La segregació escolar, una de les grans mancances del sistema educatiu català en la qual el Departament d’Educació, encapçalat per la consellera en funcions Anna Simó, ha treballat per pal·liar, ha entrat en la campanya electoral de les eleccions europees del pròxim 9 de juny. Més d’una vintena d’entitats de tot Europa, de les quals deu són catalanes, han signat un manifest per alertar que la segregació escolar “amenaça la democràcia”: “Els nens i nenes de diferents orígens socioeconòmics creixen separats els uns dels altres a tota la Unió Europea perquè van a escoles segregades i això és el combustible més gran per a la fractura social i l’extremisme”, remarquen en el manifest conjunt.
En aquest mateix document asseguren que la Unió Europea (UE) es troba en un “punt d’inflexió” molt marcat a causa dels “canvis demogràfics i la diversitat social” dels diferents estats membre. És per això que, davant aquest context, consideren fonamental combatre les diferències socials que provoquen la segregació a l’escola, ja que és un primer pas per traslladar-ho a la resta d’estrats socials: “O s’abracen realment els valors democràtics i es promou el respecte als drets humans o es retrocedeix en idees discriminatòries davant d’aquestes transformacions”, argumenten. En aquest sentit, doncs, les diverses associacions demanen als eurodiputats que prioritzin les mesures de dessegregació com a part de les polítiques per a l’èxit escolar en el marc de l’agenda de l’Espai Europeu d’Educació.
De fet, l’any 2022 el Consell de la Unió Europea ja va aprovar un seguit de mesures i recomanacions contra la segregació escolar. Aquestes establien que l’any 2025, és a dir, el curs vinent, els estats membre havien d’haver desenvolupat “estratègies integrades i globals cap a l’èxit escolar” per minimitzar els efectes de l’estatus socioeconòmic en l’educació i la formació. Ara, doncs, cal “fer-ho realitat”, apunten en el manifest.
Les altres reclamacions de la comunitat educativa per al 9-J
A banda de reclamar mesures estructurals per combatre la segregació escolar, la comunitat educativa també reclama als futurs membres de l’hemicicle europeu que duguin a terme propostes per “avançar en la diagnosi i el monitoratge” per detectar aquestes desigualtats i establir certs “indicadors” per analitzar com evoluciona aquesta situació. És a dir, si les mesures aplicades permeten reduir la segregació escolar o no. També reclamen als eurodiputats “aprofitar els recursos” econòmics dels quals disposen els fons europeus per garantir que els centres educatius tinguin les eines necessàries per fer front a aquesta mancança i “comptar amb marcs normatius que permetin mesures efectives i sostenibles”.
La segregació escolar és una situació que centra bona part del debat educatiu de Catalunya, per la qual cosa bona part de les entitats que han signat el manifest conjunt són catalanes. Concretament, l’han subscrit l’aFFaC (Associacions Federades de Famílies d’Alumnes de Catalunya), el Col·lectiu d’Escoles contra la Segregació, CCOO-Educació, Escoltes Catalans, European Cities Against School Segregation (ECASS), la Federació d’Associacions Veïnals de Barcelona (FAVB), la Fundació Bofill, la Fundació Empieza por Educar (ExE), la Fundació Secretariado Gitano i la Plataforma d’Infància de Catalunya (PINCat). A aquest conjunt d’entitats s’hi suma la principal federació d’AFA de França, la Fédération des Conseils de Parents d’Élèves (FCPE), les entitats Collectif Apprendre Ensemble, No Ghetto i la Fabrique du Nous, entre d’altres.
