Les matemàtiques no passen per un bon moment a Catalunya. Després de fer l’examen d’aquesta assignatura a les proves d’accés a la universitat (PAU), els estudiants ja mostraven cares llargues i tenien expectatives molt baixes sobre els resultats que obtindrien en aquest examen. Unes males expectatives que s’han complert. Els resultats generals de la selectivitat publicats aquest dimarts pel Departament d’Universitats i Recerca, en mans del conseller en funcions Joaquim Nadal, revelen un suspens majoritari en aquesta assignatura. Concretament, la nota mitjana que han obtingut els 16.807 estudiants matriculats en matemàtiques és de 4,87, la més baixa dels darrers sis anys.
Comparant els resultats d’enguany de les PAU amb els dels darrers anys, la davallada en matemàtiques ha sigut notòria. Mentre que l’any 2020, en plena pandèmia, la mitjana assolida en aquesta matèria va ser de 6,25, enguany ha caigut pràcticament dos punts. És cert també, però, que en els darrers anys la tònica ja apuntava cap aquest descens: un 5,56 de mitjana l’any 2021 i un 5,49 de mitjana l’any 2023 -el 2022 es va produir un lleuger repunt, enfilant-se fins al 6,12. “A batxillerat hi ha molt temari a cursar sobre matemàtiques i hi ha molt poc temps per fer-lo”, argumenta la presidenta de la Federació d’Entitats per a l’Ensenyament de les Matemàtiques a Catalunya (Feemcat), Carme Vicens, en conversa amb El Món. Si bé és cert que històricament aquesta assignatura ha sigut una de les pedres a la sabata per l’alumnat -tal com es demostra en els resultats de les PAU dels darrers anys-, enguany la situació s’ha agreujat arran de la supressió d’una hora lectiva cada setmana d’aquesta assignatura. “Els docents han d’ensenyar el mateix temari, però amb el 75% de les classes que tenien fins ara”, apunta Vicens.
Una reducció del temps que es dedica a l’assignatura s’afegeix a l’ampliació del temari a impartir, ja que els alumnes que enguany han fet la selectivitat també han hagut d’aplicar coneixements sobre probabilitats. Una qüestió que s’ha incorporat al currículum aquest darrer curs: “Els alumnes han anat amb el peu canviat durant tot l’any, perquè han hagut d’aprendre tot el contingut de dos anys sobre probabilitats en només un curs”, apunta. Després de comentar la prova de les PAU amb altres companys de professió, Vicens assegura que “l’examen no era més difícil” que el de les darreres edicions: “És cert que potser era una mica massa llarg, però assumible”, assevera la presidenta de la Feemcat, que atribueix els resultats a la mala planificació del curs i no a la dificultat de la prova.
L’estocada de les proves PISA
Les mancances en matemàtiques es tornen a posar sobre la taula arran dels resultats de les PAU, però venen de més lluny. Les proves PISA (Programme for International Student), que es van realitzar durant el 2022 -l’informe de les quals va sortir a la llum el desembre de l’any passat-, ja demostraven que Catalunya patia especialment en aquesta matèria. Concretament, el sistema educatiu català va caure 24 punts entre el 2012 i el 2022, i es va situar per sota de la mitjana europea i, fins i tot, de la de l’estat espanyol. Uns mals resultats que van obligar el Departament d’Educació, dirigit per la consellera ara en funcions Anna Simó, a maniobrar ràpidament per intentar pal·liar les mancances. De fet, la conselleria va destituir el llavors president de Consell Superior d’Avaluació del Sistema Educatiu de Catalunya (CSASE), Carles Vega, i va posar en marxa la creació d’un grup d’experts amb la missió d’elaborar una anàlisi exhaustiva de la salut de l’educació catalana.
D’aquesta comissió d’experts n’ha sortit un document amb més d’un centenar de possibles mesures que la conselleria pot implementar per tal de pal·liar les mancances del sistema educatiu, especialment enfocades a les matemàtiques i a la comprensió lectora -els dos grans forats negres i les prioritats de Simó per al curs vinent. Amb aquestes cartes sobre la taula, la conselleria ha elaborat el pla Florence, una mesura dirigida, inicialment, a 200 centres educatius de Catalunya -120 de primària i 80 de secundària- i que consisteix a oferir a aquestes escoles una maleta amb materials manipulatius de didàctica de les matemàtiques, programació i guies per a dues sessions setmanals d’una hora: “Crec que d’entrada no és un pla gaire ambiciós, ja que només s’habilita per a dos-cents centres, però confio que es vagi estenent a tot arreu amb els anys”, argumenta Carme Vicens.
Possibles solucions per resoldre les mancances en matemàtiques
L’objectiu d’aquest pla de matemàtiques és treballar la matèria a l’aula de manera més “competencial”, és a dir, abandonar una mica les classes magistrals i teòriques per tal de potenciar les competències i el raonament dels estudiants. Una idea, de fet, que s’amolla al nou format de selectivitat que va aprovar la setmana passada el govern espanyol. Ara bé, per Carme Vicens, aquesta mesura “no és suficient” per abordar totes les problemàtiques d’aquesta matèria: “Crec que el més essencial seria incrementar el nombre d’hores de matemàtiques”, assevera la presidenta de la Feemcat, que també vol deixar clar que és un increment que s’hauria “d’equilibrar” amb les hores de classe de la resta d’assignatures per tal de no generar “desigualtats”.
L’experta considera que, amb més temps, es podria aprofundir en el temari sense la necessitat “d’aprimar currículum” i, alhora, poder garantir un bon acompanyament de l’alumnat: “Els estudiants duen una motxilla personal a l’esquena que a vegades també cal tractar. La tipologia d’alumne ha canviat amb els anys”, apunta Vicens. És per aquest motiu que la presidenta de la Feemcat creu que “ampliar” les hores de matemàtiques permetria “garantir” l’acompanyament dels estudiants i “millorar” els resultats de la matèria. Ara, doncs, amb la davallada de les PAU que confirma la tendència decreixent de les PISA, la conselleria d’Educació encara la preparació del curs vinent amb les matemàtiques com un dels grans reptes a fer front.
