En els últims anys, la formació professional s’ha començat a perfilar com un dels ensenyaments postobligatoris amb més facilitats d’inserció dins el món laboral. Segons el darrer estudi elaborat pel Consell General de Cambres, més de la meitat dels alumnes titulats en qualsevol grau d’FP troben feina un cop finalitzats els seus estudis. El secret de l’èxit de la bona inserció laboral rau en les estades de pràctiques empresarials dels estudiants de formació professional, potenciades a través de la modalitat d’FP Dual, la qual combina la formació a l’aula amb l’aprenentatge directe a les empreses del sector de manera remunerada -cosa que en les estades empresarials d’altres tipus d’ensenyament postobligatori, com l’universitari, no sempre passa. Malgrat la inversió creixent de la conselleria d’Educació en l’FP, el sector de la formació professional continua arrossegant problemes per trobar empreses amb qui signar convenis de pràctiques: “El gran problema és que les pràctiques s’estructuren igual per a tots els sectors d’FP”, apunta el director de l’Institut Tecnològic de Barcelona (ITB), Alberto Vila, en conversa amb El Món.
La normativa actual sobre la qual es regeix la formació professional estableix que els estudiants han de fer entre 300 i 700 hores de pràctiques, organitzades “en un temps de 4 hores diàries i 20 de setmanals si es compaginen les pràctiques amb l’activitat en el centre o bé de 8 hores diàries fins a un màxim de 40 de setmanals si es fan de forma intensiva [que és el que es busca amb l’FP Dual]”. El problema per al director de l’ITB, doncs, és que es demana des de l’administració catalana les mateixes hores de pràctiques a tots els estudiants de formació professional, independentment de si cursen estudis relacionats amb informàtica, per exemple, o amb perruqueria. A aquest greuge s’afegeix la irrupció creixent de la intel·ligència artificial dins les empreses: “Algunes empreses ja no busquen perfils júniors o de pràctiques perquè les seves funcions ja les cobreixen amb intel·ligència artificial”, argumenta Alberto Vila, que augura un curs complicat per establir convenis amb el teixit empresarial del seu sector.
En el seu cas, segons explica, ja fa anys que arrosseguen problemes per poder col·locar tots els estudiants de grau mitjà en empreses on realitzar les pràctiques obligatòries. Ara, però, a causa del canvi de paradigma amb la intel·ligència artificial, aquestes dificultats també es traslladen als estudiants de grau superior: “Abans no ens passava. Ara, fins i tot, les empreses busquen perfils a grau superior que puguin fer servir directament la IA”, afegeix Alberto Vila. Una investigació recent de la Universitat Stanford ja apuntava que l’auge de la IA dins el món empresarial té un impacte directe en la contractació de personal, especialment en el sector de la programació -un dels més afectats per aquesta nova eina. El mateix CEO de Meta, Mark Zuckerberg, ja va assegurar en una entrevista el passat mes de gener que la seva empresa ja compta amb una IA que “pot desenvolupar el paper d’un enginyer de nivell mitjà dins una companyia”. Aquest canvi de tendència dins les empreses, doncs, també repercuteix en el sistema educatiu.
La paradoxa de l’auge de la IA a les empreses
L’aposta desfermada per la intel·ligència artificial es pot convertir, a la llarga, en un tret al peu per a les mateixes empreses. “Si no s’introdueixen nous treballadors des de baix, com seran bons professionals després?”, es pregunta l’expert en educació i IA de la facultat d’educació de la Universitat de Barcelona Antonio Lovato. Una idea que el cap de desenvolupament corporatiu de Mobile World Capital, Jordi Arrufí, defineix com a “paradoxa”: “No es poden tenir perfils sèniors sense júniors”, afegeix. Ara bé, tot i el canvi de paradigma, els experts consideren que les empreses encara no ha substituït del tot la feina humana per artificial.
