Joaquim Nadal (Girona, 1948) rep El Món al seu despatx del Departament de Recerca i Universitats, des d’on intenta combatre les mancances del sistema universitari català i potenciar la recerca per situar Catalunya com un referent en aquest camp. Amb una llarga trajectòria política marcada per una alcaldia de 23 anys a Girona, ha estat conseller de tres presidents de la Generalitat: Pasqual Maragall, José Montilla i Pere Aragonès. Nadal va ser l’escollit per succeir al càrrec a Gemma Geis després de la sortida de Junts per Catalunya del Govern i ha continuat amb la tasca posant el focus, en especial, a neutralitzar el conflicte amb els professors associats mitjançant un pla de xoc.
S’han publicat les notes de tall recentment i, com cada any, hi ha hagut queixes d’alumnes que, per exemple, volien estudiar medicina i no hi han entrat per unes dècimes. L’actual és un bon model?
Aquest any hem augmentat en 146 places -un 12%-, el nombre de places de metge disponibles. Que la nota de tall es vagi movent en un nivell molt alt no és en detriment de la possibilitat que vagin entrant nous candidats a ser metges. Crec que sí que és un model que ajuda a mantenir el nivell d’exigència i requeriment per a diversos estudis. En el cas de medicina és molt clar. Si anem modulant l’oferta de places que les notes de tall siguin altes no serà un impediment perquè hi entrin els millors candidats.
Com es poden potenciar carreres menys sol·licitades, com ara les que tenen a veure amb les ciències o les humanitats?
Aquest any per primera vegada hi ha menys estudis en els quals la nota de tall se situa en el cinc. Hi ha un petit repunt de les notes, perquè hi havia una franja de molts estudis de cinc, sobretot en la franja de les humanitats, i això ha disminuït. Per altra banda, sigui quina sigui la nota de tall el sistema no es pot permetre de prescindir ni de filologia clàssica ni de filologia catalana ni de filosofia. El sistema ha d’assegurar que aquesta és una oferta que segueix mantenint viva sigui com sigui perquè és necessària per a la mateixa salut i diversitat del sistema universitari.
Quins mecanismes poden assegurar-ho?
De moment el millor mecanisme seria que la modulació, és a dir, la poca demanda, no impliqui risc per a la supervivència dels estudis. Primer hem de garantir la continuïtat i després crear els estímuls perquè això generi més expectatives. Per exemple en el màster de professorat de secundària hem afegit 510 noves places. Aquest és un dels camins perquè determinades carreres molt humanístiques tinguin sortida, ja que el màster habilita a optar a una plaça de docent.
Hi ha prou orientació en les etapes prèvies a la universitat?
Si jutjo el que veig i escolto en la meva pròpia família mai no n’hi ha prou. Ara, confessar que mai no n’hi ha prou no vol dir que no n’hi hagi. Sessions se’n fan moltes, presència en salons de l’ensenyament es fa molt, formes d’informar a través del Canal Universitats, també. Les mateixes universitats també fan les seves jornades de portes obertes. És veritat que mai no n’hi ha prou davant del desconcert d’un noi o una noia que no sap què estudiar. Jo ho he viscut en la meva pròpia joventut fa cinquanta anys. Els fills de metge volien ser metge, els fills d’arquitectes, arquitectes, i els fills de comerciants no sabíem bé què volíem fer. El dubte filosòfic últim és difícil que el sistema el resolgui fins a les últimes conseqüències. Els elements de judici que tenen avui els estudiants amb les xarxes socials, els canals de YouTube, les mateixes universitats i tota la informació són molt superiors que els que hi havia quan jo era estudiant.
Al novembre va dir en una entrevista que es plantejava desobeir la llei d’universitats espanyola. Amb el text final que s’ha aprovat, manté aquesta afirmació?
Em referia a una cosa que segueix sent veritat. La LOSU obliga, pel que fa al professorat a temps complet, al fet que el professorat funcionari sigui com a mínim un 51%. Això és, a hores d’ara, d’impossible compliment per part de cap de les universitats catalanes. Per tant, es vulgui o no, s’incomplirà. Només dic que no ens portin a un incompliment forçat, perquè serà així. Dit això, la LOSU podria haver estat molt pitjor. És millor del que ens temíem. Tot i que no és la que nosaltres hauríem volgut, obre algunes oportunitats que ens donen per poder modular alguns aspectes, com ara que pugui ser rector un contractat laboral. Hi ha marges que s’han guanyat a cops d’esmena, sobretot del grup parlamentari d’ERC. Això sí, la LOSU podria obrir o tancar portes segons qui la interpreti.
