Incrementar la despesa de l’administració en l’escola catalana fins al 6% del producte interior brut (PIB) és una de les grans reclamacions que fa dècades que ressona en la comunitat educativa. El mateix govern de la Generalitat -tant l’actual com els anteriors- s’ha marcat aquest objectiu. De fet, la mateixa llei d’educació de Catalunya (LEC), de l’any 2009, ja exigeix destinar el 6% del PIB al sistema educatiu. Però no s’ha assolit mai. Aquesta mateixa setmana, el Parlament ha donat llum verda a tramitar una iniciativa legislativa popular (ILP), impulsada per Comissions Obreres (CCOO) i que compta amb el suport de més de 57.000 firmes, una cinquantena d’entitats socials, tots els ajuntaments catalans de municipis amb més de 100.000 habitatges i més de 150 consells escolars i del Consell d’Educació de Catalunya, que busca garantir aquest objectiu.
L’hemicicle ha avalat la iniciativa després de tombar l’esmena a la totalitat presentada per Vox: “Hi ha un clam social”, exclamava la secretària general del sindicat a Catalunya, Belén López, a les portes de la cambra catalana després que la seva iniciativa superes els primers tràmits. Tot i que la llum verda del Parlament a la ILP per forçar el compliment del 6% del PIB fixat en la normativa catalana suposa un pas endavant, l’objectiu encara està lluny d’aconseguir-se. Segons dades del Departament d’Educació, quan es va aprovar la LEC, el 2009, la despesa en ensenyament se situava en un 4,25% respecte al PIB. L’any següent, el 2010, la despesa es va incrementar fins al 4,34%. Des de llavors, però, la inversió en educació ha anat variant -generalment a la baixa-, situant-se entre el 3,62% i el 4,16% durant la darrera dècada.
El moment en què la despesa va ser menor durant la dècada passada va ser l’any 2014, moment en què la conselleria era dirigida per Irene Rigau. Aquest fet es deu, principalment, a les retallades generalitzades que va impulsar l’administració per pal·liar els efectes de la forta crisi econòmica. Des de llavors, però, l’administració catalana ha anat incrementant, a poc a poc, la despesa en ensenyament en relació amb el PIB. L’any 2020, coincidint amb l’arribada de la Covid, la despesa en educació es va enfilar fins al 4,22% del PIB, una de les millors dades dels darrers vint-i-cinc anys. Ara bé, mentre les xifres d’inversió en ensenyament s’han mantingut força estables, la població en edat escolar s’ha incrementat significativament des de principis de segle -tot i que en els darrers anys s’ha produït una lleugera davallada, motiu pel qual la comunitat educativa reclama una reducció de ràtios.
Les recomanacions internacionals
El darrer informe de l’Organització de les Nacions Unides per a l’Educació (UNESCO) en col·laboració amb la Fundació SM sobre el personal docent a escala mundial també apunta, tal com fa anys que assegura la comunitat educativa, que “garantir un finançament adequat conforme als criteris establerts del 6% del PIB i el 20% de la despesa pública total” permetria millorar la situació actual del professorat: “Que es dediqui, no només als sous dels docents, sinó a les necessitats existents per fer que la professió sigui més atractiva”, assenyala l’estudi de les Nacions Unides. En aquest sentit, l’informe apunta que “la mobilització de recursos financers nacionals”, és a dir, els diners pressupostats en els comptes de cada govern, “és clau per finançar el cost de crear més places de professors”: “Atès que els docents constitueixen el grup més nombrós de la massa salarial del sector públic en molts països, la retallada o la congelació de la despesa salarial del sector públic sol comportar una reducció del nombre de docents o dels seus salaris”, argumenten els autors de l’informe internacional.
En altres paraules, incrementar la despesa en educació fins al 6% del PIB, com a mínim, permetria ampliar el cos docent, cosa que resoldria algunes de les mancances enquistades del sistema educatiu català. La secretària general de CCOO va defensar aquesta mateixa setmana que incrementar la despesa en educació per complir amb la normativa catalana i les recomanacions internacionals -tant de les Nacions Unides com de la Unió Europea- seria “possible” amb “l’ampliació de crèdit” que el govern de Salvador Illa està negociant amb els seus socis d’investidura. De fet, a hores d’ara, l’executiu català ha aprovat gràcies al suport d’ERC i els Comuns dos suplements de crèdits que els permeten ampliar el pressupost de la Generalitat com a mesura extraordinària per pal·liar la manca de comptes.
Un objectiu a quatre anys vista
Tenint en compte que l’infrafinançament de l’escola catalana fa dècades que s’arrossega, la iniciativa legislativa popular impulsada per l’organització sindical planteja aconseguir aquest 6% del PIB que dicta la llei en els pròxims quatre anys. En detall, la iniciativa planteja la creació d’un pla nacional de finançament que permeti, entre d’altres, reduir les ràtios d’alumnes a l’aula i millorar els equipaments públics. A banda, des del sindicat impulsor també defensen que aquest nou pla de finançament -el qual ha superat els primers esculls parlamentaris- permetria treballar en l’erradicació de la segregació escolar i la recuperació de condicions laborals. Aquest darrer és precisament un dels aspectes sobre els quals posa més el focus l’estudi de les Nacions Unides, ja que remarca que unes bones condicions són essencials per mantenir viva la professió i evitar la pèrdua de docents. De moment, la ILP per impulsar aquest nou pla de finançament ha rebut la primera llum verda del Parlament. Ara bé, d’aquí a què es faci efectiva, en cas que acabi rebent tots els suports necessaris de la cambra, encara caldrà esperar.
