L’aprovació i el desplegament de la nova llei de la formació professional (FP) ha tingut un impacte directe en l’organització dels cicles formatius de Catalunya, tant en els graus mitjans com en els superiors. A priori, l’objectiu de l’administració era millorar el sector de la formació professional per dignificar aquesta tipologia d’estudis, que cada vegada guanyen més pes. El darrer informe de La Intersindical, elaborat a partir d’una enquesta a més de 650 docents que enguany ha impartit ensenyament a primer curs de cicles formatius, mostra que, “lluny de respondre a les necessitats dels centres”, la nova llei d’FP ha accentuat les assignatures pendents de la conselleria d’Educació, actualment en mans d’Esther Niubó, amb aquest sector del sistema educatiu: “Aquesta reforma ha estat impulsada des d’una lògica tecnocràtica, amb una visió empresarial de l’educació que ignora la realitat de les aules i menysté el criteri dels professionals que la fan possible dia a dia”, denuncien des de l’organització sindical.
El sindicat ha elaborat l’informe a partir de les respostes de 650 professors, els quals van contestar a les preguntes entre el 14 i el 24 de maig, després d’impartir classes gairebé tot el curs. De les respostes dels docents, des de la Intersindical han conclòs que la implementació de la nova normativa sobre la formació professional no ha sigut beneficiosa per als professionals de l’ensenyament: “El canvi de currículum i la introducció de nous continguts és percebut majoritàriament de manera negativa, tant per la forma com s’ha implementat com pel resultat que s’està observant a l’aula”, argumenten des de l’organització sindical. Un 84,3% del professorat enquestat –des del sindicat consideren que permet fer una radiografia fidedigna del sector– “valora negativament o molt negativament el canvi de continguts i la reorganització curricular”. El principal motiu pel qual no ha tingut una bona rebuda entre els docents és que consideren que se’ls va comunicar amb massa poca antelació, cosa que no els va permetre acabar d’organitzar el curs.
Els docents reclamen més veu i reorganitzar les pràctiques empresarials
Els canvis en el currículum, però, són només un dels aspectes negatius que han subratllat els docents en l’enquesta elaborada pel sindicat. Entre d’altres, l’informe també apunta que “els mòduls de digitalització i sostenibilitat”, que s’han incorporat recentment als cicles formatius, “són fortament qüestionats”: “Es considera que ocupen hores de contingut específic dels cicles i que, sovint, responen a interessos externs o empresarials més que a necessitats formatives reals”, asseveren des de la Intersindical. En els resultats de les enquestes també es pot veure que els docents del sector de l’FP també reclamen més veu a l’hora de confeccionar el disseny de les formacions professionals -tal com també passa en altres branques del sistema educatiu: “Una gran majoria de docents consideren que no s’ha comptat amb el professorat en el disseny de la nova llei, i que la implantació s’ha fet de manera precipitada i sense escoltar les veus dels professionals”, apunten des de l’organització sindical, que consideren que el posicionament dels professionals del sector reforça encara més la seva postura com a sindicat de “crítica” contra l’actual desplegament de la nova llei d’FP. De fet, en xifres, un 99,1% dels professionals enquestats asseguren que no s’han sentit escoltats a l’hora de dissenyar els nous cicles formatius.
Un altre dels punts més conflictius dins el sector de la formació professional són les pràctiques empresarials, ja que la dificultat per trobar-ne complica alguns cicles, però també la durada que aquestes tenen. Segons els resultats de l’enquesta, “només un 6,2% del professorat considera que la durada actual de les pràctiques és adequada o acceptable”: “La resta expressa de manera gairebé unànime un rebuig frontal a una durada que consideren desmesurada i que comporta efectes negatius tant logístics com pedagògics”, apunta l’informe. La durada de les pràctiques, però, no és l’únic punt de conflicte. Segons l’enquesta, més d’un 87% dels professors asseguren tenir “greus dificultats per coordinar i garantir places per a tot l’alumnat en un mateix període de temps, especialment en territoris amb escassetat d’empreses del sector”. A les dificultats per coordinar també s’afegeixen les dificultats per trobar empreses que accedeixin a acollir estudiants durant llargs períodes de temps, cosa que suposa un altre repte per a les direccions.
Les reclamacions sindicals
És precisament per aquest motiu que des del sindicat consideren que “s’ha de reduir” l’estada dels alumnes en les empreses per tal que “les pràctiques” no es converteixin en “mà d’obra encoberta” per a les companyies del sector: “Proposem una reorganització progressiva i flexible, adaptada a la maduresa de l’alumnat, la disponibilitat real d’empreses i el context socioeconòmic de cada comarca. Només així s’evitarà que les pràctiques esdevinguin un factor d’exclusió o de precarització”, plantegen. Tenint en compte les conclusions que han extret a partir de les respostes de l’enquesta, des de l’organització sindical impulsora de la consulta reclamen a l’administració catalana “paralitzar immediatament” el nou funcionament de l’FP: “El desplegament s’ha fet sense planificació, sense recursos i sense escoltar el professorat, provocant un caos organitzatiu, una degradació formativa i un malestar generalitzat a les aules”, argumenten des de la Intersindical.
En aquesta línia, per tal de garantir la veu dels docents, des del sindicat també demanen a la conselleria d’Educació que posi en marxa un “espai de participació” col·lectiu que permeti “reconstruir la legitimitat del model d’FP”: “Cap reforma educativa no és possible si s’ignora, desautoritza o sobrecarrega el professorat”, exclamen. Aquestes són les principals reclamacions del sector de la formació professional, però moltes de les quals també es poden fer extensibles en altres àrees del sistema educatiu, cosa que mostra les assignatures pendents de l’administració catalana per continuar millorant l’ensenyament a Catalunya.
