El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha aprovat suspendre la vigència del Decret de Govern 91/2024, aprovat el 14 de maig, tot i que ja estava previst en la llei d’Educació de 2009, que fa referència al règim lingüístic del sistema educatiu no universitari, el qual es va aprovar ja amb l’executiu català en funcions, encara en mans de Pere Aragonès. Tot i que l’administració va demanar la supressió cautelar de la mesura impulsada per l’Associació Assemblea per una Escola Bilingüe, el TSJC ha desestimat la petició de la Generalitat i ha optat per suspendre el darrer decret de govern, el qual blindava les direccions dels centres sobre els seus projectes lingüístics -ja que la potestat d’aprovar-los recau en el Departament d’Educació, en mans de la consellera en funcions Anna Simó. Ara bé, en la mateixa resolució, el Superior de Justícia assegura que la decisió “no és ferma”, ja que les parts afectades tenen la possibilitat d’interposar en els pròxims cinc dies un “recurs de reposició”. De fet, la consellera ja ha anunciat que recorrerà la suspensió del decret.
Concretament, el decret que havia tirat endavant el Govern en funcions fixaven “seguretat jurídica” per tal que cada centre educatiu pogués determinar el català com a llengua vehicular en els seus projectes lingüístics, un decret que esquivava el 25% de castellà establert per la justícia espanyola. Ara, doncs, l’acte de la secció cinquena de la sala contencions administrativa aprecia “aparença de lesió en els drets fonamentals”, ja que el desenvolupament reglamentari del decret contempla el català com a llengua normalment vehicular i d’aprenentatge, i apoderant als projectes lingüístics al fet que determinin la presència del castellà en cada centre escolar, sense que es fixi una garantia mínima de l’ús. De fet, el TSJC considera que mantenir la concepció de la llengua catalana com a única llengua vehicular, “sense garantir adequadament l’ensenyament en castellà, s’oposa en principi als paràmetres interpretatius exposats”.
Malestar a la conselleria d’Educació
Així doncs, amb el darrer decret del TSJC, la potestat de decidir sobre el règim lingüístic de cada centre recau en les direccions escolars, una decisió que s’allunya de la voluntat del Departament de protegir els centres impulsada en el darrer decret, aprovat in extremis amb el Govern ja en funcions. Una decisió judicial que no ha tingut una bona rebuda a la conselleria d’Educació: “Davant aquestes cautelars, des del Departament d’Educació volem deixar clar que hi ha jutges del TSJC que han decidit que, tot i no tenir les funcions legislatives ni executives, han de decidir com funciona el règim lingüístic de l’escola”, rebla Simó, que considera que aquest moviment de la justícia “no és una novetat”. La consellera lamenta que la justícia prengui partit en una qüestió que recau “al Parlament de Catalunya” i, per conseqüència, a l’executiu català.
