Combatre les mancances enquistades de la formació professional (FP) i revertir la crisi eterna del sector és el gran objectiu de la nova consellera d’Educació, Esther Niubó. La titular de la cartera ha presentat aquesta setmana un paquet de mesures per “millorar la gestió i la planificació de la formació professional” i resoldre el desgavell del procés de preinscripció i assignació de places que s’ha viscut aquests darrers mesos. Un dels eixos principals sobre els quals Niubó posarà el focus de cara el curs vinent és l’orientació dels estudiants per ajudar-los a triar, amb l’objectiu de mantenir dins del sistema els més de 17.800 alumnes que tenien assignació -tant de grau mitjà com de grau superior-, però han optat per no matricular-se perquè la plaça que els han acabat donant no era la que volien.
La consellera ha posat sobre la taula que cal “insistir en la importància de triar més d’una opció”, ja que el 20% dels estudiants de grau mitjà i el 27 % dels estudiants de grau superior -segons dades del departament- només fan una petició en la preinscripció; “generalitzar el sistema d’informació universal sobre el consell orientador a 4t d’ESO amb un curs obligatori sobre oferta als orientadors” del tram final de la secundària obligatòria; i “crear un equip de més de seixanta educadors socials formats en orientació repartits pels diferents municipis”.
Per als sindicats de docents consultats per El Món, però, les polítiques d’orientació proposades per la conselleria són “insuficients”: “Insistir en l’orientació dels centres sobre la importància de triar més d’una opció als alumnes de 4t d’ESO [tal com ha plantejat la consellera] no és suficient per combatre l’abandonament escolar“, argumenta el portaveu de la Intersindical, Marc Martorell, que considera que instar els alumnes a escollir alhora una gran varietat de graus de diferents famílies professionals -com ara fusteria i perruqueria, entre d’altres- “no és la solució”.
Una idea força similar a la que expressa el responsable d’FP d’USTEC, Ramon Roy, que creu que els plantejaments del departament en matèria d’orientació són “insuficients”. De fet, el sindicalista avisa que “destinar seixanta orientadors als municipis” no resol, de cap manera, la problemàtica actual: “Creiem que és un primer pas, però calen mesures més ambicioses perquè les problemàtiques afecten milers d’alumnes”. En aquesta línia, i coincidint amb el portaveu de la Intersindical, Roy considera que l’orientació educativa no s’ha de limitar, només, al tram final de la secundària obligatòria, sinó que s’ha de fer extensiva durant totes les etapes educatives.
També la portaveu d’UGT, Lorena Martínez, considera “fonamental” potenciar l’orientació a la secundària obligatòria, especialment des de 3r d’ESO: “Ha de ser una de les grans prioritats”, exclama. La representant sindical creu que l’orientació “s’ha d’equilibrar en funció de les necessitats dels centres educatius i els territoris”: “No podem permetre que es destini un sol orientador independentment de si ha d’atendre 100 alumnes o 300”, argumenta Martínez, que avisa que implementar els mateixos criteris per a tot el territori sense tenir en compte les característiques de cada centre “sobrecarrega el personal de feina i de burocràcia [un dels mals endèmics del sector]”.
Reorganitzar el mapa català de l’FP
Per altra banda, la consellera d’Educació també ha posat sobre la taula diverses mesures per reorganitzar el mapa d’oferta formativa de formació professional. De fet, l’objectiu de Niubó és “encaixar les necessitats de l’alumnat que vol cursar un cicle formatiu amb les del teixit productiu dels diferents territoris, que demanen professionals qualificats”. Per això considera fonamental establir “convenis de col·laboració amb el teixit productiu”. Un objectiu que les organitzacions sindicals veuen amb bons ulls, tot i que avisen que si la reorganització de l’oferta formativa no es du a terme en consonància amb la demanda dels alumnes continuarà generant places vacants. “No es pot fer només tenint en compte les necessitats de les empreses del sector”, argumenta el representant del sindicat majoritari.
En aquesta línia, Ramon Roy lamenta el pes de les empreses en algunes modalitats de formació professional: “Les empreses no han de ser la veu principal de la formació professional, i els docents no han de quedar relegats a figures per buscar noves empreses per als seus graus. Els professors han d’ensenyar”, exclama el sindicalista. Per la seva banda, Marc Martorell considera que és “essencial” reformular l’entramat d’FP per tal d’evitar als alumnes desplaçar-se: “No podem demanar a joves de 16 anys que facin més de 100 quilòmetres per anar a estudiar. I menys si no els garantim un bon transport públic“, argumenta el portaveu de la Intersindical, que recorda que el gruix majoritari de centres d’FP es troba a la capital catalana.
Lorena Martínez defensa que també s’ha de reajustar l’oferta formativa en funció de les necessitats estudiantils tenint en compte les seves possibilitats de transport: “No és el mateix que es desplaci un alumne de cicle mitjà, que només té 16 anys, que un de grau superior, que ja és major d’edat. De la mateixa manera que no es pot comparar desplaçar-se per Barcelona que fer un llarg trajecte entre Lloret i Cunit, per exemple”, argumenta. És per això que demana “cooperació entre el departament i els governs municipals”. Davant aquestes reclamacions sindicals, la consellera d’Educació va assegurar en roda de premsa que “resoldre els problemes de transport” és un dels reptes que ha d’assumir aquesta legislatura, però també va deixar clar que és una problemàtica a la qual no es pot fer front sense els pressupostos de l’executiu català aprovats.
Consolidar el model d’FP dual
Els sindicats de docents consideren que també és essencial consolidar el model d’FP Dual, la modalitat en què l’estudiant esdevé aprenent i combina la formació en el centre educatiu amb l’activitat productiva en l’empresa, potenciada per la nova llei del sector. Per consolidar-lo, la conselleria planteja “dissenyar el mapa d’unitats de dinamització amb centres d’FP i agents socials del territori” i “impulsar projectes amb empreses de països de la Unió Europea (UE)”. Per a les organitzacions sindicals, aquest és un bon pas a seguir sempre que es mantingui la defensa del català a les aules: “Tots els estudiants d’FP tenen el dret a formar-se en català”, assevera la portaveu d’UGT, que considera que els plans establerts, sobre el paper, per la nova consellera “són bons”, però encara podrien “prioritzar més el català”.
En aquesta línia, Marc Martorell creu que la titular de la cartera ha de dedicar-hi més esforços: “De moment no ha aplicat més polítiques per defensar la llengua”. Tot i els dubtes, però, les organitzacions sindicals confien que Niubó desplegui el paquet de mesures per a la formació professional i que es puguin reduir algunes mancances enquistades. Ara bé, recorden que, “sense un increment pressupostari” per a Educació, aquestes mesures poden continuar sent “insuficients”.