El Consell de Ministres ha aprovat un decret de desplegament de la LOSU pel que fa a les acreditacions de professorat universitari. Aquest decret, quan va ser presentat al Consell d’Universitats, l’única comunitat que hi va votar a favor va ser Catalunya. Per tant, a nosaltres aquest decret ens va bé. El que pot passar és que si governen Espanya aquells que tenen un model radicalment contrari, els que ataquen la singularitat de Catalunya, atacaran el moll de l’os del model universitari i de recerca català. Si hi ha grups polítics en disposició de carregar-se el mapa autonòmic i de provocar unes PAU uniformes per tota Espanya ens estem situant en els antípodes del que ara, fins i tot en termes constitucionals, és innegociable. En cas de governar PP o Vox es posaria cap per avall tot un sistema educatiu que a Catalunya és legal i, per tant, els atacs serien obertament contraris a l’esperit de la Constitució.
Per tant, hi ha escletxes i la singularitat de Catalunya no està del tot blindada.
Hi ha escletxes que són les que nosaltres volem aprofitar. Esperem que ningú no impedeixi que les puguem utilitzar.
El decret per regular la selectivitat ha quedat aturat amb la convocatòria d’eleccions estatals. Quins canvis espera que hi hagi quan es reprengui?
El que tenia clar que no m’agradava era que el ministeri d’Educació, no el d’Universitats, va fer una prova pilot en alguns instituts catalans pràcticament sense consultar al Departament d’Educació i sense cap mena de consulta ni avís al Departament de Recerca i Universitats. Quan la gent em pregunta què passarà amb les PAU l’any que ve el que responc és que res. L’any que ve, res. Si encara no s’ha aclarit aquest decret ara, l’any que ve no s’aplicaran, perquè s’han de poder aplicar per als nois que comencin primer de batxillerat l’any que se sàpiga en què consistiran les noves proves. Ens n’anem a, com a mínim, dos anys. El que voldria és un model consensuat, més competencial, on la filosofia i les humanitats recuperessin el seu paper. Tot parlat i tot acordat, perquè tot el sistema d’educació i d’accés a la universitat és una competència del Govern. Qui fa cada any les proves d’accés a la universitat és aquesta casa i amb un èxit reiterat cada any. No hi ha titulars sobre les PAU perquè no són notícia perquè van bé. No és ni notícia la petició en paper dels exàmens en castellà, perquè és un percentatge irrisori.
Què els diria a la gent que assegura que un ensenyament més competencial pot deixar de banda els continguts?
Soc dels que penso que un ensenyament més competencial no ha d’anar en detriment dels continguts. Es pot fer aquest equilibri. Tot depèn de com es formuli la prova. Coneixements competencials sense coneixements de contingut poden ser totalment buits de sentit. Cal que es demostrin competències lingüístiques o numèriques aplicades.
Hi ha mancança de professorat a les universitats. Tenen mesures en marxa per revertir la situació?
La plantilla de les universitats ha experimentat durant un temps relativament llarg la no renovació i la congelació, fet que ha produït un cert retrocés, però fa temps que hem superat la taxa de reposició zero. Ara torna a haver-hi noves contractacions, hi ha convocatòries a cada universitat que són competitives, convocatòries d’ICREA de 20 noves places i 40 milions d’euros per finançar les places actuals i les afegides, i altres convocatòries pre i postdoctorals… Això està creixent. A més, com que en l’estructura de la base del sistema docent hi ha un problema amb els professors associats, que no responen al perfil que la llei defineix com un associat, hem fet un pla de xoc amb 10 milions d’euros més 5 pel professional de serveis. L’any que ve seran 20 i d’aquí a tres anys seran 30. Amb això volem reduir la precarietat del professorat associat i consolidar-lo i estabilitzar-lo en la nova posició del que ara es dirà ajudant doctor.
