El titular del Jutjat Central d’Instrucció número 4 de l’Audiència Nacional José Luis Calama, ha acordat obrir diligències prèvies per investigar si l’apagada a la xarxa elèctrica espanyola d’ahir que va afectar a tot l’Estat podria haver estat un “acte de sabotatge informàtic” en infraestructures crítiques espanyoles. Un supòsit que s’encabiria en un delicte de terrorisme de l’article 573.1 i 2 del Codi Penal. La decisió contrasta amb el comunicat de Red Elèctrica amb què nega la possibilitat d’un ciberatac.
En una interlocutòria, de cinc pàgines, el magistrat acorda com a primeres diligències requerir al Centre Criptològic Nacional,(CCN) el braç informàtic del Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI), i a Red Elèctrica l’elaboració de sengles informes perquè en un termini improrrogable de deu dies indiquin la o les causes que van motivar l’apagada. De la mateixa manera, sol·licita a la Comissaria General d’Informació del Cos Nacional de Policia perquè, també en un termini de deu dies, presenti informe preliminar sobre els fets esdevinguts.
Un breu relat dels fets
En la resolució, el jutge exposat que l’apagada es va produir aquest dilluns cap a dos quarts d’una del migdia. Un incident que va “afectar sistemes informàtics que suporten infraestructures que proporcionen els serveis essencials a la societat com ara salut, energia, indústria, transport”. Un fet que, a criteri del jutge, ha suposat “una situació crítica per al benestar i sentiment de seguretat de tots els ciutadans”. La interlocutòria recull l’explicació facilitada per la Moncloa que “s’han perdut” de forma sobtada durant 5 segons 15 GW de l’energia que s’estava produint en aquell moment, cosa que equival al 60% de la llum que s’estava consumint. Un fet que el magistrat destaca que “no havia passat mai”.
Calama indica que, si bé en aquest moment la causa dels fets és desconeguda, “el ciberterrorisme es troba entre unes de les possibles”. Per tant, cal, segons el jutge, l’obertura d’una investigació judicial. El jutge raona que d’acord amb l’article 573 del Codi Penal, els delictes informàtics poden ser qualificats de terrorisme quan la seva finalitat sigui desestabilitzar greument l’ordre constitucional o el funcionament dels serveis essencials.
L’instructor, en la resolució, examina la legislació nacional i europea en matèria de protecció d’infraestructures crítiques i lluita contra el ciberterrorisme i que, en el cas d’Espanya, va portar el legislador a introduir al Codi Penal aquest fenomen dins dels delictes de terrorisme. En concret, a l’article 573.2 en què inicialment encaixarien els fets sempre que l’origen de l’apagada sigui un atac informàtic.
