Entre l’última setmana de juliol i el 13 d’agost, l’Ajuntament de Sant Cugat va rebre 324 sol·licituds d’empadronament que va considerar “sospitoses”. Totes s’havien fet seguint el mateix modus operandi: es dirigien en grups de quatre o cinc persones, acompanyats d’un traductor, a l’Oficina d’Atenció a la Ciutadania (OAC) per empadronar-se al municipi. Segons explica en conversa amb El Món el tinent d’alcaldia de Relacions Institucionals, Bon Govern i Ciutat Digital -que s’encarrega de la gestió del padró de Sant Cugat-, Jordi Puigneró, aquestes persones es van presentar a l’oficina amb “contractes de lloguer sospitosos”, o certificats de “dubtosa credibilitat” que acreditaven la seva residència al municipi, demanant empadronar-se: “Nosaltres no tenim capacitat per demostrar que és un document fals i denegar directament el padró”, explica Puigneró, que recorda que la verificació dels contractes és una competència que correspon als cossos policials. Tots els sol·licitants van ser empadronats.
Davant aquesta allau d’empadronaments a través del mateix modus operandi, l’Ajuntament de Sant Cugat va optar per aturar els processos d’aquesta mena per posar ordre a la situació. En aquell moment es va posar en marxa un procés per verificar que les persones que s’han empadronat realment viuen al municipi: “Això vol dir fer inspeccions als domicilis, perquè és l’única manera de comprovar-ho. Com a mínim, s’han de fer dues inspeccions, en diferents franges horàries del dia, per veure si aquella persona realment viu o no allà”, assevera Puigneró. Després d’aquesta inspecció, que s’ha allargat mesos -fins a finals de novembre-, l’Ajuntament de Sant Cugat ha acabat donant de baixa del padró 322 dels 324 casos registrats en els primers quinze dies d’agost. És a dir, ha conclòs que gairebé la totalitat dels empadronats a través d’aquest modus operandi sospitós ho havien fet de manera fraudulenta.
Ara, segons Puigneró, aquestes persones s’han empadronat en altres municipis catalans pròxims a Sant Cugat, però també en altres punts de l’estat espanyol: “Quan una persona que tu has donat de baixa s’empadrona a un altre lloc reps una notificació. Per això sabem que molts d’aquests s’han empadronat a municipis del voltant de Sant Cugat, però també ens hem trobat amb casos [d’aquests 322] que s’han empadronat a Melilla”, apunta. La situació irregular, doncs, ja no es viu a Sant Cugat, però sí que perdura en altres punts de Catalunya. Experts consultats per El Món coincideixen que aquests empadronaments fraudulents, falsos, es produeixen a causa de les escletxes de la normativa actual que regeix el padró. I més tenint en compte que les administracions municipals tenen l’obligació d’empadronar, tal com estableix l’article 15 de la Llei 7/1985: “La llei obliga a empadronar qui viu al municipi, sigui perquè és propietari o perquè és llogater. El problema és que no es té un control sobre els documents que es presenten”, argumenta la catedràtica de dret administratiu de la UAB Marta Franch, que afegeix que, a causa d’aquesta obligació, primer s’empadrona, i després, si es tenen sospites, es comprova si realment la persona viu on ha acreditat.
Per què es busca estar empadronat, encara que sigui fraudulentament
Tal com recorda la directora de la Fundació Carles Pi i Sunyer -entitat especialista en ciència política i gestió pública-, Esther Pano, estar registrat al padró municipal obre la porta a diferents serveis públics, com ara prestacions alimentàries, ajudes per a l’habitatge o la possibilitat d’escolaritzar els fills als centres públics del poble o ciutat, entre d’altres. L’accés a aquests serveis públics, doncs, és un dels principals motius pels quals tothom vol estar empadronat en un municipi o altre: “És igual d’important regular les altes en el padró com les baixes”, apunta l’experta, que recorda que quan es tracta d’un canvi de municipi -és a dir, passar de Barcelona a Girona, per exemple- el procés no és immediat: “En alguns casos es pot estar empadronat simultàniament en dos llocs. Estaria bé automatitzar aquests tràmits perquè siguin molt més àgils”, argumenta. De fet, Esther Pano comenta que aquesta és una situació amb què s’han trobat algunes persones a l’hora d’anar a votar, ja que abans de les eleccions és un moment en què acostuma a haver-hi més moviments en el padró.
