El mercat mundial de serveis satel·litaris ha superat ja l’aturada soferta durant la pandèmia i creix per sobre de les estimacions més optimistes, degut sobretot a l’increment de la demanda de serveis de banda ampla, els programes per a reduir la bretxa digital, sobretot a Sud-amèrica i Carib, l’impuls de la connectivitat en vol i la reactivació dels programes governamentals.
Els operadors de satèl·lits incrementaran de manera substancial el seu ritme d’operacions i s’estima que fins a final d’aquesta dècada el nombre de satèl·lits que es posaran en òrbita cada any quintuplicarà les xifres actuals, fins a aproximar-se als mil llançaments anuals.
Un grup de deu operadors liderarà aquesta expansió del negoci i l’espanyola Hispasat consolida la seva posició en aquest top mundial, segons una anàlisi que han efectuat un grup d’experts convocats per l’Instituto Coordenadas de Gobernanza y Economía Aplicada.
L’operadora espanyola lidera els serveis de transmissió de senyals de vídeo i la connectivitat en països de parla hispana i portuguesa i s’ha convertit en el principal pont de telecomunicacions entre Europa i Amèrica.
Iberoamèrica, assenyalen els analistes de l’Instituto Coordenadas, presenta una demanda creixent en banda ampla residencial i en llocs d’accés remot als quals no es pot accedir amb fibra òptica, Hispasat està en posició adequada per a atendre tota la demanda prevista.
Aquest TOP 10 d’empreses operadores de satèl·lits està compost per empreses com les luxemburgueses Intelsat i SES, amb 59 i 52 satèl·lits en òrbita respectivament; la francesa Eutelsat, amb 37 satèl·lits; Inmarsat del Regne Unit i Telesat del Canadà amb 13 satèl·lits operatius cadascuna; la japonesa SKY Perfect JSAT, amb vuit satèl·lits; la brasilera Star One amb set satèl·lits; SingTel/Optus, de Singapur amb cinc unitats operatives i Viasat dels Estats Units que opera quatre. Hispasat té nou satèl·lits en òrbita.
Els satèl·lits geoestacionaris de Hispasat transmeten més de 1.000 canals de televisió, essencialment d’Amèrica i Europa i, mitjançant acords amb capçaleres de cable, la companyia és present en 25 països de tots dos continents. Concretament, dóna servei a 10.600 capçaleres que repercuteix sobre 65 milions de clients finals.
Els analistes de l’Instituto Coordenadas estimen que la companyia està preparada per a abordar els reptes que suposa el nou escenari de negoci que s’obre amb les constel·lacions no geoestacionàries de baixa i mitjana altitud, que permetrà incrementar de forma notable el nombre de satèl·lits operatius.
Un altre mercat amb àmplies possibilitats d’expansió és el que ofereix la demanda de banda ampla d’internet en zones d’Espanya i d’Amèrica on una part important de la població no té accés a les prestacions que ofereix la xarxa de fibra. L’aposta per dotar de serveis de primer nivell a zones rurals o desproveïdes de connectivitat és estratègica per a la companyia, estimen els analistes de l’Instituto Coordenadas.
A aquest creixement exponencial de serveis per a superar la bretxa digital se sumen les aplicacions desenvolupades per a serveis de telemedicina, aula digital i la digitalització de nombroses funcions d’agricultura i control forestal.
L’anàlisi de l’Instituto Coordenadas recull les projeccions d’expansió del mercat de satèl·lits a nivell mundial per a la dècada vinent, amb previsions d’aconseguir els 300.000 milions de dòlars sumant totes les activitats, des de la construcció de satèl·lits, llançadores i la seva posada en òrbita. Només en serveis de telecomunicacions s’estima que el mercat superarà els 20.000 milions de dòlars al final d’aquesta dècada.
Jesús Sánchez Lambas, vicepresident executiu de l’Instituto Coordenadas, estima que “és una molt bona notícia que Hispasat consolidi la seva posició en el TOP 10 mundial dels operadors de satèl·lits. Però té importants reptes. El mercat espera una eclosió de nous operadors amb propostes de serveis que estimularan la competència i per a la qual l’operadora espanyola, segons la nostra anàlisi, està preparada”.
L’Instituto Coordenadas de Gobernanza y Economía Aplicada és una institució de pensament i recerca de la interacció entre governança i economia aplicada per a avançar en constructiu i en decisiu sobre el trinomi: benestar social, progrés econòmic i sostenibilitat ambiental; en ple entorn evolutiu sense precedents des de finals del Segle XVIII i principis del XIX amb la revolució industrial. Fidel als seus principis fundacionals d’independència, apartidisme i pluralitat, l’Instituto lidera proactivament la fusió entre l’essència i la innovació de la liberalització econòmica, com a millor model d’afrontar els reptes presents i futurs de país, d’Europa i del món.
12 
20 
