Tres de cada deu escoles concertades del sistema educatiu català encara segreguen l’alumnat vulnerable. Aquesta és una de les grans conclusions que es desprèn l’informe L’escola concertada avui. Propostes per revisar els concerts educatius en clau d’equitat elaborat per l’experta en segregació escolar de la Fundació Bofill María Segurola. Malgrat que aquesta xifra continua sent força elevada, la segregació escolar s’ha reduït significativament en els darrers anys -un 25% concretament-, encara queda molt camí per fer. El fet que una de cada tres escoles concertades encara perpetuï la segregació, doncs, també té un impacte econòmic sobre els recursos que inverteix el Departament d’Educació, en mans de la consellera Esther Niubó. En concret, tal com apunta l’autora de l’informe, “un terç dels recursos públics que la Generalitat destina a finançar escoles concertades [xifrat en 402 milions d’euros anuals], se’n va a centres que perpetuen la segregació”. És a dir, en altres paraules, més de 132 milions d’euros van destinats a centres educatius que segreguen l’alumnat.
En aquest sentit, l’estudi també conclou que una de cada cinc escoles concertades continua sent elitista, la qual només matrícula, com a màxim, un alumne vulnerable en el seu centre -tot i que la normativa en fixa un mínim de dos: “Tot i que es troben en barris acomodats, gairebé totes estan desequilibrades respecte a la proporció de vulnerabilitat que hi ha als seus municipis”, apunten des de la Fundació Bofill, que recorden que “el pressupost estimat que es destina a aquests centres ascendeix fins als 280 milions d’euros anuals [xifra que representa el 24% de la despesa pública en concerts educatius]”. “En aquests casos és imprescindible clarificar les condicions que comporta formar part del servei educatiu de Catalunya en els acords de concerts i que l’administració supervisi aquests compromisos”, reflexionen des de l’entitat pedagògica.
Fent una radiografia del mapa d’escoles concertades del país, que representa prop d’un 32% del total del sistema educatiu català, un 10% d’aquestes són “escoles concertades poc diverses i desequilibrades” amb el seu entorn. Des de la Fundació Bofill alerten que es tracta d’una tipologia de centre amb força “diversitat social”, però que tenen menys alumnes vulnerables que la mitjana del seu municipi. Aquests centres, segons argumenten, acostumen a estar ubicats prop d’altres escoles més complexes -és a dir, amb més percentatge d’estudiants en situació de vulnerabilitat-, cosa que genera desigualtat territorial: “Una aplicació més intensiva de les mesures contribuiria a continuar diversificant aquests centres”, reflexionen. Malgrat les assignatures pendents en aquesta matèria, cal tenir en compte que gairebé un 70% de les escoles concertades del país sí que compleixen els criteris establerts en el pacte contra la segregació.
Les recomanacions de la Fundació Bofill
En resposta a la radiografia del mapa de concertades de Catalunya, la Fundació Bofill ha articulat un pla amb quatre línies mestres per millorar el funcionament de l’escola concertada. En primer lloc, consideren que és fonamental que la conselleria d’Educació “vinculi” la renovació dels concerts educatius a “compromisos clars” per part dels centres, ja que d’aquesta manera es podria combatre la “sobreoferta educativa”: “És una mesura fonamental en un context de davallada demogràfica per evitar la concentració d’alumnat vulnerable en alguns centres i la mobilitat cap a fora de la zona de residència”, argumenten. En aquest sentit, també consideren que és essencial que els centres concertats escolaritzin “majoritàriament” l’alumnat resident al municipi per “assegurar una composició social representativa”: “Els centres han de reflectir la diversitat social del seu entorn”, apunten. En aquest sentit, també insisteixen que les concertades també han “d’assumir la reducció de ràtios a infantil 3 com a mesura estructural per ajustar l’oferta i facilitar una distribució equilibrada de la matrícula viva [és a dir, el nombre d’alumnes que s’incorporen al centre amb el curs ja començat]”.
Des de la Fundació Bofill també reclamen “reformar el model de finançament” de l’escola concertada, ja que consideren que l’actual és “lineal” i no “reconeix la complexitat ni incentiva la corresponsabilitat”. En canvi, des de l’entitat de pedagogs plantegen crear un model de finançament “contractual”: “Aquest model substituiria l’actual automatisme administratiu en la renovació dels concerts per un acord vinculant entre l’administració i cada centre concertat amb uns estàndards fixos d’exigència per rebre més recursos”, argumenten des de la Fundació Bofill. En termes econòmics, des de l’entitat també consideren que el departament ha de “millorar” les anomenades “motxilles econòmiques”. És a dir, els ajuts dirigits a les famílies. Apunten que s’ha d’actualitzar l’import dels ajuts “segons el cost real de la plaça escolar per evitar barreres econòmiques”. Per últim, per tal de garantir el bon funcionament de l’escola concertada, asseguren que “és imprescindible una fiscalització més robusta” dels fons públics que es destinen al sector concertat del sistema educatiu.
