Esther Niubó (Barcelona, 1980) ha acceptat l’encàrrec de pilotar la conselleria d’Educació i Formació Professional -que enguany incorpora aquest segon terme en la nomenclatura oficial del departament- assumint el context de malestar per part de la comunitat educativa, que s’ha mostrat molt crítica amb les darreres decisions de la fins ara responsable de la cartera, la republicana Anna Simó. Durant l’acte simbòlic de relleu de la conselleria, Niubó ja va expressar la seva voluntat d’aconseguir la “complicitat” dels docents en aquesta nova etapa. Una voluntat que també expressen els sindicats del sector consultats per El Món, que consideren que és el primer escull que ha de superar la nova consellera per garantir el “bon funcionament” del sistema educatiu durant els pròxims anys. “Niubó s’enfronta, d’entrada, al gran repte de redreçar l’educació a Catalunya”, assevera la portaveu nacional d’USTEC, Iolanda Segura.
“Escoltar l’escola”
Per a fer-ho, els diversos sindicats de docents coincideixen que és fonamental dotar el sistema educatiu de “més inversió” i “finançament”, ja que es tracta de la peça clau per poder fer front a les principals reclamacions del sector i “recuperar la confiança” de la comunitat educativa. “És fonamental que escolti i reculli les peticions de la part social d’Educació [és a dir, els sindicats de docents, els quals es reuneixen amb l’administració a les Meses Sectorials] perquè hi hagi una negociació real”, argumenta la portaveu de Comissions Obreres (CCOO), Teresa Esperabé. Una idea amb què també coincideix el membre del consell català per a l’FP d’UGT Jesús Martín, que assegura que la nova consellera té “molts” reptes al davant. De fet, en aquest sentit, els sindicalistes consideren que, tenint en compte que la nova responsable de la cartera “no té un perfil tècnic”, ja que està llicenciada en ciències polítiques per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i no ha fet carrera com a docent -tot i que sí que ha estat vinculada a l’ensenyament a través del seu paper en la Comissió d’Educació del Parlament-, “és bàsic” que escolti a les persones que viuen l’escola “cada dia”.
Dotar el sistema educatiu de més recursos econòmics
Una de les primeres pedres a la sabata amb què toparà Niubó en la seva nova etapa com a consellera és la persistent reclamació de la comunitat educativa d’incrementar el volum de recursos econòmics que es destinen a l’ensenyament. Tal com ja ho han reclamat diverses ocasions en el passat -com en el moment que Simó va agafar el testimoni de Josep González Cambray-, Esperabé considera que és necessari augmentar el PIB que es destina a Educació fins al 6%. Una mesura que ja s’ha posat sobre la taula en diverses ocasions, i la formació socialista ja ha expressat la seva voluntat de complir amb aquest increment econòmic: “Sense més recursos econòmics no es poden resoldre els problemes de base”, argumenta. En aquesta mateixa línia, Iolanda Segura també considera que amb un increment pressupostari seria possible “reduir les ràtios“, una mesura que permetria destinar més professionals a l’alumnat -és a dir, amb una atenció més personalitzada.
En aquesta mateixa línia, per al representant sindical d’UGT també és necessari comptar amb “més recursos econòmics” per poder “millorar” les condicions laborals dels professionals: “Entre els diferents aspectes que es resolen amb més diners, un d’ells és l’endarreriment de l’equiparació salarial al personal de formació professional [una compensació econòmica en comparació als docents de secundària que s’havia de dur a terme aquest passat mes de juliol, però que finalment l’anterior conselleria va allargar fins al mes d’octubre]. Insistim, on són els 33 milions d’euros [xifra amb què la conselleria havia de dur a terme l’equiparació] acordats?”, exclama Jesús Martín. Per al portaveu de la Intersindical, Marc Martorell, amb més recursos econòmics també es permetria “satisfer la manca de docents del sistema públic”, que és un dels grans greuges que ha posat reiteradament a la comunitat educativa en peu de guerra.
Garantir l’ús del català a l’aula i potenciar l’escola inclusiva
Un altre dels grans reptes als quals haurà de fer front Esther Niubó és estendre la presència del català a tots els centres educatius. Per la seva banda, des de CCOO consideren que defensar la “immersió lingüística” és un dels pilars fonamentals per aconseguir treballar en una educació inclusiva -una de les assignatures encetades durant la darrera conselleria, però que encara cal continuar desplegant. Ara bé, Marc Martorell també recorda que la nova responsable de la cartera ha fet afirmacions en el passat demanant el compliment de l’ordre del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que obliga els centres a complir la sentència del 25% de castellà a l’escola: “Coneixem frases seves com que l’escola no està per sobre del català, i això també és indicatiu de quina serà la política sobre la llengua a Educació”, argumenta el portaveu de la Intersindical.
Per a la portaveu nacional del sindicat majoritari del sector també és essencial “augmentar la plantilla” dels centres educatius per poder “reduir les ràtios” -una altra de les reclamacions persistents que, segons els experts, també permetria millorar els resultats acadèmics- i adequar el sistema a les necessitats a l’alumnat: “Cal fer valdre la feina de les persones que ens dediquem a l’ensenyament. No només amb bones condicions laborals, sinó també amb més formació”, argumenta Iolanda Segura. En aquesta mateixa línia, i coincidint amb les altres organitzacions sindicals, també considera que és molt important “recuperar la democràcia als centres”, ja que a causa del decret de plantilles -el qual ha ocasionat, de rebot, un fort desgavell en l’adjudicació de places públiques per al curs vinent- i el gran “poder” que han exercit algunes direccions, molts claustres han perdut la capacitat de decisió.
Desplegar la formació professional
Per altra banda, des d’UGT i CCOO també consideren que la nova consellera també ha d’invertir molts esforços a desplegar totalment la formació professional i treballar per resoldre les mancances que han anat apareixent en els darrers anys. Per a Jesús Martín, és fonamental desplegar la llei d’FP”; impulsar el “decret d’orientació educativa” -el qual l’exconsellera Anna Simó ja va deixar pràcticament enllestit, però que encara no s’ha aprovat definitivament-, per combatre l’abandonament escolar; i “millorar l’oferta de pràctiques” dels alumnes d’FP, ja que amb l’aplicació de la llei estatal d’FP Dual els estudiants estan obligats a dur a terme més hores de pràctiques empresarials, però no sempre és senzill per als centres trobar companyies on destinar els alumnes.
A banda, el representant sindical d’UGT també considera que és essencial treballar per “resoldre els problemes de mobilitat de l’alumnat”: “S’han fet esforços en millorar les connexions internacionals, però tenim un gran problema de intramobilitat. Quants alumnes s’han de desplaçar de comarca o vegueria per estudiar i no tenen com fer-ho?”, es pregunta Jesús Martín, que assegura que “cap Govern” ha afrontat aquesta problemàtica. Aquests són els grans reptes als quals Esther Niubó haurà de fer front durant el seu nou lideratge a la conselleria d’Educació i on, tal com ja adverteixen els sindicats de docents, li caldrà “escoltar” i “consensuar” amb la comunitat educativa. De moment, però, ja té un primer escull amb la implementació de la sisena hora a l’escola pública, una mesura molt criticada pel sindicat majoritari, ja que considera que és un clar “malbaratament de recursos”: “Si no para atenció amb el que passa dia a dia als centres i només es limita a teoritzar, fracassarà”.
