El Govern preveu invertir 1.000 milions d’euros en els pròxims cinc anys en el Pla de Barris –projecte que es remunta a altres governs socialistes com el de Pasqual Maragall o José Montilla– per rehabilitar les zones més vulnerables dels municipis. És a dir, invertirà 200 milions d’euros a l’any pels barris pobres. Així ho ha anunciat el president de la Generalitat, Salvador Illa, que ha presentat aquest dilluns la proposta per desplegar la llei de barris en un acte a Vilanova i la Geltrú davant d’una cinquantena d’alcaldes i alcaldesses i representants del món municipalista. L’executiu socialista s’ha compromès a fer 5 convocatòries, una cada any, des d’aquest mes de juliol, i espera beneficiar més de 100 municipis amb projectes de rehabilitació i millora.
Illa ho ha anunciat en un acte amb l’alcalde de la capital del Garraf, Juan Luis Ruiz; la consellera de Territori, Sílvia Paneque; el president de la Federació de Municipis de Catalunya, David Bote; i el vicepresident de l’Associació Catalana de Municipis, Gerard Sabarich. El president de la Generalitat ha emmarcat l’impuls de la llei en la seva aposta per “generar prosperitat compartida” i, a més, ha assegurat que la mesura es tracta d’una política de consens que té tres eixos: la transformació física, la transició ecològica i el vessant sociocomunitari.
Alhora, ha assenyalat la importància d’aterrar les polítiques públiques en un context geopolític de canvis constants i accelerats: “Aquestes coses troben una concreció real al lloc on viuen les persones, que són els barris i les viles”. Així, la Generalitat invertirà 1.000 milions d’euros, però es preveu que amb l’aportació dels municipis la quantitat invertida en un quinquenni ascendeixi fins a uns 1.600-1.700 milions d’euros. Per poder optar a la convocatòria, els barris han de tenir una renda per càpita inferior a la mitjana de Catalunya, que va ser de 15.830 euros el 2023, segons dades de l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat), una xifra que s’anirà revisant.
La primera convocatòria, al juliol
La primera convocatòria sortirà aquest mes de juliol, i els ajuntaments tindran fins a setembre o octubre per presentar els seus projectes, que no podran incloure la construcció de nous habitatges o nous equipaments (excepte escoles bressol i escoles de música), però sí la seva rehabilitació. La comissió gestora, formada per la Generalitat i el món municipal, decidirà a finals d’any quins projectes en són els beneficiats perquè es comencin a implementar a l’1 de gener, i cada convocatòria tindrà una dotació de 200 milions d’euros.
El Govern vol que els projectes siguin amplis i estiguin fets a mida per a les necessitats de cada zona, i els municipis tindran cinc anys per fer les obres i majoritàriament només podran presentar una proposta a cada convocatòria. La consellera Sílvia Paneque, per la seva banda, ha exposat que es treballarà “braç a braç” amb els consistoris i ha posat d’exemple l’impacte de la llei amb la recuperació d’espais verds, la creació de zones adaptades al canvi climàtic o la creació de nous serveis públics.
Un decret previst per a finals de juny
El Govern preveu articular la proposta presentada per Illa a través d’un projecte de decret que s’aprovarà a finals de juny a un Consell Executiu, i els fons per a la primera convocatòria estan garantits. La Generalitat assumirà més pes en el finançament com més petit sigui el municipi: un 75% per als de menys de 5.000 habitants, un 70% per als que tenen entre 5.000 i 20.000, un 60% per als entre 20.000 i 50.000 i un 50% per als de més de 5. Les subvencions seran a cinc anys i entre 3 i 12,5 milions d’euros per als municipis de menys de 20.000 habitants o d’entre 6 i 25 milions d’euros per als municipis de més de 20.000 habitants.
