A falta de menys d’una setmana per començar el nou curs escolar d’FP hi ha més de 31.000 alumnes -31.404, concretament- que continuen als llimbs, sense un centre estipulat per cursar els seus estudis. Tot i que havien fet la preinscripció quan els pertocava, els canvis en el funcionament d’assignació de places per al curs vinent que va implementar l’exconsellera d’Educació Anna Simó per tal de combatre la incertesa de l’inici de curs han estat insuficients. Es tracta d’un nou plantejament que no ha permès pal·liar una de les grans mancances de la formació professional, on cada any milers d’alumnes es queden als llimbs a les portes del nou curs, que arrenca el 12 de setembre. Aquest ha estat el primer escull amb el qual ha topat la nova responsable de la cartera, Esther Niubó, i que s’ha compromès a pal·liar de cara el curs vinent: “Treballarem des d’ara mateix per planificar el procés d’adjudicació de places del curs vinent per evitar que es torni a produir que milers d’alumnes estiguin sense plaça al setembre”, ha argumentat la nova consellera aquesta setmana, en la primera roda de premsa del curs, que pretén ajustar els terminis per finalitzar el procés el mes de juliol.
Es tracta, doncs, d’un objectiu que s’adiu a les reclamacions de la comunitat educativa, que consideren que la “falta de planificació” és un dels grans problemes amb què es troba la formació professional: “Ens fem creus que cada any es repeteixi la mateixa problemàtica”, lamenta el portaveu de la Intersindical, Marc Martorell, en conversa amb El Món. El director de l’Institut Tecnològic de Barcelona (ITB), Alberto Vila, però, avisa que “encara és molt d’hora per fer una foto finish” de l’inici de curs, perquè encara hi ha alumnes que “s’estan donant de baixa de la plaça assignada per canviar-se de centre”. Alhora, també considera que no és adequat comparar el volum d’estudiants que arriben al setembre sense plaça amb els de l’any passat, ja que el mecanisme d’inscripció i adjudicació de centres ha estat diferent. La manera de fer front a aquesta problemàtica: millorar la planificació. “La falta de planificació de la conselleria empeny a les direccions a no poder organitzar el curs amb condicions”, apunta la responsable d’educació pública d’UGT, Lorena Martínez, que assegura que “tot acaba tirant endavant gràcies al gran esforç dels docents”.
Dificultats per garantir les pràctiques empresarials
Enguany, però, la formació professional (FP) arrenca amb més novetats de les habituals, com ara la implementació de la nova llei estatal de l’FP -aprovada l’any 2022-, la qual, segons paraules de la ministra d’Educació i Formació Professional, Pilar Alegría, “ha de generar un gir de 180 graus per a la formació professional”. Una norma que, entre d’altres, obliga els estudiants a fer més hores de pràctiques per obtenir el títol, cosa que, tot i que d’entrada la comunitat educativa no veu amb mals ulls, planteja nous reptes: “No hi ha prou empreses que estiguin disposades a col·laborar amb els centres educatius per poder acollir tots els alumnes d’FP”, argumenta el coordinador nacional de l’FP d’USTEC, Ramon Roy. Per al sindicalista, aquest increment d’hores de pràctiques empresarials que hauran de dur a terme els estudiants és un “repte impossible d’assumir”. En aquest sentit, el director l’ITB coincideix amb la idea que un dels grans problemes als quals hauran de fer front durant aquest curs és “trobar empreses” per poder fer les pràctiques, especialment per als alumnes de grau mitjà, ja que les empreses d’aquest sector busquen perfils de pràctiques amb “més experiència” -és a dir, alumnes de grau superior amb una formació més elevada.
Per la seva banda, Martorell recorda que des del sindicat “ja van avisar”, quan la nova llei encara estava en període de tramitació, que “l’augment d’hores de pràctiques seria insostenible”: “S’obliga alumnes que encara no tenen la preparació necessària a realitzar unes pràctiques per a les quals no estan preparats, cosa que repercuteix en una sobrecàrrega del professorat, entre d’altres”, adverteix el sindicalista. Una nova imposició que “és encara més difícil d’encaixar” a les zones rurals de Catalunya, ja que hi ha menys “empreses especialitzades” en cada sector de l’FP. En aquesta línia, i coincidint amb l’opinió de la Intersindical, Lorena Martínez considera que és fonamental “incrementar el nombre de docents a l’FP” per rebaixar la “càrrega burocràtica” dels períodes de pràctiques empresarials -un dels aspectes que també articula la línia de treball de la nova consellera: “Ens falten mans. No pot ser que hi hagi professors que han de fer tutories de pràctiques durant el juliol i l’agost perquè no tenen més temps per fer-ho”, rebla.
