El col·lapse a l’atenció primària dificulta diagnosticar malalties alienes a la Covid

L’infradiagnostic podria tenir repercusions en els pròxims anys

La pandèmia de Covid ha col·lapsat el sistema sanitari en cadascuna de les cinc onades i els professionals sanitaris titllen aquesta darrera explosió de casos de “déjà-vu“. El sistema s’ha vist obligat a prioritzar els casos de nous contagis i el rastreig dels contactes estrets abans que l’atenció a malalties no relacionades amb la Covid. Això sumat a la dificultat per aconseguir cita presencial en els mesos més complicats de la pandèmia i a la falta de temps i recursos per diagnosticar nous casos de malalties alienes a la Covid ha provocat un infradiagnòstic que podria tenir repercussions en els pròxims anys. Fins al punt que alguns sanitaris viuen amb “sentiment de culpa”.

Els nous diagnòstics han disminuït si es comparen amb les dades prèvies a l’esclat de la pandèmia. Així ho confirma Jaume Sellarès, vicepresident del Col·legi de Metges de Barcelona. “L’infradiagnòstic és un efecte secundari de la pandèmia“, explica Sellarès, que assenyala que s’ha de diferenciar el retard en el diagnòstic de la mortalitat. “En les malalties que tenen un temps d’evolució molt llarg que es diagnostiqui una mica més tard no té un efecte directe en la mortalitat”, adverteix el vicepresident, que demana no fer una associació directa entre retard i complicacions i mantenir una certa tranquil·litat. Tot i així, admet que s’hauran de fer estudis per veure quines repercussions tindrà l’infradiagnòstic un cop superada la pandèmia.

Sellarès defensa que en un moment en què s’ha de combatre una pandèmia la importància que una malaltia que no comporta risc per la vida es diagnostiqui més tard és “relativa”. “La feina que era urgent s’ha fet tota, però s’ha prioritzat el més important en una situació de col·lapse i pandèmia”, explica després d’assenyalar que les úniques cites que s’han posposat han estat “les que eren ajornables”. Per tant, assegura, el seguiment dels malalts crònics i la patologia urgent s’ha mantingut tot i la gran tensió del sistema sanitari.

“En les malalties que tenen un temps d’evolució molt llarg que es diagnostiqui una mica més tard no té un efecte directe en la mortalitat”

La reducció de visites per motius no relacionats amb la Covid no ha estat homogènia. “Alguns CAP s’han vist obligats a reduir molt la feina no Covid, altres han pogut mantenir un bon funcionament”, explica Meritxell Sánchez-Amat, metgessa del CAP Besòs. La també presidenta del Fòrum Català d’Atenció Primària (FoCAP) nega que el conjunt de l’atenció primària estigui atenent només casos de Covid: “La majoria mantenim la nostra agenda gràcies a l’esforç del personal, que està exhaust, però manté el compromís amb atendre la salut de tothom”.

Sánchez-Amat admet, però, que s’han hagut de restringir algunes tasques per “falta de temps per fer-ho tot”. Això ha provocat que algunes visites s’hagin d’ajornar un parell de setmanes, el que es tradueix en un infradiagnòstic. “Algú que pugui tenir un restrenyiment provocat per un càncer de còlon no es visita perquè no hi ha cites disponibles i consulta dues setmanes més tard”, assenyala després d’admetre que, si es pot fer un diagnòstic precoç de certes malalties, es podrien evitar hospitalitzacions.

“Sentiment de culpa”

“Un cop més, fins que les UCI no s’han començat a omplir no s’han començat a prendre mesures”, es queixa la metgessa del CAP Casanova Ethel Sequeira en començar la conversa amb El Món. Aquesta metgessa de l’atenció primària té una “sensació de déjà-vu absolut” i lamenta que “l’infradiagnòstic s’ha donat, s’està donant i es seguirà donant”. “Ens trobem que hi ha gent amb patologies que l’atenció primària hauria diagnosticat molt abans si no fos per la Covid“, assenyala després de parlar del “sentiment de culpa” que pateixen alguns sanitaris.

