La batalla de les famílies contra els mòbils està sumant cada vegada més adeptes i els grups de Telegram es van multiplicant i escampant-se per tot Catalunya. Aquests pares volen trencar amb la idea que el pas de sisè de primària a primer d’ESO ha d’anar acompanyat del primer mòbil, una mena de ritual d’iniciació que s’ha anat instal·lant vinculat a aquest moment vital, que sol coincidir amb els 12 anys dels nois i noies, fins al punt que ells el tenen molt assumit. Els pares que s’han implicat en aquesta batalla volen ajornar aquest moment fins als 16 anys. És el que defensa Judit Martín, creadora del grup a l’Alta Segarra, que feia temps que estava preocupada pel temut moment en què els seus fills passessin a la secundària i hagués de comprar-los un mòbil.
“Fa molt temps que no entenc que en el pas de sisè a primer d’ESO s’hagi de donar mòbils als nens. La meva filla ja té onze anys i m’ho veia a sobre quan ha començat tot aquest moviment”, explica aquesta mare, que assegura que quan va veure el rebombori del grup inicial va pensar que li venia “de perles”.
El mateix li va passar a Cristina González, creadora del grup Adolescència Lliure de Mòbils al Camp de Tarragona. “Abans vivia a Barcelona, on potser hi ha altres necessitats, però a Torredembarra no necessiten els mòbils per a res. Volem trencar amb la idea que en arribar a l’institut el necessiten”, explica. Assegura que els adolescents tenen assumit que en fer el salt a l’ESO tindran mòbil i que no són prou madurs per a fer-ne un ús responsable. “Sembla que tinguem l’obligació de comprar-los el primer mòbil a 12 anys, sense tenir en compte els efectes i les deficiències en coses bàsiques que això provoca”, raona.
La Cristina ho va estar comentant amb altres pares i es va adonar que no era l’única que tenia aquesta preocupació. “El bombardeig de notícies dels últims dies i els reportatges que deien que els nens no han de tenir mòbil a aquesta edat ens han donat força”, afegeix.
La pressió social porta molts pares a comprar el primer mòbil als 12 anys
Molts pares, malgrat compartir el pensament de Judit Martín i Cristina González, acaben comprant un mòbil als seus fills per la pressió social que els envolta. “La pressió social hi és i costa compaginar el que vols per als teus fills amb la realitat dels nens que els envolten”, explica la Judit. Poques famílies són capaces de mantenir la seva postura quan els fills els expliquen que tota la classe té mòbil o que els seus amics xategen i que ells no puguin fer el mateix els deixa aïllats. Algunes, però, sí que resisteixen la pressió. “Fa anys que els dic a les meves filles que fins als 18 anys no tindran mòbil. Sé que fins als 18 anys serà impossible, però als 12 segur que no el tindran. Si és per seguretat, hi ha alternatives que no són els smartphones”, explica aquesta mare.
Els grups que s’estan creant a tot Catalunya ajuden les famílies a mantenir-se fermes, ja que veuen que altres pares van en la mateixa direcció i això els dona força. “El grup ha començat a créixer moltíssim, a un ritme de mil persones al dia, i això et dona la seguretat que tens suport, que hi ha més gent que pensa el que pensaves tu”, argumenta la Cristina. Lamenta, però, que fins ara no s’hagi començat a fer res des de les administracions.
El factor clau, la maduresa de cada nen
Tot i coincidir que un mòbil introduït en edats primerenques no és adequat, Dominica Díez, psicòloga clínica responsable de la Unitat d’Addiccions Comportamentals de la Fundació Althaia, assegura que el factor que ha de determinar quan es dona un dispositiu és la maduresa de cada nen. “El mòbil ben utilitzat està bé. Trobo que endarrerir-ho fins als 16 anys per sistema és excessiu potser, podria ser als 14 o inclús una mica abans, si s’utilitza bé, i que el primer mòbil tingués control parental i només WhatsApp”, raona l’experta, que creu que l’ús de TikTok, per exemple, sí que pot deixar-se per a més endavant.
