Gairebé un 64% dels docents se sent “desbordat” per l’elevat volum de burocràcia de la professió. Aquesta és una de les conclusions que s’extreu de la segona part de l’anàlisi sobre el malestar docent elaborat per USTEC, i presentat aquest dimecres al matí. Des de la seu del sindicat majoritari del sector, la portaveu nacional del sindicat, Iolanda Segura, i el coordinador del grup de treball que ha articulat l’estudi Xavier Díez, han presentat una radiografia detallada sobre el “desgast estructural” que pateix la professió. Un desgast que ha portat les diferents organitzacions sindicals a unir-se amb una manifestació conjunta, convocada per aquest dissabte 15 de novembre. Per a Díez, la conclusió és clara: “Tenim una escola amb una complexitat del segle XXI, amb salaris del segle XX”, sentencia.
Des del sindicat majoritari atribueixen aquest “desgast estructural” a diversos factors, tots correlacionats. Un dels principals eixos és la sobrecàrrega burocràtica, ja que els docents consideren que, en els darrers anys, s’ha incrementat substancialment la càrrega laboral, però no s’han millorat les seves condicions laborals. D’acord amb les dades de l’estudi, elaborat a partir de les respostes de 10.400 professionals de l’ensenyament, un 84,13% dels docents se sent “insatisfet” amb la burocràcia de la seva feina, i un percentatge molt similar -el 84,56%- també apunta que aquesta càrrega ha augmentat significativament en els últims anys. En aquest sentit, el 64% dels docents enquestat també apunta que la seva càrrega burocràtica és “excessiva”. Tenint en compte aquesta situació, des del sindicat majoritari del sector asseguren que “la burocràcia és el principal factor de malestar” dels docents, que se senten “esgotats”: “La majoria de tasques burocràtiques, com ara fer plans i rubriques, resta de la pràctica docent”, argumenta Iolanda Segura.
Salaris estancats i ràtios elevades
Al malestar generalitzat per “l’excés” de burocràcia s’afegeix l’estancament de les condicions laborals, un dels principals motius pel qual els docents tornaran a sortir al carrer aquesta setmana. En detall, segons les xifres de l’estudi, el 58,15% dels docents se sent insatisfet amb el seu salari actual. Des del sindicat majoritari recorden que, a Catalunya, els professors i mestres del país han patit una “pèrdua del 25%” del poder adquisitiu en els darrers anys, ja que el complement específic, que depèn de la Generalitat, “està congelat des de fa segles”. En aquesta línia, Xavier Díez també apunta que “els docents senten vergonya” de reclamar millores salarials, perquè és una professió que ofereix un servei públic i bàsic: “El 67% respostes obertes consideren que són factors que els motiven deixar la professió”, lamenta el coordinador de l’estudi. De fet, durant la primera part de l’estudi, presentada l’octubre de l’any passat, les xifres publicades per USTEC ja mostraven que tres de cada deu docents volia abandonar la professió.
Tenint en compte aquesta situació, des del sindicat reclamen una pujada de sou generalitzada per a tots els docents del sistema educatiu i recorden que, amb el sou de mestre, no es pot viure en algunes ciutats del país, com ara Barcelona, a causa de la crisi de l’habitatge que colpeja Catalunya. “A Barcelona, amb un sou de mestre, ets directament pobre”, exclama Díez. Malgrat que reclamen l’augment de sou generalitzat per a tots els docents, sí que recorden que a les Illes Balears s’ha creat un complement específic per als professionals que viuen a les zones més tensionades per la crisi habitacional, com ara Eivissa. Per altra banda, un altre dels factors que influeix en el còctel que agreuja el “malestar” dels docents és les ràtios elevades de les aules. En detall, gairebé el 80% dels docents també creu que les ràtios dels centres educatius són massa altes, cosa que també desmotiva als professionals del sector: “Cal posar solucions a les necessitats que tenim en els centres, perquè aquests malestars venen donats a la impossibilitat d’exercir la nostra tasca de forma adequada”, assevera Segura.
