acordat “fer extensius aquests nivells de català” per a la resta de permisos d’immigració en un termini de cinc anys, fet que també afectarà els residents passius o als youtubers. De la mateixa forma, s’han previst mecanismes de reforç en tots els àmbits d’aplicació per a “reafirmar l’esperit” de la llei, s’ha concretat la composició d’alguns òrgans que contempla el text, com la Junta de Coordinació de la Llengua o el Consell Nacional i s’ha definit un règim sancionador més precís.
Els grups parlamentaris que han tancat el text destaquen que el projecte de llei compleix “la seva missió integradora”, associa el progressiu aprenentatge de la llengua per part dels nouvinguts i l’acreditació d’aquesta en els permisos d’immigració. Finalment, es feliciten pel clima aconseguit durant el treball en comissió que afirmen que ha permès convertir les respectives esmenes en “millores objectives” en favor del patrimoni lingüístic d’Andorra.
