La història de José Álvarez López ha acabat portant Espanya als tribunals. Tot gràcies a Teresa Álvarez Miret i Josep Montmany Álvarez, filla i net respectivament d’en José que, després d’una feinada ingent durant més de quinze anys, han presentat una denúncia contra l’Estat espanyol per crims de guerra. Una denúncia inèdita i agosarada presentada als jutjats de San Lorenzo del Escorial, on hi ha el Valle de los Caídos, ara anomenat de Cuelgamuros.
José Álvarez López va ser un combatent republicà que va caure abatut a la batalla de l’Ebre i va ser enterrat al cementiri d’Horta de Sant Joan (Terra Alta). Però l’any 1959, vint anys després de la seva mort, i amb el desconeixement de la família, en José va ser desenterrat i traslladat a la basílica franquista del Valle de los Caídos, el mausoleu feixista aixecat per presoners de guerra i amb la cobertura de l’Església catòlica espanyola.
“Hem passat un calvari”
Segons expliquen els familiars impulsors de l’acció penal, dirigida per l’advocat Josep Rosell, han passat “un veritable calvari d’anys i gestions infructuoses” per sol·licitar en reiterades ocasions el trasllat del cos al cementiri de Sants a Barcelona. Una tasca que va començar arran de l’aprovació de la llei de memòria històrica. Va ser aleshores quan filla i net van instar un procediment per indagar on eren les restes d’en José. Després de mesos de treballs, tots dos van poder recopilar “documentació fefaent” que fou exhumat de manera il·legal.
De fet, segons els termes de l’escrit judicial, fins i tot es va incomplir el Codi Penal franquista del 29, sense coneixement i, per tant, sense autorització de la família. “Les seves restes foren segrestades al Valle de los Caídos”, sentencien els familiars impulsors del procés penal per crims de guerra. En aquest sentit, filla i net han iniciat una batalla legal per recuperar les restes i paral·lelament han iniciat la via penal contra el Regne d’Espanya com a successor del règim franquista, d’acord amb la Llei de Successió de la Prefectura de l’Estat de 1947, que va ordenar el desenterrament del cos i el trasllat al Valle de los Caídos.
Així, la via escollida per la família és demostrar que es tracta de “crims de guerra”. De fet, filla i net n’estan convençuts que ho són. Al capdavall, respon a una hàbil estratègia jurídica amb la “finalitat de què no es declari prescrita l’acció penal, perquè el delicte d’exhumació de tombes i altres estan prescrits i/o emparats per la llei d’amnistia de l’any 77”.
Una llarga cronologia
L’ofensiva penal de la família arriba després d’un llarguíssim camí. Tot comença el 27 de desembre de 2007, l’endemà de la publicació de la llei 52/2007 de 26 de desembre, coneguda com a llei de memòria històrica, en la qual s’estableixen drets i mesures a favor dels que varen perdre la guerra. Emparats amb aquesta llei la família va demanar la localització el cos d’en José Álvarez López. No va ser fins al 28 de març de 2008 que la família no va rebre una comunicació oficial del Valle de los Caídos on es referenciava la troballa de les restes mortals d’en José.
El 15 d’abril del 2008, la família contacta amb el Valle de los Caídos per tal de demanar que en José sigui retornat per enterrar-lo a la cripta familiar. Els impulsors del retorn van contactar amb el pare Carlos Mata, frare benedictí i enterrador del cementiri del Valle de los Caídos. Tot i la insistència, finalment, el resultat és que no es pot desenterrar ningú, tot i que José Álvarez està clarament identificat. Davant la negativa, la família continua el camí processal, i el mes de maig, contacta amb Pablo Larrea Villacian, delegat de Patrimoni Nacional a San Lorenzo del Escorial per demanar el trasllat de les restes. La sol·licitud és rebutjada.
Serà l’octubre de 2022, que filla i net contacten amb la Generalitat de Catalunya arran de la informació que té la institució sobre aplicacions de recerca de morts durant la guerra. La Generalitat de Catalunya demostra tenir totes les dades, nom complet de José i també nom complet de la seva dona. Una dada que verifica, segons el procediment sobre la localització del difunt. En aquest context, la filla, llavors de 89 anys, dona material genètic en previsió de futures identificacions. El 25 de març de 2024, l’Ajuntament d’Horta de Sant Joan certifica que José Álvarez va romandre enterrat al municipi durant 20 anys fins que va ser exhumat i traslladat al Valle de los Caídos. Amb tota aquesta documentació, el passat 16 d’octubre, la família, finalment, ha presentat la denúncia penal contra el Regne d’Espanya.
