Un judici a mitges, i amb resultat gairebé final cantat. Aquest matí, la funcional sala de vistes de la secció penal de l’Audiència de Lleida ha celebrat el judici contra quatre persones, que la Comissaria General d’Informació dels Mossos d’Esquadra com la Prefectura del Servei d’Informació de la Guàrdia Civil esperaven amb ganes. Seien al banc dels acusats els dos supremacistes blancs detinguts en un mas aïllat per un delicte d’odi i dues persones més detingudes a Alacant, acusats de tinença il·lícita d’armes i delictes contra la salut pública, és a dir, plantaven marihuana per finançar el seu “projecte”. Les penes oscil·laven entre els gairebé onze anys de presó i multes de 120.000 euros i s’han reduït a penes màximes de 3 anys i sis mesos de presó per un delicte d’odi i contra la salut pública.
El judici, però, ha començat coix tot i el ganxo de ser el primer judici a l’Estat contra dos supremacistes blancs. Per una banda, el ministeri fiscal ha retirat l’acusació contra l’acusat que només tenia un delicte contra la salut pública, que ha estat expulsat de la sala. Per l’altra, els dos acusats per un delicte d’odi han arribat a un acord amb la fiscalia per tal de reduir la pena i poder esquivar, sense encara garanties, l’entrada a la presó. El quart acusat, José, ha rebutjat pactar amb fiscalia —està acusat per tinença d’armes i per plantar marihuana— i ha obligat a celebrar un judici que ja començava descafeïnat. Ara bé, els lletrats dels dos conformats han defensat l’acord davant la situació i el retret social i per evitar una pena desproporcionada. En tot cas, els seus advocats han defensat la tesi que els atestats dels Mossos d’Esquadra i la seva investigació va ser “prospectiva”. De fet, han fet una passa més enllà acusant la policia de fer un cas “gairebé de delicte provocat” amb penes peticions de penes “desproporcionades”.
La tesi de les defenses és que els agents d’informació tant de Mossos com de l’institut armat van permetre que prosseguís la seva actuació i les seves proclames a través de les xarxes, fins que van decidir tancar la investigació. De fet, aquest ha estat un dels punts que ha afeblit l’acusació. El número dos de la investigació no ha sabut explicar ni concretar els detalls als advocats que han preguntat sobre “quines circumstàncies” diferencien una “proclama” o una “barrabassada”. “En aquest cas, perquè estaven en un mas aïllat de la civilització a la Pobla de Cérvoles, si haguessin estat en un pis a la Diagonal…”, ha justificat l’agent al·legant que fa “molts anys que són policies”.
Vulneració de drets i la batalla entre el fiscal i un dels advocats
Tot i que la vista semblava que havia perdut pistonada, ha guanyat fons. Sobretot, per la guerra que s’ha obert entre la fiscal del cas —que el portava preparat i embolicat per a les conformitats— i l’advocat que no ha volgut conformar, José Luis Giménez Ortega, un lletrat de Fuengirola (Màlaga), rabassut, amb el cabell tot blanc i, sobretot, amb ganes de gresca. De fet, abans de començar ja ha advertit, amb certa gràcia, que exerceix des del 1977 i mai no ha acordat cap mena de pena. El que havia de ser un tràmit, s’ha convertit en una vista oral amb tots els elements i a poc a poc, els lletrats que han aconsellat conformar també s’han animat a fer preguntes amb l’objectiu de menystenir els atestats, els informes i les indagacions dels policies actuants.
La fiscal ha acceptat el repte i ha començat un teva-meva sucós que la presidenta i magistrada del tribunal, María Lucía Jiménez Márquez, ha hagut de controlar amb alguna targeta groga tant al lletrat com al ministeri públic. De fet, les tres magistrades en més d’una ocasió han aixecat els ulls i s’han gratat els canells mentre serraven les dents abans de corregir, tallar i tocar el crostó a les parts. D’aquesta manera, la vista ha servit per entendre detalls del cas, per constatar com treballen els serveis d’informació dels Mossos i de la Guàrdia Civil i per entrellucar la meta que volien els policies: avortar un possible atac violent.
