No només una vegada, sinó dues. El Jutjat Contenciós Administratiu número 8 de Barcelona ha dictat sengles sentències amb les quals avala que el comissari dels Mossos d’Esquadra Eduard Sallent pugui ostentar els galons de major. D’aquesta manera, la justícia valida el procediment per ascendir que va aprovar Sallent quan era cap del cos i que va ser impugnat pel sindicat SAP-Fepol i per l’Associació Professional de Comandaments de la Policia de Catalunya (Copcat), dues organitzacions opositores als canvis que defensava al departament el ja exconseller Joan Ignasi Elena. De fet, el sindicat de comandaments ha estat condemnat, fins i tot, a pagar les costes del procediment.
Les dues resolucions, de 10 i 13 pàgines respectivament i a les quals ha tingut accés El Món, són directes i clares. Ni la sentència 152/2025, respecte al recurs de SAP, ni la 197/ 2025, del recurs de Copcat, consideren que el concurs per triar un major vulneri els principis d’igualtat ni els de transparència, mèrit i capacitat. Així mateix, ni el jutge Rocío Colorado ni el magistrat Joaquim Turmo creuen que l’elecció pel nomenament s’hagués hagut de fer per un òrgan col·legial, i distingeixen la creació de la plaça de la composició del cos que descriu l’Institut de Seguretat Pública de Catalunya. Actualment, Sallent és el cap de la Regió Metropolitana Sud dels Mossos.
Un concurs legal i una decisió legislativa
De fet, els dos sindicats van recórrer el procés perquè entenien que responia a una decisió política a les portes d’unes eleccions al Parlament que podrien canviar el Govern. Però ambdós jutges no veuen per enlloc que la suposada jugada política superi la legalitat. A més, argüeixen que s’han complert els requisits establerts en les bases per convertir Sallent en l’altre major en actiu del cos. Ara com ara, només n’hi ha un, i és l’actual director general de la Policia i també excap del cos, Josep Lluís Trapero.
Per als dos magistrats, la convocatòria de major a la qual es va presentar Sallent, i també Alícia Moriana, sí que definia els requisits o condicions necessàries per aspirar a un lloc de major. Així, recorden que establien que els “participants han de tenir la condició de funcionaris de la categoria de comissaris de l’escala superior del Cos de Mossos, han de trobar-se en servei actiu o en una situació administrativa que comporti reserva i han de pagar les taxes”. I després superar un curs específic i tornar a tenir l’aval del director general de la policia. Per altra banda, les dues resolucions insisteixen a definir el concurs com un procés legislatiu. “No es tracta del tot d’una decisió administrativa sinó legislativa”, addueixen. Així, insisteixen que s’aplica l’article 25.3 de la Llei 10/1994, que estableix que la categoria de major es fa pel sistema de lliure designació entre els comissaris del cos.
“Autèntica qüestió conflictiva”
Les dues resolucions deixen clar que el nomenament és de lliure designació. Per això, interpreten que les impugnacions venen per la “valoració discrecional d’uns mèrits que no estan especificats a la convocatòria”. De fet, consideren que aquesta és l'”autèntica qüestió conflictiva”. En aquest sentit, els dos jutges subratllen que la provisió del lloc només havia de concretar requisits, però no els mèrits que serien “avaluats de manera discrecional”. Per tant, distingeix entre mèrit i requisits.
En conseqüència, la lliure designació implica que el director general de la policia pot avaluar amb discrecionalitat “si cap dels candidats tenia les capacitats, aptituds, actituds i competències” que considerés adients i necessàries. Tant és així que els jutges remarquen que podria haver declarat el procediment desert o bé que la persona nomenada pugui ser destituïda de manera discrecional, sempre que el cessament sigui motivat i basat en fets certs. “Cap d’aquestes opcions no seria possible en cas de cobertura del lloc per concurs i no per lliure designació”, conclouen. Per tant, consideren plenament legal el procediment per convertir Sallent en major. El sindicat de comandaments, però, ja ha anunciat un recurs davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC).