La cinquena onada ha agafat l’atenció primària amb la guàrdia baixa per les vacances de bona part del personal. Ningú s’esperava la força d’aquesta onada, que ha generat multitud de casos i de contactes estrets per l’augment de la interacció social, i per això “l’impacte ha estat brutal”. “Ens agafa en un moment que tornàvem al pacient crònic, a obrir a la població l’atenció habitual pre Covid. Ara torna a sorgir la impossibilitat de fer-ho tot”, explica Sequeira, que forma part del col·lectiu de metges de família Camfic.

“Advertíem que venia el llop i ningú ens escoltava”

Els professionals dels CAP lamenten que el departament no els escolti quan hi ha un repunt: “S’hauria de millorar la comunicació i fer-la bidireccional. Des de Sant Joan advertíem que venia el llop i ningú ens va escoltar“. “La comunicació amb la població hauria de ser clara i entenedora. S’envien missatges contradictoris com ara ‘alerta, la incidència està pujant’ i alhora ‘podeu fer macrofestivals'”, assenyala.

Sequeira reclama que els centres d’atenció primària siguin “l’eix vertebrador” del sistema sanitari, i no només “la porta d’entrada”. “No podem dependre d’un sistema que cinc onades després segueix sent totalment hospitalcentrista“, resol taxativa. La coordinació de l’atenció primària amb la salut pública és una de les claus, segons aquesta metgessa, per tenir un sistema sanitari fort i per sortir de la pandèmia tots junts.

Ethel Sequeira, metgessa de família al CAP Casanova, davant del seu despatx / Jordi Play

Inundats per la burocràcia

Una de les feines que han de fer els centres d’atenció primària és expedir passaports verds per poder desplaçar-se fora del país. Això, assegura Sequeira, és “una burocràcia que hauria d’estar molt allunyada de l’atenció primària”. Els centres reclamen “empoderar” figures d’administratius sanitaris que puguin dur a terme aquest tipus de tràmits. “Ens agradaria poder fer la nostra feina: diagnosticar, prevenir i controlar les malalties cròniques”, explica la metgessa. Per ara, la feina dels sanitaris de la primària és sobretot diagnosticar i fer un seguiment dels casos Covid, fer la cerca de contactes estrets, continuar amb el pla de vacunació i expedir ‘passis Covid’. 

El retard que això genera en altres tasques indispensables d’àmbit sanitari porta els ciutadans a pagar-ho amb els professionals: “S’enfaden amb nosaltres per coses que estan fora del nostre abast i que creiem que no són competència nostra”. 

En el mateix sentit es pronuncia el vicepresident del Col·legi de Metges de Barcelona, Jaume Sellarès: “No té cap sentit que els metges i les infermeres es dediquin a feines administratives. Això ja hauria d’estar resolt”. Per a Sellarès el sistema s’ha d’orientar a l’atenció primària, que ha de tenir “un paper predominant”. “Això era evident abans de la Covid i ara s’ha posat més de manifest encara”, afegeix. 

El conseller de Salut, Josep Maria Argimon, ha defensat aquesta setmana que el departament “escolta sempre els professionals” i que per alleugerir la tasca de la primària han deixat de fer tests a contactes estrets. “Sempre es pot anar més enllà en treure feina burocràtica a l’atenció primària“, admetia el conseller en una roda de premsa aquest dijous.

Una lluita conjunta

Sellarès insta la ciutadania a prendre consciència que “la batalla contra la Covid és una lluita de tots”, perquè si no és així “no ens en sortirem”. El vicepresident del Col·legi de Metges de Barcelona lamenta que “al matí s’atenen malalts contagiats i al vespre aquests mateixos pacients se’n van a macrofestivals”. Sellarès considera que això és “deixar sols els sanitaris” i adverteix que d’aquesta manera “no guanyarem”.

“O ho fem com a les primeres onades o no ens en sortirem”, assegura el metge, que comprèn que mesures més estrictes afectarien personalment la gent, però defensa que són necessàries per sortir del col·lapse que ha generat la variant Delta i pal·liar els efectes futurs que podria tenir l’infradiagnòstic que s’està produint.

Comentaris

    Pedro 31/07/2021 8:47 pm
    Políticos sinvergüenzas. Primero son sus chiringuitos que la gente que los vota, el pueblo.
    Pepa 31/07/2021 11:26 pm
    Colar-se???? Si estan tancats!!!

Nou comentari