La generació d’imatges amb intel·ligència artificial i la seva distribució i difusió en xarxes socials a Catalunya ja té dos casos sota investigació. Així ho han detallat fonts de la Fiscalia de Menors de la demarcació de Barcelona que han incoat diligències per unes imatges de noies menors amb el cos despullat a través de la intel·ligència artificial. Un dels casos es va registrar a Súria, al Bages, on s’hauria identificat al possible autor, i en el segon cas encara no se n’ha identificat l’autor. Tots dos casos estan en fase de diligències preliminars.
De moment, aquests són els únics fets que la fiscalia investiga per ús delictiu de la intel·ligència artificial. Ara bé, des de la Fiscalia contra la Violència contra la Dona mostren la seva preocupació pel que pot ser un fenomen creixent. “El problema és que ens trobem en una situació probatòria diabòlica, és a dir, a qui li correspon demostrar que la fotografia és falsa?”, comenta Maria Jesús Méndez, coordinadora de la Fiscalia de la demarcació de Barcelona de la Violència contra la Dona, que divendres va presentar les dades del seu àmbit del 2022. De tota manera, encara no han tingut cap cas, però sí que han detectat un augment de l’amenaça amb la “pornovenjança” en casos d’assetjament, coaccions, maltractaments psicològics o violència de gènere.
10.000 investigacions l’any 2022
Segons les dades que ofereix Méndez, el 2022 la fiscalia de la violència contra la dona va incoar, per tota mena delictes, 3.439 diligències urgents; 5.321 diligències prèvies; 1.231 procediments abreujats; 41 sumaris i 10 jurats. En delictes concrets, la fiscalia posa el focus en els trencaments de condemna i mesures, que en va registrar 1.398 casos, que van acabar 822 peticions de pena, i finalment, en 763 condemnes, de les quals 733 van ser per conformitat. La fiscal assegura que, tot i “l’ocultació de la pandèmia”, ara cada cop hi ha més sensibilitat pública en aquest àmbit i, per tant, es denuncia més i surten a la llum més casos.
Ara bé, els problemes continuen per la “complexitat del món de les relacions” a la vista de les denúncies que es retiren o “de les pèrdues sobtades de memòria” de moltes denunciants. Així, el ministeri públic sosté que no n’hi ha prou amb l’article 416 de la Llei d’Enjudiciament Criminal que no permet la retirada -dispensa de la denúncia- i facilita continuar el procés judicial. Però la realitat és que, finalment, es registren “moltes absolucions per amenaces o trencaments de condemna o de mesures”. Les retirades de denúncies poden arribar a ser el 20% dels casos.
Pornovenjança com a amenaça
De moment, la fiscalia de la demarcació de Barcelona ha tingut coneixement només de tres casos concrets de “pornovenjança”. És a dir, difondre imatges íntimes d’una persona en el marc d’una relació. Casos que se segueixen per un delicte de revelació de secrets. Ara bé, sí que han percebut un augment de “l’amenaça de la pornovenjança” en les diferents instruccions dels casos, perquè les xarxes socials es perceben com un mecanisme de difusió ràpid i efectiu. És a dir, pressionen o amenacen la víctima amb un “penjaré a la xarxa el vídeo que ens vam gravar o les fotos que em vas enviar”, però només s’ha denunciat formalment i amb proves tres cops fins ara.
De fet, aquesta fiscalia especialitzada alerta que no només hi existeix la “pornovenjança” a les xarxes sinó que en el marc de la violència de gènere també es donen altres amenaces a través de la xarxa. Per exemple, ara com ara, han qualificat 30 casos de revelació de secrets de la parella o exparella, per difondre dades personals o, principalment, de salut, a més dels tres casos de difusió de contingut sexual. Ara bé, fiscalia sí que veu que, en casos d’assetjament o coaccions, la víctima relata l’amenaça de l’agressor de difondre aquesta mena d’imatges com també han detectat un increment de les amenaces per Whatsapp i amb missatge de veu. “Alguns d’aquests missatges ja són la condemna”, asseguren. Precisament per delictes d’amenaces, la fiscalia va incoar el 2022 fins a 1.722 diligències.
