El ministeri d’Igualtat ha assenyalat directament els jutges per les polèmiques reduccions de penes a diversos violadors dictades aprofitant l’aprovació de la Llei de Garantia Integral de la Llibertat Sexual, més coneguda com la llei del només sí és sí. Segons ha assegurat la delegada del govern espanyol contra la Violència de Gènere, Victoria Rosell, ha assegurat que el “problema no és la norma” sinó la “interpretació voluntarista judicial contra l’avanç del feminisme”.
En declaracions RNE, Rosell ha descartat revisar la llei, tal com havia reclamat la ministra d’Hisenda i vicesecretària general del PSOE, María Jesús Montero i ha defensat que el text es va aprovar amb el vistiplau dels assessors dels ministeris de Justícia i Igualtat, entre els quals hi ha jutges, fiscals i advocats. El Consell General del Poder Judicial (CGPJ) va advertir abans de l’aprovació de la llei que el nou text podria provocar una revisió a la baixa de les condemnes on s’hagués imposat la pena màxima d’acord amb la llei anterior.
El cas d’un padrastre que va violar la seva fillastra de 14 anys
Rosell ha insistit que, en casos com el d’un padrastre condemnat per violar la seva fillastra de 14 anys, “només seria factible rebaixar les penes” amb la nova llei si “no s’aprecia abús de superioritat o prevalença”. La delegada del govern espanyol ha dit que la llei del només sí és sí “no rebaixa les penes ni una mica” –continuen entre els 5 i els 10 anys– i que només existeix una possibilitat “excepcional” de rebaixa en els casos menors, com els “tocaments al transport públic”.
Per això Rosell considera que és “evident” que hi ha un “error” en la interpretació de la norma per part dels jutges. “Considerar de menor entitat una penetració d’un padrastre a una filla menor d’edat crec que el qualifica per si sol”, ha declarat. La delegada també ha negat que el violador condemnat hagi pogut aprofitar-se de la desaparició de l’abús sexual amb engany, ja que la llei recull “l’agressió sexual sense consentiment” i que si “hi ha engany, no hi ha consentiment”, per la qual cosa el delicte es manté vigent. “Una altra cosa és que algú aconsegueixi que, on un tribunal havia dit que imposava la pena mínima de vuit anys, interpreti que la pena mínima ara pot ser de sis anys”.
3
