El Departament d’Educació, en mans de la consellera en funcions Anna Simó, i el Consell Interuniversitari de Catalunya (CIC) han pres una decisió que ha despertat força malestar entre la comunitat educativa i el sector literari català: suprimir la llista de lectures obligatòries per a les proves de selectivitat a partir del curs 2025-26. Aquesta decisió, doncs, canvia el funcionament de l’avaluació de les competències literàries -tant en català com en castellà- dels futurs universitaris, ja que deixa de treballar-se a partir de preguntes “memorístiques” i passa a analitzar-se amb preguntes generals sobre “tòpics, gèneres i recursos literaris”, segons han detallat fonts del departament. Tot i que, aparentment, aquesta modificació no influirà en l’ensenyament literari dels estudiants de batxillerat, ha generat molta preocupació respecte a la literatura en català: “Estem profundament preocupats per la decisió del departament d’eliminar les lectures obligatòries de les proves d’accés a la universitat”, assevera el president de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (AELC), Sebastià Portell, en conversa amb El Món.
En aquest sentit, Aïda Ayats, membre del Col·lectiu Pere Quart (CPQ) -una agrupació de docents especialistes en literatura catalana- endureix el to i titlla de decisió del departament d'”errònia”: “Estem perdent llençols a cada bugada”, etziba. L’experta considera que la supressió de les lectures obligatòries “canòniques” per a les proves de selectivitat fomenta la “desigualtat” entre centres educatius, ja que, en el moment que cada professor pot decidir quines obres analitzar i estudiar a l’aula, es perd el “marc literari comú” de Catalunya: “No es tracta de quins actes es fan individualment per la literatura, sinó de com actuem com a col·lectiu”, rebla Ayats. Una idea amb què també coincideix el coordinador del grup de llengua de La Intersindical, Gerard Furest, que d’entrada veu el canvi de paradigma de l’avaluació literària com un moviment “poc encertat”: “Aquest moviment s’emmarca en el desballestament de les humanitats”, etziba.
Tots tres experts consideren que la decisió del departament va en contra de “l’imaginari col·lectiu” literari de Catalunya, ja que es deixen de treballar les “grans obres” de la literatura catalana: “Calen ancoratges culturals, ja que són claus per enfortir el sentiment nacional”, apunta el coordinador del grup de llengua de La Intersindical. Seguint el fil, Sebastià Portell també assegura que els preocupa que aquest canvi del funcionament “desincentivi tant els lectors com els futurs autors” de literatura en català: “L’ensenyament de la nostra literatura i el foment de la lectura en català són pilars bàsics per garantir que hi continuï havent lectors”, argumenta el president de l’AELC.
El canvi de model curricular a la selectivitat
L’acord assolit entre la conselleria i el Consell Interuniversitari de Catalunya respon a la implementació d’una part del nou currículum educatiu per a la selectivitat –prorrogat l’any passat pel Ministeri d’Educació, encapçalat per la ministra Pilar Alegría, davant la falta de consens entre comunitats autònomes. L’objectiu del nou funcionament de les proves de llengua i literatura catalana i castellana és treballar de manera “competencial”, és a dir, en lloc d’avaluar la capacitat memorística dels alumnes sobre les obres obligatòries, apostar per preguntes de caràcter genèric que permetin avaluar les competències generals sobre aquestes qüestions. És a dir que, a partir de l’any vinent, les PAU avaluaran la competència literària amb preguntes sobre tòpics, gènere i recursos literaris, basades en fragments que no tenen per què haver llegit abans tots els estudiants, però que serviran per connectar amb els coneixements adquirits durant l’etapa educativa i avaluar el judici crític i la comprensió lectora -un dels punts febles de les proves PISA- dels alumnes.
Ara bé, aquest nou plantejament curricular no ha tingut una bona rebuda: “No es pot fer un ensenyament competencial a la carta”, assevera Gerard Furest. El fet de suprimir les lectures comunes, segons els sindicats i col·lectius de docents consultats, genera “desigualtat” entre els centres. “Derivar l’elecció de quines obres es treballen a l’aula a cada professor provoca desigualtats entre les diferents escoles de secundària i batxillerat. Fins i tot, pot generar desigualtats entre els diversos grups del mateix centre”, alerta la portaveu nacional d’USTEC, Iolanda Segura, que considera que és “fonamental” crear un “corpus comú”: “No sempre s’han de derivar les decisions a l’autonomia del centre”, apunta. En aquest sentit, el coordinador de llengua de La Intersindical també adverteix que “no tots els docents” que imparteixen llengua catalana “estan formats en literatura”, cosa que pot condicionar les obres que s’escullin per treballar a l’aula.
Indignació i crítiques contra la conselleria
Davant la mala maror ocasionada per la mesura de la conselleria anunciada el passat 22 de maig, Anna Simó va voler deixar molt clar que eliminar les lectures comunes de la selectivitat no implica suprimir l’obligatorietat literària del Batxillerat: “Les lectures obligatòries no desapareixen, passaran a ser escollides des dels centres“, assegurava a través d’una piulada a les seves xarxes socials. De fet, des del departament facilitaran un llistat amb recomanacions d’obres per treballar durant el curs. Una llista, però, que tampoc ha agradat: “Amb aquesta petita llista no n’hi ha prou, no podem construir des de zero”, rebla Aïda Ayats.
El darrer moviment de la responsable de la cartera ha encès els ànims de la comunitat educativa, que denuncia el “menysteniment” constant que pateixen, segons asseguren, per part del departament. “Fa anys que diversos col·lectius avisen que cal consensuar un marc de lectures per fonamentar la literatura catalana i la conselleria s’ha fet el desentès i ha tirat milles”, lamenta Iolanda Segura, que demana la “reconsideració” de la mesura per part de la consellera en funcions. Unes paraules molt similars a les que expressa la membre del Col·lectiu Pere Quart: “Ens demanen constantment que fem malabars i no ens ho posen gens fàcil”, denuncia Ayats. Tot i les crítiques i la indignació, però, la supressió de les lectures obligatòries centralitzades per a les proves d’accés a la universitat a partir del curs vinent segueix en peu, per la qual cosa els docents hauran de trobar una nova manera de treballar i per transmetre els coneixements sobre literatura, tant catalana com castellana, als alumnes.