La importància de gestionar les altes i les baixes és una situació amb què es va trobar l’actual govern de Sant Cugat en començar la legislatura, ara fa poc més de dos anys. “En arribar ens vam trobar que l’anterior govern [el tripartit entre CUP, ERC i el PSC] no tenia el padró al dia. Hi havia més de 4.000 persones que ja no vivien a Sant Cugat”, relata Jordi Puigneró, que explica que han estat més d’un any comprovant “manualment” -és a dir, a través dels mecanismes habituals d’inspecció- cas per cas fins a posar-ho al dia. “Ara serem molt més durs amb el padró”, assegura, i defensa que el padró ha de reflectir la població que viu a cada municipi. Ni més ni menys. Una idea també compartida pels experts: “Hauria de ser automàtic que es canviï el padró en el moment de canviar de residència habitual. La regulació ha de ser més estricta”, argumenta Marta Franch.
Un maldecap per als afectats i els ajuntaments
A causa de les escletxes de la normativa que regeix el padró, les quals deixen espai a la picaresca, hi ha persones que s’han trobat que tenen gent empadronada a casa que desconeixien, amb contractes de lloguer falsos. Aquest és el cas, per exemple, de Patrícia Martínez. Propietària d’un immoble de Ciutat Vella, a Barcelona, Martínez ha estat víctima d’una suplantació d’identitat que l’ha abocat a tot un periple administratiu per poder demostrar que hi ha vuit persones empadronades en el seu pis de manera fraudulenta. Mentre estava al Perú per feina a finals d’octubre, la seva filla -amb qui viu- va rebre una notificació de l’Ajuntament de Barcelona en què l’informaven que tenia un termini de deu dies per personar-se a l’Oficina d’Atenció Ciutadana per respondre d’una “irregularitat” en relació amb el padró. Allà és on va descobrir que tenia vuit persones més empadronades al seu domicili, de tres habitacions.
La Patrícia explicava fa pocs dies al TOT Barcelona que la comunicació amb els responsables del padró del consistori és pràcticament impossible, cosa que encara la va carregar de més angoixa. En aquest sentit, però, la directora de la Fundació Carles Pi i Sunyer recorda que, sovint, aquests processos requereixen més temps del que sembla: “Quan toca de prop sembla inaudit que no es resolgui, però s’ha d’intentar contactar amb tothom, i això porta temps”, apunta Esther Pano. Per altra banda, malgrat que comprèn que hi ha administracions municipals que no disposen de prou recursos -inspectors, generalment- per fer totes les comprovacions necessàries, la catedràtica de dret administratiu de la UAB també creu que “mai s’ha de carregar als privats” el pes de la “mala gestió”.
Ara bé, Jordi Puigneró també insisteix que els ajuntaments tampoc són els culpables d’aquest desgavell amb el padró, sinó que apunta directament cap a l’Estat. “Molts dels casos amb què ens vam trobar és gent que arriba a Catalunya per l’aeroport del Prat i es va a empadronar directament. La majoria entren amb visat turista, no són persones vulnerables. L’Estat hauria d’actuar en aquests casos de turistes que, un cop se’ls acaba el visat, es queden aquí i s’empadronen”, exclama el tinent d’alcaldia del govern municipal de Sant Cugat, que assegura que aquest és un dels motius pels quals Junts per Catalunya ha reclamat en més d’una ocasió el traspàs de competències d’immigració que té el govern espanyol. “A nosaltres ens passen la patata calenta, però no som els culpables de la mala praxi de l’Estat”, rebla Puigneró. Amb tot, els experts posen negre sobre blanc que les escletxes de la normativa que regeix els empadronaments, afegit a la manca de recursos per a la verificació documental dels ajuntaments, obren la porta a la possibilitat que hi hagi gent interessada a fer registres fraudulents al padró.
