La llei d’amnistia ha estat un exemple del que s’ha anomenat la desobediència judicial, dels jutges. Però no és l’únic cas en què un magistrat o jutge fa reinterpretacions fins i tot contràries a l’esperit de la llei per evitar aplicar beneficis legals als ciutadans. Un d’aquests casos és de l’Anna, una persona reconeguda per l’administració com a vulnerable, que veu com la titular del jutjat número 6 de primera instància de Granollers sembla que faci mans i mànigues per desnonar-la de casa seva i fer que el seu habitatge surti a subhasta a petició del BBVA.
El cas arriba al Tribunal Constitucional a través d’un recurs d’emparament després d’un camí processal que s’ha accelerat els darrers dos mesos, amb incidents de nul·litat d’actuacions inclosos. El cas és una execució de l’embargament d’un habitatge, en via de constrenyiment, que la jutgessa ha avalat i ordenat, malgrat que l’encara propietària està en situació de vulnerabilitat. Una condició que impedeix prosseguir la subhasta d’un habitatge d’acord amb l’article 655 bis 2n de la llei d’enjudiciament civil, que determina que abans de res és el gran tenidor el que ha de justificar la situació de vulnerabilitat de l’executat. Un article redactat de nou arran de la reforma de la llei d’habitatge de 2023, que reforça l’escut social amb motiu de la crisi oberta per la pandèmia de la Covid 19 i les guerres d’Ucraïna i el Pròxim Orient.
La defensa de la perjudicada al·lega que el fet que la jutgessa es negui, sense cap fonamentació, aturar l’execució, fent el sord al que estableix l’article esmentat, és una “derogació tàcita d’un dret social bàsic reconegut a persones vulnerables a través d’una llei d’habitatge totalment legal, vigent i constitucional que ha vingut a reformar tots els preceptes processals”. Una reforma que l’equip legal recorda que ha estat àmplia i aplica el concepte de vulnerabilitat als arrendataris o ocupants per tal de protegir-los. De fet, la defensa aporta una recent sentència del Tribunal Constitucional (STC 885/2024 de 21 d’octubre) que referma aquesta tesi de reconeixement dels drets als més vulnerables.
Un procés que s’accelera a petició del banc
La recta final del cas s’enceta el 28 de març d’enguany, quan el BBVA reclama al jutjat convocar la subhasta de l’immoble de l’Anna a través d’una execució hipotecària. Una petició obviant que el nou redactat de la llei afectava els béns hipotecaris si hi ha com a perjudicada una persona vulnerable. La petició del banc va arribar a la inquilina el 2 d’abril, la defensa va respondre amb oposició a iniciar la via de constrenyiment, aplicant el que s’ha previst al nou article 655 de la LEC. Amb aquest escrit d’oposició, es va presentar l’informe de vulnerabilitat emès per l’Ajuntament de Llinars del Vallès, on rau la finca hipotecada.
No serà fins al 26 d’abril que la lletrada del jutjat, sense respondre a l’escrit de la defensa, convoca la subhasta electrònica i requereix al banc perquè aporti la taxa. El dos de maig, els lletrats de l’Anna van presentar un recurs de reposició amb nul·litat d’actuacions, en entendre que calia suspendre el constrenyiment en concórrer un cas de vulnerabilitat a l’empara del 655 bis 2n de la LEC, que protegeix la clienta. A més, una situació que el BBVA ja coneixia i havia omès en la seva petició.
El 13 de juny, la secretària del jutjat va dictar una diligència en què admet que havia rebut l’escrit del 2 d’abril d’oposició a la subhasta i el recurs de reposició. En el mateix escrit argüeix que no va aturar la subhasta perquè com que “la reforma és posterior a la demanda d’execució hipotecària no li és aplicable”. Però s’agafa als arguments del primer escrit, i finalment atura la subhasta. Ara bé, commina a la propietària a presentar un informe de vulnerabilitat “correcte” i diu que deixarà en mans de la jutgessa aturar o no el procediment per raó de vulnerabilitat.
Una llei que perdria la seva virtualitat
El fet que el jutjat apuntés la possibilitat que la reforma de la LEC no era aplicable perquè és posterior a la demanda hipotecària ha obligat la defensa a fer una esmena a la totalitat. De fet, en l’incident de nul·litat presentat abans que l’empara, raonen que no calia justificar si era o no aplicable perquè les lleis aprovades pel Congrés sobre reformes socials, com la del dret a l’habitatge, tenen per objectiu que les seves “aplicacions siguin immediates, per fer front al màxim de persones i de situacions en què es troben i, sobretot, per intervenir en procediments judicials que ja es troben iniciats en moments finals i límits, com ara quan poden ser subhastats”. Una interpretació contrària faria, segons el punt de vista de la defensa, “perdre tota la seva virtualitat”.
El vuit de juliol l’Anna va aportar un nou certificat de vulnerabilitat actualitzat i va aprofitar per recordar que en l’escrit del 2 d’abril ja havia anunciat aquesta vulnerabilitat que impedia obrir l’execució. El cinc de setembre, el BBVA presenta les seves al·legacions, on no només admet que està en negociacions amb la propietària -és a dir, coneix la situació de vulnerabilitat-, sinó que també aplica l’argument que l’execució hipotecària és anterior a la reforma. El 19 de setembre, la jutgessa dona la raó al banc, ignorant que la reforma de la llei es va portar a terme i aprovar amb l’esperit de donar “protecció” als ciutadans considerats vulnerables davant la situació de crisi desfermada amb la Covid, la guerra d’Ucraïna i els conflictes al Pròxim Orient.
Una interpretació de la jutgessa “confusa” i ‘sui generis’
La jutgessa, si bé tenia acreditada la vulnerabilitat de la persona embargada, renya al legislador per la reforma duta a terme, ja que entén que la previsió del nou 655 bis -que regula la vulnerabilitat en cas de la subhasta- s’havia d’haver introduït a l’article 685 de la mateixa llei, que regula l’admissió de les demandes d’execució hipotecària; i no com un apartat segon de l’article 655 bis. Un fet que li genera “una clara contradicció” i, per tant, decideix no aplicar la reforma.
És a dir, fa una interpretació restrictiva dels drets socials amb una estranya deducció que perjudica els drets de les persones vulnerables davant dels bancs. En síntesi, aplica la tesi que l’article 655 bis està en un capítol equivocat de la llei. Una interpretació que el Tribunal Constitucional, en un cas idèntic, ja ha considerat “irraonable i arbitrària”, per vulneració de la tutela judicial efectiva i contrària als principis de legalitat i seguretat jurídica. “Aquest argument de la confusió entre preceptes -si abans o després de la demanda- no té ni cap ni peus”, emfatitza la defensa.
En definitiva, els advocats asseguren que tant el 655 bis com el 685 van ser reformats tots dos per afegir el concepte de vulnerabilitat com a condició per aturar un desnonament o una execució hipotecària. Un es refereix a la demanda (article 685) i l’altre a la via de constrenyiment (article 655). Un fet que tampoc tindria més importància amb el benentès que el BBVA demana l’execució en base l’article 691, que precisament remet al 655. Per tant, “la confusió desapareix”. Al capdavall, la defensa entén que sigui per una via o per una altra, en el moment que s’acredita la vulnerabilitat i qui insta l’execució és un gran tenidor, cal aturar la subhasta. En definitiva, la defensa de l’Anna acusa la jutgessa “d’excusar-se en un dubte interpretatiu judicial” que no té ni solta ni volta. D’aquí que interposés un incident excepcional de nul·litat que ha estat desestimat i que ha deixat la via per l’emparament al Tribunal Constitucional.
