Un total de 17.871 alumnes que s’havien preinscrit en algun grau de formació professional (FP) no s’han matriculat en cap centre malgrat tenir una plaça assignada. D’aquests 17.871 alumnes, 7.936 havien sol·licitat plaça en un grau mitjà i 9.935 en un grau superior. Segons les dades de la conselleria, però, un 92% de l’alumnat no matriculat amb assignació continua formant part del sistema educatiu publico-concertat, generalment als estudis de batxillerat.
Ara bé, tot i les xifres del Departament d’Educació, Catalunya continua tenint un problema pel que fa a l’abandonament escolar prematur. De fet, segons les darreres dades de l’Idescat de l’any 2023, un 10,6% dels estudiants nascuts a Catalunya abandonen els estudis abans d’hora, mentre que en el cas d’estudiants nascuts en altres països, de fora de la Unió Europea, però escolaritzats en centres catalans, el percentatge s’enfila fins al 36,1%. Es tracta de dues dades molt superiors a les xifres mitjanes dels països de la UE. “En els darrers anys, especialment en la darrera dècada, en què es van assolir màxims històrics d’abandonament escolar prematur, s’han fet grans millores, però encara queda molt camí per recórrer“, alerta el membre del consell rector de l’FP, Jesús Martín, en conversa amb El Món.
Estudiar batxillerat falta d’informació i mala planificació de l’FP
Diversos experts apunten que, en el salt de l’educació secundària obligatòria (ESO) a la postobligatòria, el batxillerat actua com a “valor refugi”: “L’oferta de batxillerat és més genèrica i concisa, mentre que l’oferta a l’FP és més específica, complexa i, sovint, allunyada del lloc de residència, cosa que empeny part dels estudiants cap al batxillerat”, argumenta el professor col·laborador dels Estudis de Psicologia i Ciències de l’Educació de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) Jordi Perales. En aquesta línia, Jesús Martín assegura que el batxillerat engoleix el gruix de l’alumnat sortint de l’ESO per “falta d’informació”, cosa que es podria revertir amb un millor “seguiment” i més “orientació” per als joves i les seves famílies. De fet, les darreres dades facilitades per la consellera Esther Niubó indiquen que un 25,1% dels estudiants no s’han matriculat en cap grau de formació professional malgrat tenir una plaça assignada perquè se’ls “va passar el termini” o ja hi “estaven fora”. “És una xifra molt preocupant”, exclama el membre del consell rector de l’FP.
Treballar sobre la base d’un “per si de cas”
Cal tenir en compte, però, que el centenar de milers d’estudiants que ha participat en el darrer procés de preinscripció de l’FP no ho ha fet per un sol centre o una sola família professional. De fet, només el 20% dels alumnes que es van decantar per un cicle mitjà va fer una sola petició en la preinscripció, mentre que les mateixes dades de la conselleria indiquen que els alumnes que van realitzar més peticions -entre 8 i 10-, prop d’un 90% han aconseguit assignació en una de les places sol·licitades. Per a la psicopedagoga i professora de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) Sylvie Pérez és fonamental “obrir les portes” a moltes opcions diferents perquè es treballa sobre la base d’un “per si de cas”: “Quan els alumnes de 4t d’ESO s’han de matricular en l’educació postobligatòria [un procés que comença durant el mes de maig] ho han de fer abans de saber quines seran les seves notes finals. No saben ni quins seran els comentaris dels seus professors, com per saber on podran accedir el curs vinent”, lamenta la psicopedagoga.
Per a Jordi Perales, aquest és un clar defecte del sistema: “Són joves de 16 anys. Tenim un sistema d’orientació que, sobre el paper, funciona molt bé, però que a la pràctica fa aigües”, afegeix el professor associat de la UOC. Davant aquesta realitat, els experts consideren que el batxillerat es converteix en la tipologia d’estudi més escollida a causa de “l’estesa implementació” d’aquest model dins el sistema educatiu català: “El batxillerat està ben implementat arreu del territori. És molt més senzill trobar un institut on cursar-lo [a les comarques fora de l’àrea metropolitana de Barcelona] que un centre d’FP”, argumenta Perales. Una idea amb què coincideixen els altres dos experts, que apunten que “resoldre els problemes de mobilitat” i “adequar l’oferta formativa” als territoris és “clau” per equilibrar la balança amb la formació professional. En aquesta línia, Jesús Martín aposta per “potenciar els estudis semipresencials”: “Tenim uns grans problemes de mobilitat i, mentre no es resolguin, cal més oferta pública semipresencial perquè no recaigui tota en la privada”, argumenta el membre del consell rector de l’FP, que considera que cal “crear un Institut Obert de Catalunya (IOC) exclusiu de formació professional”.
Combatre les “baixes expectatives”
El problema de no accedir a uns estudis postobligatoris després de l’ESO és que, segons Jesús Martín, “és molt complicat accedir al món laboral amb una feina ben remunerada”. És per aquest motiu, doncs, que els alumnes es veuen empesos -de manera voluntària, o no- a continuar estudiant. Ara bé, els alumnes que no tenen clara la seva continuïtat dins el sistema educatiu, i que no han pogut accedir a una formació professional -bé sigui per qüestions de nota com per altres motius-, no encaren el camí amb les mateixes expectatives que els joves que sí que volen continuar estudiant. “Continuar al batxillerat després de l’ESO sense respondre a l’orientació adequada pot generar estudiants descontents. Potser ja no volen fer més català i castellà, però el sistema els empeny cap a uns estudis que no els interessen [on encara han de cursar aquestes assignatures]”, argumenta Jordi Perales.
En aquesta línia, Sylvie Pérez apunta que quan els alumnes tenen força clar que volen fer un grau d’FP, però que finalment acaben repensant-se la seva elecció i opten per fer un batxillerat, poden haver de combatre unes “expectatives més baixes” sobre el seu rendiment acadèmic. “Si des del consell orientador de 4t d’ESO se’ls ha recomanat fer alguns estudis superiors en un altre centre, però acaben quedant-se al mateix centre a fer batxillerat, poden topar amb unes expectatives més baixes sobre el seu rendiment per part del professorat”, assevera la psicopedagoga. Per als experts, però, aquesta situació es pot combatre amb una orientació “més eficaç” i amb una millor estructuració de l’oferta educativa, especialment en formació professional. Així doncs, reformular el sistema públic d’educació postobligatòria i elaborar-lo de manera “coordinada” entre universitats, graus mitjans i superiors d’FP d’acord amb les necessitats del territori permetria pal·liar, lleugerament, les ombres del salt de l’ESO a la postobligatòria.
