Bufetada del president de la secció 22 de l’Audiència de Barcelona als serveis jurídics de Generalitat que representen els Mossos d’Esquadra per la seva forma habitual d’actuar. Aquest matí, en el judici contra tres detinguts als aldarulls postsentència, el president del Tribunal, Juli Solaz, ha fet fora el lletrat de la Generalitat com acusació particular i només el manté en tant que demana responsabilitat civil per uns suposats danys. Tot plegat perquè el lletrat no ha identificat amb noms i cognoms els mossos els quals representa.
“Aquesta sala no admet acusacions anònimes, que no estiguin identificades tal com diu la legislació espanyola i no només el número de TIP”, ha advertit el magistrat amb la conformitat de la resta de togats. Així, li ha atorgat cinc minuts per identificar-los i no se n’ha sortit perquè “estaven de servei”. En definitiva, ha decidit no tenir-los per presentats i a més ha renyat al jutjat d’instrucció perquè no entén com els havia permès personar-se. La vista d’avui encetava un judici de dos dies, ara bé un pacte amb la fiscalia i dues de les acusacions han permès fer via i s’ha suspès la sessió un cop s’ha detallat l’acord amb el ministeri públic, a l’espera de la resta de prova sol·licitada per l’acusat, Dren, que no ha conformat i que reclama la lliure absolució.
Demanaven 15 anys de presó als tres independentistes jutjats
La sala de vistes de la primera planta del Palau de Justícia ha estat un obrir i tancar portes des de les deu del matí. L’hiperactiu fiscal que portava el cas, Fèlix Martín, -que també va portar el famós crim de la Guàrdia Urbana- demanava , en total, 15 anys i mes de presó, 2.680 euros en multes i 11.820 euros per responsabilitat civil als tres acusats. Però ha decidit rebaixar penes i oferir acords als acusats mentre anava amunt i avall alimentat amb una llauna de Coca-Cola Light. Els joves van ser detinguts per suposadament llançar pedres, ampolles de vidre, material pirotècnic i tanques de seguretat contra els Mossos d’Esquadra durant una protesta davant de la delegació del govern espanyol a Catalunya. La policia els va detenir al mateix lloc dels fets i acusa els joves d’oposar resistència “colpejant i empenyent” els agents. A més, el ministeri públic reclama al tribunal que apliqui l’agreujant de l’ús de disfressa perquè, segons assegura, portaven la cara tapada.
Finalment, hi han hagut dues conformitats. Un dels acusats, en Joan, ha demanat disculpes als dos mossos ferits i, per això, la Fiscalia ha acordat 6 mesos per atemptat a l’autoritat i 3 mesos per desordres i el pagament de tres multes de manera fraccionada. En Marc ha acordat 2 anys i 4 mesos pels mateixos delictes, i com que cap dels dos supera els dos anys individualment, la pena quedaria suspesa. En canvi, Dren sosté la batalla davant una petició de pena de 4 anys i 9 mesos de presó. Tots tres van estar reclosos preventivament durant quatre setmanes a la presó de joves de La Roca.
Paperot de la Generalitat
En el seu escrit d’acusació, el ministeri públic explica que la protesta havia estat comunicada i que els Mossos van organitzar un dispositiu per protegir l’edifici de la delegació del govern. Un miler de persones van intentar traspassar el cordó policial i es van enfrontar amb els agents que protegien el perímetre. Però la sorpresa ha estat el paperot de la Generalitat que acusava els tres nois d’atemptat i lesions, i segons les famílies “amb molt mala llet”. Però el tret li ha sortit per la culata. Al primer torn de paraula, el president del tribunal ni ha preguntat al lletrat en qualitat “de què estava al judici” i “a qui representava concretament”. Una pregunta formulada amb prou murrieria com per albirar un cop d’efecte. L’advocat de la Generalitat ha replicat que representava els interessos dels Mossos actuants.
El magistrat ha respirat amb profunditat i mirant de fit a fit al lletrat li ha recordat la sala on es trobava i la legislació. De fet, és una de les seccions de l’Audiència més garantista. “Aquesta sala no admet acusacions anònimes, acusadors no identificats plenament anònims”, ha advertit el magistrat. L’advocat, visiblement descol·locat, no ha sabut com defensar la posició i el president del tribunal encara ha estat més clar: “la legislació espanyola no permet acusacions anònimes”. A la sala s’ha elevat un murmuri general per la sorpresa. Els magistrats bellugaven el cap davant la sorpresa que la Generalitat no estigués ni previnguda ni preparada o, que en definitiva, no fessin cas a la llei i a les garanties dels ciutadans. De tota manera, li han donat cinc minuts per tal que identifiqués els seus clients. El lletrat d’Interior ha començat a fer trucades com si demà s’acabés el món, però, finament, ha desistit. Ha demanat a la sala un dia per tal de poder aportar les dades perquè els agents estaven de servei i no podien donar les seves dades. L’excusa encara ha fet empipar més el magistrat que li ha recordat que fa 4 anys que el cas es belluga. Fins i tot, s’ha preguntat com és possible que el Jutjat d’Instrucció permetés la personació de la Generalitat. El tribunal ha decidit fer fora la Generalitat d’acusació particular i només els ha mantingut a la sala per la seva petició de danys en tant que reclamen per responsabilitat civil. Les defenses han aplaudit la mesura i han recordat al tribunal que la Generalitat es va oposar a la llibertat dels joves fins a tres vegades durant la presó provisional.
2
6