El problema d’introduir les pantalles en edats inadequades és que els nens perden les ganes de jugar perquè, en comparació amb els estímuls tecnològics, els resulta avorrit. “El que necessiten per al seu creixement és fer joc simbòlic, una via d’expressió de les emocions amb la qual aprenen a desenvolupar rols”, explica l’experta.
Els sanitaris veuen “massa radical” la campanya contra els mòbils
Díez es mostra especialment crítica amb la radicalitat del moviment antimòbils. Assegura que hi ha molts professionals de diferents hospitals que no hi estan d’acord perquè es vincula el mòbil a problemes de salut mental i fins i tot al suïcidi. “El mòbil no és la causa. És un factor que pot incidir, però hem de mirar la persona, si té problemes psicològics previs, com es gestionen les coses a casa i quina relació té amb el seu entorn”, argumenta. Considera que vincular el mòbil a les idees suïcides, per exemple, és “alarmista” i “radicalitza la campanya”.
A més, alerta que els perills associats al mòbil depenen de l’ús que se’n fa, i no del mateix dispositiu, que pot ser una bona eina si es fa servir adequadament. “Sobretot depèn de les coses que deixen de fer per estar amb el mòbil i del que fan amb el telèfon, principalment entorn de l’estona que dediquen a jugar i a les xarxes socials”, explica. La psicòloga clínica identifica TikTok com la xarxa social més addictiva i, en aquest cas, sí que recomana començar a utilitzar-la quan s’és prou madur.
“TikTok, per les seves característiques, és molt més addictiva que altres xarxes socials. Si després de veure un vídeo hi hagués una pregunta que induís a parar no hi hauria tanta addicció”, explica l’experta. Aquesta xarxa social té un algoritme molt treballat que “hiperactiva la via dopaminèrgica” i fa que el món real “resulti més lent i avorrit”. “Els nens desenvolupen menys recursos, perquè quan s’avorreixen recorren a les pantalles. Ja no hi ha l’oportunitat de desenvolupar la creativitat per combatre l’avorriment”, conclou.
Els pares volen obligar els estaments polítics a moure fitxa
El cert és que, fins que ha esclatat el debat sobre la regulació del mòbil gràcies a la mobilització de les famílies, la conselleria d’Educació no s’havia pronunciat mai al respecte. Fa una setmana, el Departament dirigit per Anna Simó va anunciar que començaria un procés de debat amb la comunitat educativa. El procés acabarà amb l’elaboració d’una guia sobre l’ús del mòbil als instituts que s’enviarà a les direccions dels centres, però la preocupació dels pares va més enllà.
“El primer que volem fer és esbrinar què estan fent els estaments administratius i polítics, perquè són ells els que veuen els primers efectes que pateixen els nens pel mòbil”, explica la creadora del grup tarragoní. Un cop fet aquest primer pas, volen posar-se d’acord i organitzar-se per veure quanta gent està a favor de l’endarreriment de l’entrega del primer mòbil. “L’objectiu és continuar obrint el debat i fer reaccionar als estaments polítics. Si no ho fan malgrat els estudis que confirmen el retrocés en l’aprenentatge que provoquen els mòbils començarem a fer accions més contundents”, avisa.
Aquesta mare és conscient que prohibir els mòbils per als menors no es pot fer, perquè és una decisió de les famílies segons la seva situació particular, però insisteix que calen mesures, com a mínim, en l’àmbit públic. “El primer objectiu és fer una campanya de conscienciació i que a l’escola els ensenyin a fer servir la tecnologia d’una forma responsable. L’escola ha de repensar l’ús de la tecnologia i pressionem perquè es debati al respecte”, conclou.
Els perills del mòbil en nens de 12 anys
Les preocupacions de les famílies són diverses, per una banda, les relacionades amb la seguretat i per altra les vinculades a l’aprenentatge. “Em preocupa que accedeixin a continguts que no són adequats, a les xarxes socials que no estan preparades per a ells i que tot això els segresti la seva atenció i influeixi en l’aprenentatge”, explica Martín. “Com a adults això ja ens passa i que els efectes en nens són encara més grans”, afegeix.