Arrufí alerta que la intel·ligència artificial té un impacte directe en les empreses del sector tecnològic: “De moment, ningú ens diu que ja estan automatitzant llocs de treball amb la IA, però sí que és la intenció a llarg termini“, relata. En l’estudi que l’entitat va publicar el passat mes de juny, Digital Talent Overview 2024, ja apuntava que la demanda de perfils tecnològics -és a dir, el nombre d’ofertes de treball publicades- s’ha “estabilitzat”: “Es demanen més del doble de perfils que fa uns anys, però ara s’ha començat a estabilitzar”, afegeix. Aquesta estabilització, doncs, ja deixa entreveure un canvi de tendència dins el sector. En aquest sentit, Lovato refreda l’alarmisme i manté que, malgrat l’auge de la IA dins les funcions del dia a dia d’algunes companyies, aquestes eines mai substituiran del tot la feina humana: “La intel·ligència artificial no pot substituir els treballadors perquè, per molt que li diguem intel·ligència, no és intel·ligent, sinó que es basa en estadístiques i aprenentatges donats pels humans”, argumenta el professor de la Universitat de Barcelona.
Malgrat que els experts mantenen que les empreses encara no han efectuat completament la incorporació de la IA i descarten que aquesta eina substitueixi la feina humana, ambdós coincideixen que cal repensar part del sistema educatiu: “Les empreses tenen un interès comercial a conquerir la intel·ligència artificial, i això també afecta els estudiants. És més barat fer servir una IA que formar un alumne en pràctiques“, reflexiona Lovato. En aquesta línia, Jordi Arrufí també apunta que cal un canvi de rumb formatiu per adaptar-lo a les noves necessitats del mercat laboral: “Per exemple, veiem que hi ha algunes formacions en un llenguatge concret de programació que ja no serveixen, no són efectives. Les empreses busquen un nivell d’expertesa que pugui controlar la intel·ligència artificial”, argumenta Arrufí, que defineix la IA com un “copilot” i el treballador com el “pilot” que la guia.
Alguns sectors d’FP resisteixen la irrupció de la IA
La irrupció de la IA dins les empreses ja comença a tenir un gran impacte dins el sector informàtic i, per conseqüència, en la seva branca de formació professional. D’altres sectors, però, encara resisteixen: “De moment no hem rebut cap comentari per part de les empreses que indiqui que deixin d’acollir alumnat en pràctiques per aquesta raó”, apunta el subdirector de l’Institut Escola del Treball de Barcelona (ETB), Sergio Gómez, que defensa que, malgrat que la intel·ligència artificial és una “eina molt valuosa i amb un ampli potencial d’aplicació” que pot tenir un impacte sobre el seu sector formatiu, encara no han detectat que suposi un “impediment” per als seus estudiants a l’hora d’establir vincles de pràctiques amb les empreses.
Ara bé, a l’ETB també tenen altres complicacions per trobar empreses de pràctiques, que afecten sobretot els alumnes de cicles mitjans: “El principal repte continua sent trobar empreses disposades a acceptar menors d’edat. Això afecta especialment cicles com els de construcció, mecanització, sistemes microinformàtics o operacions de laboratori, entre d’altres”, detalla el subdirector del centre educatiu. En el cas dels estudiants que cursen la modalitat intensiva -és a dir, l’FP Dual-, les principals complicacions que han trobat a l’ETB rauen a l’hora de trobar “empreses col·laboradores” per als estudis de fusteria, “part de les telecomunicacions” i “preimpressió digital”, que és un grau mitjà intensiu: “En aquest últim cas, és cert que determinades tasques podrien ser parcialment assumides per la IA, però tampoc hem rebut cap comentari per part de les empreses que col·laboren amb nosaltres”, afegeix Sergio Gómez.
Tot i que no es tracta d’una problemàtica que afecta el conjunt del teixit de formació professional del país, la irrupció de la intel·ligència artificial augura un canvi de rumb intern dins el teixit empresarial. Un viratge repercuteix en la contractació de personal júnior dels sectors tecnològics i, de retruc, en la seva branca formativa. Davant aquesta nova complexitat, doncs, els experts apunten que l’administració ha de readaptar-se per mantenir el bon funcionament de les estades de pràctiques com a passos fonamentals en la formació dels estudiants i la seva posterior entrada al món laboral. “Sense júniors no hi pot haver sèniors”, insisteixen.
