Dos exalts càrrecs del govern d’Isabel Díaz Ayuso han estat imputats i citats a declarar per les morts a les residències de la Comunitat de Madrid durant la pandèmia de la Covid-19. Es tracta de Carlos Mur, director general de Coordinació Sociosanitària i responsable dels protocols sanitaris que impedien que la gent gran que vivia a les residències fos derivada a un hospital, i del seu successor, Francisco Javier Martínez Peromingo, que va assumir el càrrec el maig del 2020. El Jutjat d’Instrucció número 3 de Madrid els ha citat a declarar el pròxim dilluns 26 de maig després d’haver reobert la causa a petició de la Fiscalia Provincial de Madrid.

És la primera vegada que la justícia imputa alts càrrecs del govern Ayuso per la nefasta gestió de les residències, que va acabar amb milers de morts. A l’octubre, un centenar de famílies de residents morts durant les primeres setmanes de la pandèmia van interposar una nova denúncia. Fins ara, la justícia havia admès que els protocols generaven confusió i criticables, però no veia prou indicis per exigir responsabilitats penals. De fet, Mur havia estat citat a declarar anteriorment, però com a testimoni, a diverses causes obertes a la Comunitat de Madrid que van acabar arxivades.

Quin paper va jugar Ayuso?

Tant Mur com Martínez estan acusats d’un delicte de denegació d’atenció sanitària per raó d’edat, que el Codi Penal castiga amb fins a dos anys de presó en els casos més greus. Les famílies confien que els dos imputats expliquin quin paper van jugar el conseller de Sanitat, Enrique Ruiz Escudero, i la presidenta madrilenya en la presa de decisions i fins a quin punt eren coneixedors del contingut i les implicacions dels anomenats protocols de la vergonya.

La presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, i el de Castella i Lleó, Alfonso Fernández Mañueco | Miquel Vera (ACN)

L’exdirector general de Coordinació Sociosanitària de la Comunitat de Madrid ha defensat que l’aplicació dels protocols era responsabilitat dels sanitaris i els coordinadors hospitalaris, sempre sota criteri mèdic. També ha assegurat que els protocols es van aprovar perquè els treballadors de les residències, que en aquell moment eren el principal focus d’infecció de la Covid-19, tinguessin una guia clara per actuar.

Els protocols de la vergonya de Madrid

Els protocols de la Comunitat de Madrid són dels més durs que es van aprovar a l’estat espanyol durant la pandèmia. Els protocols de la vergonya són una sèrie d’ordres internes que impedien que les residències poguessin derivar als hospitals les persones grans que tinguessin problemes de mobilitat o que patissin algun tipus de deteriorament cognitiu. Fins a 7.291 persones grans van morir desateses a la Comunitat de Madrid durant la primera onada. Les famílies consideren que la situació actual no és gaire millor i que “avui es tornarien a signar”. En els últims anys, les residències públiques denuncien escassetat de personal i de recursos i la constant privatització de serveis.

Les famílies, en un comunicat, critiquen que fins ara les investigacions judicials només han posat el focus en els directores de les residències o en el personal sanitari, “però mai en els qui van elaborar, van dictar i van aplicar els protocols o els qui van prendre les decisions de no medicalitzar les residències i no atendre els residents malalts amb discapacitat a l’hospital de campanya creat a Ifema o als hospitals privats que estaven sota el comandament únic de la Conselleria de Sanitat”.

Comparteix

Icona de pantalla completa
Missing 'path' query parameter