Estem en aquest camí i quatre de les set universitats públiques ja han respost amb gairebé 280 places convocades. En aquest sentit, podem dir que el pla ja ha començat a donar els seus fruits. A tots aquells que mostren un cert escepticisme i que diuen “fareu un pla que ajudarà a cobrir 2.800 places, però hi ha 9.000 associats” els dic que si aquests 9.000 associats els reduíssim perquè n’hi ha molts que tenen cinc anys de vigència del contracte, en quedarien 5.270. I si els compactéssim amb crèdits a temps complet, el forat seria de 1.600. Amb el pla de xoc, d’entrada, estem ja en disposició d’atacar com a mínim el 50% del problema.
S’ha arribat a temps per evitar noves mobilitzacions?
Crec que hem arribat a temps i que estem donant una resposta adequada. Pot ser que aquesta resposta pugui ser viscuda per un sector dels associats més bel·ligerant com a insuficient, però és molt probable que algun d’aquests associats ho sigui en defensa d’una posició de fals associat. És a dir, puc entendre les protestes, però vull creure que el nostre model serveix per pal·liar el problema de fons. Que en els primers dos anys segueixi havent-hi malestar perquè a la base de la piràmide hi ha gent descontenta ho puc entendre perfectament. Si a més a més aquí barregem el descontentament d’alguns estudiants de doctorat ho puc entendre tot. Els recursos són limitats i el problema no és nou, fa cinc deu anys que és vigent. Ara hi ha una resposta per petita que sigui que fins a l’any passat no existia.
El preu de les matrícules és una barrera per a l’accés a la universitat per a alguns alumnes?
Crec rotundament que no per molts motius. El primer, que en el fons del sac hi ha les beques d’equitat per combatre aquestes desigualtats. Segon, perquè amb els números a la mà puc dir que el 50% dels alumnes de Catalunya no paguen la matrícula completa perquè tenen un tipus d’ajut o un altre. Tercer, perquè a hores d’ara estudiar a Catalunya és 2.000 euros més barat que fa set anys. Seguirà sent més barat en el futur i podrem arribar a la gratuïtat si es troben els recursos per fer-ho.
D’on es poden treure aquests recursos?
S’han de posar pressupostàriament. És com fer gratuït el transport públic. El govern espanyol ha decidit que el servei de Rodalies és gratuït. Qui li pagarà la factura a Renfe? Està clar que algú ho farà. Doncs el mateix amb les universitats. Qui pagarà la factura al Departament de Recerca i Universitats si avancem cap a la gratuïtat?
Hi ha un horitzó perquè això passi?
No ho sé, estem a mig camí. Més que a mig camí. És 2.000 euros més barat que fa set anys i per més que diuen que les matrícules a Catalunya són més cares que enlloc d’Espanya estem a la meitat de l’escala, a la posició número vuit. A Madrid, Múrcia i Extremadura, per exemple, són més cares que a Catalunya. Aquest any hem fet gratuïta la matrícula per als alumnes de cicles formatius que hagin obtingut matrícula d’honor. La gran novetat és que la tenien els alumnes de batxillerat amb matrícula d’honor, però els dels cicles no. Això era discriminatori i una injustícia flagrant. També hem eliminat el recàrrec per a les persones que volien fer una segona i tercera titulació. A més, d’acord amb el Departament d’Igualtat i Feminismes hem introduït alguna ajuda per famílies amb afectació de violència masclista fora de l’àmbit de la parella. Anem avançant per crear igualtat i fer que el sistema universitari sigui el més igualitari possible. Estem fent passes endavant molt significatives. Tinc pressa, sí, però estic content dels passos que hem fet i els esglaons que hem pujat.
Cada any hi ha queixes d’estudiants perquè s’incompleixen els plans docents i classes previstes en català acaben sent en castellà amb l’excusa de la internacionalització. Han pres mesures al respecte?
