La campanya Defensem en català, defensem el català, impulsada per Plataforma per la Llengua i el Consell de l’Advocacia Catalana (CICAC), que es proposa, entre altres objectius, sensibilitzar els advocats perquè respectin i facin respectar els drets lingüístics dels clients en l’àmbit judicial, compta també amb el testimoni de juristes que expliquen la seva experiència amb la llengua. L’ONG del català ha publicat vídeos al seu canal de YouTube en què advocats de renom comparteixen la seva experiència treballant en català i animen els advocats a fer servir la llengua en el seu àmbit professional. Entre aquests, hi ha els advocats que van defensar els dirigents independentistes catalans en el judici del Procés al Tribunal Suprem, com ara Marina Roig (Òmnium Cultural), Andreu Van den Eynde (Esquerra Republicana), Jordi Pina (Junts per Catalunya).
Pina explica que va fer tota la carrera a Barcelona en “castellà” i que a l’inici de la seva carrera feia “totes les vistes en castellà” fins que es va adonar que “el castellà m’automatitzava molt més a l’hora d’expressar-me en un judici”. “En canvi, quan m’expressava en català, com que no havia de traduir mentalment, les frases que em sortien eren més planeres i més pròximes i em vaig adonar que arribava molt més al tribunal”. “A mi cap client meu m’ha dit que parli en castellà”, ha assegurat, i, per exemple, ha explicat que en el cas Neymar va fer “tot el judici en català” malgrat que els advocats de l’acusació particular eren de Madrid. A més, remarca que “hi havia companys de la defensa que eren de Madrid i em van demanar que fes el judici en castellà per deferència, però els hi vaig que no s’ho havien de prendre com una actuació de mala educació meva perquè hi tinc dret”. “Quan t’estan obligant a usar una llengua que no vols usar t’estan vulnerant el dret a defensa”, i afegeix que “quan ve un estranger no agafem i l’obliguem a parlar en castellà o en català”. “Jo m’he d’expressar amb la meva llengua materna perquè és amb la que tinc més capacitat de convèncer”, conclou.
Marina Roig, per la seva banda, diu que la seva llengua natural és el català i remarca que “si la persona que ve a nosaltres és catalanoparlant és important que aquesta es pugui sentir còmoda”. “Que la persona es pugui defensar en català és molt important”, i lamenta la “inèrcia” dels jutjats de fer-ho tot en castellà. Malgrat tot, “creu que aquesta situació s’ha “revertit” bastant i creu que si l’advocació introdueix el català permet que d’una manera “natural” tot s’acabi fent en llengua catalana”. “Si en la nostra vida diària ens desenvolupem en català, crec que has de normalitzar la llengua en la teva vida professional”, diu, i opina que la inèrcia que hi ha de passar al castellà es pot revertir. “L’advocacia ha de fer el paper de fer servir la llengua que utilitza en la seva vida diària i això no és cap esforç” i assenyala que “no hem de canviar el xip quan travessem la porta del jutjat”. Per contra, manifesta que sí que és un esforç per al col·lectiu d’advocats introduir el català en els escrits perquè “tenim els models d’escrits amb totes les formes jurídiques en castellà”. “Cal posar-s’hi i fer-ho i quan tinguis fets els primers els següents ja seran els mateixos”, puntualitza.
Ser activistes des de la universitat
Van den Eynde, per la seva banda, assenyala que l’obstacle principal de la llengua en l’àmbit judicial és que “la universitat no és en català” i reclama ser “activistes” des de la universitat. “A la meva època, ens explicaven moltes coses, però no hi havia classes en català i no hi havia llibres en català” i explica l’anècdota que un dia van trobar un Codi Penal traduït al català. Pel que fa a l’exercici de la professió, exposa que la principal dificultat és “enfrontar-te a un sistema que pressuposa que la normalitat no és usar el català o que el canviarem immediatament” i, és per això, que demana no canviar de llengua. “L’entrebanc més bèstia de tot és quan jutges i fiscals són activistes contra el català”, i opina que més enllà de canvi legislatiu, cal un “canvi cultural”. “El meu consell és que si tenim l’oportunitat de generar un canvi en el món que beneficiï la resta de persones, tenim l’obligació de fer-ho. Costa molt poc contribuir al benestar de tanta gent”, afirma.
Altres testimonis
En aquests vídeos, també hi apareix Anaïs Franquesa, directora d’Irídia – Centre per la defensa dels drets humans, que defensa que “si vivim en català, hem d’exercir en català, i això depèn de nosaltres”, i afegeix que “es tracta que tothom el faci servir més, sense problemes ni complexos”. D’altra banda, el vicedegà del Col·legi d’Advocats de Vic, Nàsser Aoukhiyad, explica que “presentar els escrits en català incentiva que els òrgans judicials s’adrecin a tu en català”. Finalment, la responsable tècnica de Drets i Justícia de Plataforma per la Llengua, Marina Pellín, lamenta que hi ha “una situació d’infradenúncia, però a poc a poc s’entén que, si no pots intervenir en català en un jutjat, se t’estan vulnerant drets”.
