“Només calia que uns alemanys cantessin Stille Nacht! Heilige Nacht!, des de la seva trinxera, perquè uns britànics, belgues o francesos, uns metres més enllà, reconeguessin l’harmonia amb Silent night! Holy night!, uns; Douce nuit, Sainte nuit, altres i cantessin a l’uníson amb ells”. Possiblement, aquest és un dels episodis més enigmàtics de la història contemporània. És una de les moltíssimes referències de la premsa de l’època relatant el primer Nadal a les trinxeres europees de la Gran Guerra o Primera Guerra Mundial.
Un fet pràcticament inèdit en la història, on soldats que es cosien a trets van aturar els trets i les bombes per celebrar Nadal. És el que es coneix com la treva de Nadal i que Álvaro Núñez Iglesias detalla en un profund estudi titulat com La tregua de Navidad de 1914 (Edicions Reencuentro). Aquesta treva va comportar l’aturada de la guerra i la confraternització de les tropes, que jugaven partits de futbol entre trinxeres, enterraven els morts o compartien menjars. Aquest fenomen segurament esdevé el paradigma del que es coneix com a “esperit de Nadal”.
És a dir, la sensació de felicitat, empatia, alegria, generositat i una connexió amb coneguts, amics i saludats que no es produeix en cap més època de l’any. És una sensació? És una mena de conxorxa ciutadana a través dels mitjans de comunicació? És una ocurrència dels guionistes de pel·lícules com It’s a wonderful life o Love Actually? O bé, té alguna explicació racional o raonable? Tot indica que l’esperit de Nadal existeix i té una explicació científica. Així ho defensen científics com el doctor en biologia i un plàstic divulgador científic de la Universitat de Barcelona, el neurocientífic David Bueno, i Sylvie Pérez, una precisa professora i col·laboradora dels Estudis de Psicologia i Ciències de l’Educació de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). Tots dos raonen l’existència d’aquest “esperit de Nadal”.
“És evident”
“Quan el llenguatge popular posa nom a una cosa és perquè és una evidència, és perquè existeix i té un significat compartit”, reflexiona amb contundència Pérez. “Per a les festes de Nadal, tots tenim un significat compartit”, afegeix. Una opinió que també abona Bueno, amb el benentès que, a diferència d’altres festivitats de l’any, com ara l’estiu, per Nadal els “rituals són compartits”. És a dir, que hi ha una comunió social de costums com l’arbre, el tió, el Pare Noel, la màgia dels Reis d’Orient, els llums als carrers, les nadales, els àpats familiars i els retrobaments.
De fet, tant Bueno com Pérez emfatitzen aquest concepte de “ritual” en relació amb les comoditats del nostre cervell. “L’esperit de Nadal no deixa de ser una construcció psicològica que ens fem i que ens transforma en un moment determinat”, aporta Bueno. “Al nostre cervell li agraden els rituals, ens fa la sensació de seguretat”, assegura el neurocientífic.
“Situem molts records en els rituals, les trobades, els àpats, els colors, les olors i tot això, Nadal ho té molt”, indica Pérez. Fins i tot, Pérez insinua que, per exemple i com mostra molta publicitat, hem arribat a “fabricar el record” com un “esforç de viure positivament les festes”. És una conclusió a la qual també va arribar un estudi de la Universitat de Copenhaguen de l’octubre de 2015, que establia l’existència d’una “xarxa d’esperit de Nadal al cervell humà que comprèn diverses àrees corticals”. Una xarxa que, assegurava, que s’activa més “significativament en persones que celebraven les festes de Nadal”.
El “secret de l’esperit de Nadal”
Aquí rau un dels secrets de l’origen de l’esperit de Nadal. Això és que “anticipem, ens preparem, esperem que arribi Nadal i sabem que veurem la família i que tindrem regals”, argüeix Bueno. “Al capdavall, no fem res més que activar el nucli estriat, la zona del cervell que reflecteix el que ens fa sensació de recompensa, de benestar… hi anem pensant i anem preparant la felicitat de Nadal en els dies previs que tenim a tocar”, sentencia. “És això que interpretem com a esperit de Nadal, ens sentim a gust i ens anticipem”, clou Bueno.
“El nostre cervell, la nostra consciència és sensible al context, tant el context físic, com ara els llums, els colors i el tió, com el simbòlic que conté càrrega emocional, Nadal són uns dies que conjunten aquests dos contextos”, explica Pérez. “Aquest context activa el nostre cervell en positiu o negatiu, és una reacció emocional, una resposta socioafectiva i psicosocial real en tant que és una resposta positiva en un ambient simbòlic”, ressalta Pérez.
Tant és així que Bueno fins i tot remarca un fenomen que es fa notar per Nadal i és la “il·lusió per regalar”. “Comprem regals per a altres amb la il·lusió que els farà el present, anticipem l’alegria que tindrà qui li regalem”, explica Bueno. Una previsió del sentiment que incentiva la creació de la dopamina i l’oxitocina, dues hormones que ens generen benestar i fomenten la connexió social.
La síndrome del Grinch
Tots dos alerten, però, que les respostes emocionals a símbols externs o interns o als records també passen pel sedàs de la “situació personal de cadascú o per les expectatives que es generin”. Pérez insisteix que, si has tingut una mala experiència, per Nadal es fa notar més, i pot convertir-se en la síndrome del Grinch. “Cal pensar que és una època de nostàlgia, de recolliment, de referents d’infantesa i això pot tenir un doble significat, depèn per la situació que passis”, subratlla.
Una opinió que comparteix Bueno, que recorda la importància de l’activació de l’amígdala centre que genera les emocions, “l’hipocamp de la memòria, que fa que pensem en l’amic que ja no hi és… la nostàlgia està bé si no tens cap situació tràgica, però si estàs passant una mala època, i recordes com n’eres abans de feliç i que malament ho estàs passant ara, generes una síndrome de Grinch”. En aquest sentit, ressalta que per Nadal el nivell de suïcidis augmenta.
Tant Bueno com Pérez pensen que un esperit com el de Nadal només es produeix en aquestes dates. Sí que hi ha sentiments de bon rotllo o bona expectativa per Sant Joan o per les vacances, però la diferència és que només Nadal té rituals del tot compartits. “Per vacances no tothom les fa igual o no tothom en fa”, argumenten. I Sant Joan és un dia concret i no té tanta simbologia externa, tants incentius o estímuls. També el diferencien de sentiments aproximats, com ara la solidaritat que va generar la pandèmia de la Covid, que era més una “reacció, una resposta psicosocial, de supervivència, i molt més irracional”, comenta Pérez. Així doncs, els soldats que, enfangats a les trinxeres de Verdun, van deposar les armes per cantar Santa Nit amb els seus enemics, van actuar amarats d’un sentiment, d’un esperit que, científicament, es pot concloure que existeix.