N’hem pres en part en aplicació del pla d’enfortiment del català i d’acord amb totes les universitats de Catalunya. El termòmetre de l’oferta lingüística ha de ser la llengua en la qual s’ofereix una assignatura. Si l’estudiant es matricula a una assignatura que s’ha dit que serà en català i finalment es fa en anglès hi ha una bústia a cada universitat on pot queixar-se de l’incompliment d’un compromís que s’havia assumit amb la matriculació. És una mena de contracte social. En els graus la llengua dominant ha de ser el català. Com va dir Andreu Mas-Collell en un article, els estudiants del món són ben rebuts a Catalunya, però perquè això sigui cert i no es perverteixi el sistema, les universitats haurien de fer una oferta en la seva crida internacional a preus privats perquè els estrangers que vinguin aquí paguin matrícula. És un camí. La internacionalització no és gratuïta. Soc un anglès que ve a estudiar una carrera a Catalunya i perquè jo soc anglès tothom ho ha de fer en la meva llengua? No.
Quin és l’objectiu pel que fa al català?
No hi ha un objectiu en percentatges. S’ha d’avançar molt encara, però estem en el bon camí, en un camí de compromisos certs de totes les universitats per incrementar la docència en català. No hi posaré percentatges perquè els carrega el diable.
En els últims mesos s’estan destapant diversos casos d’abusos a les universitats. Quines accions està duent a terme la conselleria?
Hem respost de forma contundent, immediata i amb allò que el protocol guia i amb la diligència deguda. Tolerància zero, resposta immediata i aplicació del protocol. Nosaltres el tema el tenim tan clar que per a mi en aquesta entrevista el tema no és tema. No et puc dir res més.
L’administració respon d’una forma massa lenta des que es rep una denúncia fins que s’aclareixen els fets i s’imposen sancions?
L’administració ha de respondre de la forma més ràpida possible amb garanties per a tothom, assetjadors i víctimes. S’ha de fer així.
L’altra part del Departament que dirigeix és la recerca, que a vegades és la més oblidada. S’hi destinen prou recursos?
Fins i tot amb el nom de la conselleria! És el Departament de Recerca i Universitats, però fins i tot en documents oficials es posa al revés. Estem treballant en el desplegament de la llei de ciència i hem fet passes significatives endavant en l’àmbit de la recerca. N’hi ha dues de molt evidents. Una d’elles és el desplegament de la Comissió Interdepartamental de Recerca i Innovació (CIRI), un organisme transversal de totes les conselleries presidit pel president de la Generalitat. Aquesta és la taula en la qual es pacten les estratègies per a la recerca. Destinem una mica més de 1.000 milions d’euros a l’any en recerca, dels quals una mica més de 600 són d’aquesta casa. Gairebé 300 són de salut i la resta són dels altres Departaments. El gruix de la recerca passa o pels centres de recerca i els grans equipaments científics o per les universitats.
La llei de la ciència introdueix el pla estratègic d’excel·lència en la recerca a la universitat. L’encàrrec pel seu desplegament anirà a Govern o el 25 o l’1. Anem fent passes pel compliment dels objectius de la llei de la ciència i per donar a la recerca el paper que li pertoca. No hi ha recerca sense universitats ni universitats sense recerca. I no hi ha recerca aplicada si no hi ha recerca bàsica. Els centres de recerca tenen aquest any més recursos fruit dels acords pressupostaris, les universitats tenen una aportació sensible de més recursos per la recerca i a més ja han rebut els diners del pla de subvencions universitàries per obres i renovació dels equipaments i els edificis. A hores d’ara, tant la direcció general d’universitats com la de recerca ja han superat el 81% d’execució del pressupost i a les universitats s’han transferit més de 1.000 milions d’euros. Arribarem al novembre amb tot el nostre pressupost executat i això és la demostració que aquest Govern governa.
Catalunya pot competir en aquest àmbit amb universitats internacionals?
Catalunya pot competir i competir bé. Catalunya està en la quarta posició dels països en nombre d’ajuts a investigadors excel·lents que atorga l’European Research Council per milió d’habitants. Si comptem el posicionament dels centres de recerca CERCA estem en el sisè lloc europeu en fons captats del programa de la Comissió Europea Horizon 2020, només per darrere del Helmholtz d’Alemanya), el CNRS de França, el CEA també francès, el Fraunhofer i el Max Planck d’Alemanya. Catalunya pot competir bé i l’únic dèficit és que ens falta més transferència. Per això estem reforçant la nova direcció general de transferència i territori, i per això, hi hem posat una directora general nova. Estem treballant perquè capil·larment les extremitats del sistema reguin tot el territori.
12