El repartiment territorial de l’FP
El problema del repartiment territorial a l’FP no només afecta la possibilitat d’aconseguir vincles amb empreses per realitzar pràctiques, sinó que també té afectacions en la tipologia de cicles que s’hi poden dur a terme. En aquest sentit, la psicopedagoga i professora de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) Sylvie Pérez considera que el mapa de l’entramat de formacions professionals està construït a partir de les “ofertes laborals” posteriors al cicle i “no en funció de la demanda de l’alumnat”. És a dir, en altres paraules, que no es calcula el volum de places que cal oferir en cada cicle formatiu segons el volum d’estudiants que volen cursar cada grau, sinó a partir de les “demandes professionals” del sector: “És per aquest motiu que hi ha cicles que queden molt plens des del primer moment, fins al punt que hi ha alumnes que no hi poden accedir [sense desplaçar-se fora de la seva comarca o, fins i tot, demarcació]”, argumenta la psicopedagoga. Una idea amb què també coincideixen les diverses organitzacions sindicals consultades: “El mapa actual de l’FP és incorrecte”, etziba el coordinador nacional del sindicat majoritari d’educació.
És per aquest motiu que la comunitat educativa considera que un dels esculls als quals haurà de fer front la nova responsable de la cartera és “la connectivitat” dels estudiants amb els centres educatius. Pérez lamenta que l’administració catalana apliqui els mateixos criteris d’adjudicació de places -en termes de mobilitat- amb els universitaris i els joves que comencen un cicle mitjà: “No és el mateix la mobilitat que han de tenir els estudiants de 16 anys que comencin l’FP als de 18 anys que comencen la universitat. Són dos anys de diferència només, però són rellevants”, argumenta la professora de la UOC, que també fa èmfasi en el mal estat dels mitjans de transport públics de Catalunya, com el servei de Rodalies. Una idea que també comparteix la responsable d’educació pública d’UGT, que considera que la nova consellera d’Educació haurà de fer front a aquesta problemàtica “que fa anys que s’arrossega”.
Les diferents veus de la comunitat educativa consultades apunten que les “mancances en el transport” i la “connectivitat” són unes de les principals casuístiques que propicien “l’abandonament escolar prematur”: “Si un jove no pot accedir als estudis que vol per qüestions de logística, és probable que opti per escollir un altre grau [similar, però no el desitjat] per continuar estudiant, o que desisteixi i deixi d’estudiar”, argumenta Sylvie Pérez. Es tracta d’una reclamació que la mateixa consellera també s’ha marcat com a una de les “prioritats” a les quals farà front durant la legislatura.
Els primers passos de la nova conselleria
A banda del “desgavell” de les adjudicacions de places per aquest curs, Niubó assumeix el càrrec també amb el repte d’afrontar les novetats de la nova llei d’FP. Més enllà de l’augment d’hores de pràctiques que ha de realitzar l’alumnat, la nova normativa també incorpora la creació de dos nous mòduls transversals: sostenibilitat i digitalització. Els sindicats de docents, però, alerten que no s’han acompanyat aquests nous mòduls amb “professorat especialista”, cosa que “trenca amb l’especialització” característica de la formació professional: “Cal més personal i més formació en aquests nous àmbits”, apunta el portaveu de la Intersindical. Les organitzacions sindicals també apunten que la “manca de professorat” no es limita en aquests mòduls, sinó que s’estén per tot l’entramat de l’FP. “Cal millorar les condicions laborals i salarials del personal educatiu, perquè molts docents prefereixen dedicar-se al seu camp des de l’activitat empresarial [amb millors horaris i sous més elevats], cosa que buida les aules de professorat”, apunta Lorena Martínez. De fet, d’USTEC asseguren que la conselleria -amb qui s’han reunit per primera vegada aquesta setmana- “és conscient” d’aquesta problemàtica, però encara no han trobat la manera de fer-li front.
Els primers passos que ha dut a terme la nova consellera des que ha rebut el testimoni del càrrec són crear una secretaria general per a la formació professional -una mesura que els sindicats veuen amb bons ulls, ja que fa anys que ho reclamaven- i incorporar aquest sector dins la nomenclatura del departament, reproduint el mateix nom que porta el ministeri d’Educació. La comunitat educativa veu, d’entrada, amb bons ulls aquesta predisposició de canvi i les línies que s’ha marcat la conselleria, però consideren que cal “un treball transversal i en xarxa” amb tots els agents del sector. “El que cal és eficiència”, reclama la responsable de l’educació pública d’UGT.