De fet, l’advocat que no ha conformat ha demanat, al primer torn, la impugnació del procés i la nul·litat de les actuacions. Fins i tot, en fase documental, ha impugnat tota la prova aportada per ser una investigació prospectiva. Una tesi que els lletrats que han bastit l’acord també han demanat que s’apliqui en el cas que el tribunal ho accepti. La raó exposada és que la investigació, iniciada amb una informació anònima, es va allargar mesos abans de donar compte al jutjat. El 3 d’abril de 2020 van requerir punxar telèfons, instal·lar vehicles i introduir agents encoberts informàtics. La fiscal ha rebatut l’argumentari al·legant que els Mossos patrullen per la xarxa i quan detecten un risc, el judicialitzen. “No totes les investigacions acaben en un cas”, ha arguït la fiscal. Els advocats dels conformats dels delictes d’odi, tot i el pacte, han retret el “caràcter prospectiu” dels Mossos d’Esquadra que fins i tot es podria considerar un “delicte provocat”.
Un germà bromista, un trabuc de decoració i un veterinari jubilat
Els interrogatoris han estat distrets. L’advocat de Fuengirona ha mantingut la posició carregant contra la instrucció. De fet, el seu client es defensava de l’acusació de delictes contra la salut pública i per tinença d’armes. El primer testimoni, després dels guàrdies civils, ha estat el de la mare del seu defensat. Un interrogatori on ha sortit un veterinari jubilat i ketamina. La substància, trobada per la policia al domicili del detingut, no era per fer-ne tràfic sinó que la guardaven com a medicina pel bestiar de cabrum que havien tingut i que el veterinari de confiança els recomanava tenir a casa, a quaranta quilòmetres de la finca on presumiblement hi havia les cabres que cuidava el veterinari. La fiscal, en conclusions, ha preguntat al tribunal per què no portaven el veterinari i no la mare.
Però, si amb el veterinari, el tribunal no en tenia prou, ha aparegut un germà bromista —”gairebé bessó”— que s’ha presentat a la sala aixecant el braç. La mare ha explicat que el seu fill gran té llicència d’armes i deixava material extremista a l’habitació del seu germà perquè “era molt bromista”. Per acreditar el nivell de graciós que tenia el germà, la mare ha exposat al tribunal que el fill acusat és “molt tartamut” i que el seu germà l’imita i es fa passar per ell. Un detall que l’advocat ha aprofitat per desvirtuar la investigació en el sentit que, possiblement, la policia s’hauria confós de germà. La fiscal ha aprofitat l’escletxa per buscar un altre culpable, però la presidenta del tribunal, amb cruiximents a les mandíbules no li ha permès.
Així mateix, els interrogatoris als investigadors han caigut en el parany dels advocats pel que fa a les armes que van confiscar en els escorcolls. Per una banda, l’espasa estava rovellada i no tenia tall, però “pesava molt i podia servir d’objecte contundent”. Per altra, que el trabuc decomissat servia poc més que per decorar una paret. Ara bé, cap ha pogut desmentir les plantacions de marihuana que havien de servir per mantenir el seu projecte vital. Però la mateixa policia admetia que la llunyania de dos dels processats deixaven molt difícil una relació comercial estable, però la fiscal ha corregit el tret aportant els missatges i els documents trobats en el fet que acreditava el coneixement de la tècnica de fabricació de drogues.
Rebaixa de penes
Finalment, l’acord arribat ha estat per en William i en Carlos, a dos anys i sis mesos per un delicte d’odi i per un delicte de tinença d’armes una pena d’un any així com una multa de 4.500 euros i cinc anys inhabilitats per fer qualsevol activitat relacionada amb el món educatiu. Dues rebaixes importants davant les penes d’una pena de tres anys i sis mesos de presó, una multa de 6.570 euros i inhabilitació de 8 anys per ofici “educatiu” per un delicte d’odi i 2 anys i quatre mesos per un delicte contra la salut pública per substàncies que no causen greus danys a la salut pública així com 120.000 euros de multa per en William. I per en Carlos li afegien quatre anys i 10 mesos més de presó per tinença il·lícita d’armes. A l’acusat José, demana 2 anys i 4 mesos de presó per tràfic de drogues i 120.000 euros de multa i cinc anys i vuit mesos per tinença d’armes il·lícita.
