La Formació Professional està al límit perquè, malgrat els canvis i implementació constant de noves fórmules, no acaben d’arribar les solucions que necessita aquest sector per deixar de ser la ventafocs de l’ensenyament. Responsables de centres i experts consultats fan una llarga llista de problemes enquistats que no s’estan corregint o no s’estan corregint prou i alerten que el resultat és una elevada taxa d’abandonament per falta d’oferta adequada, agreujada per la manca d’orientació que fa que els alumnes no puguin triar bé. No cal dir que les dificultats per trobar professionals que trobin atractiu treballar com a docents en lloc de quedar-se al seu sector empresarial és una altra de les espines que tenen clavada.
El Departament d’Educació, dirigit per la consellera Anna Simó, ha tirat endavant diverses mesures en els darrers anys per tal d’adaptar l’FP a les noves necessitats educatives i connectar-la millor amb el món laboral. Més enllà del pla que ha posat en marxa la conselleria per reorganitzar l’entramat d’ofertes d’FP i el nou sistema de preinscripció, que entrarà en vigor el curs vinent, el Govern també encara el curs 2024-25 amb l’aplicació de la nova llei estatal de l’FP, que es va aprovar el març de l’any 2022 fa gairebé dos anys. Amb aquesta llei, tots els centres seran duals, és a dir, que els estudiants de tots els instituts de formació professional intercalaran l’ensenyament a l’aula amb les pràctiques obligatòries en una empresa.
Els centres integrats, una novetat clau però insuficient
Per altra banda, la conselleria també vol estendre els “centres professionals integrats”, és a dir, centres que es conceben com “una realitat al servei de la ciutadania i dels sectors productius” i que han de servir per “contribuir a la qualificació de les persones adaptant-se a les seves situacions i expectatives professionals”. En altres paraules, unir dins un sol centre especial integrat l’FP educativa, que és la que duen a terme els estudiants de cicle mitjà i superior, i l’FP ocupacional, que és la que fan els estudiants amb experiència laboral que volen tenir un títol per acreditar els seus coneixements. Es tracta d’una iniciativa que ja fa anys que es va posar en pràctica a la resta de l’Estat espanyol però que fins ara no s’havia posat fermament sobre la taula a Catalunya. La idea és que de cara al curs vinent hi hagi un total de 40 centres integrats arreu del territori català.
Tot i que ha tingut una molt bona rebuda entre els diferents agents que formen part del teixit de l’FP consultats per El Món, hi ha diversos aspectes que consideren que cal tenir en compte: “És molt necessari tenir un lloc on la ciutadania es pugui informar sobre les seves possibilitats professionals, i un centre integrat és una bona porta d’entrada, però cal pensar com implementar-los bé per no desencadenar efectes negatius”, argumenta el responsable d’FP de CCOO, Xavier Pérez. L’actual proposta de la conselleria planteja que els centres integrats no tinguin la possibilitat d’oferir ESO, ja que d’aquesta manera s’evita mesclar, en un mateix centre, adults que es dirigeixen a la formació per al treball i estudiants menors d’edat: “Estem d’acord que cal una separació física, però no creiem que la millor solució sigui expulsar a l’ESO dels centres i enviar-los a un altre lloc, ja que això causa molta incertesa, tant a les famílies com als docents”, assevera Pérez. Una idea que també comparteix el membre del consell català de l’FP en representació d’UGT, Jesús Martín: “Que els centres integrats no puguin oferir la secundària obligatòria causarà molts moviments de plantilla”.
Resoldre la manca d’orientació, un dels fonaments dels centres integrats
Una de les finalitats dels centres integrats, segons la conselleria, és respondre les necessitats “del mercat laboral de Catalunya mitjançant l’oferta dels serveis de formació professional i orientació per a la trajectòria formativa i professional i assessorament a persones”. És a dir, donar resposta a la manca d’orientació, una de les principals assignatures pendents de l’FP. Ara bé, per als experts consultats, l’orientació és un repte que cal abordar des de diferents punts de vista. “Cal començar a orientar l’alumnat molt abans que s’hagin de preinscriure en una FP, perquè potser poden accedir a la mateixa feina a través d’un certificat de professionalitat [un document que acredita les competències de cadascú i garanteix que qui l’obté té les habilitats necessàries per desenvolupar aquella activitat laboral] i ho desconeixen”, argumenta Jordi Perales, professor col·laborador dels Estudis de Psicologia i Ciències de l’Educació de la Universitat Oberta de Catalunya.
Per a Perales, és fonamental començar a informar els alumnes sobre els seus camins de futur entre 2n i 3r d’ESO, ja que és un moment de “molta indecisió”. Una idea molt similar a la que expressa la directora l’Institut Hospital del Mar, antigament conegut com a Institut Bonanova, Montse Blanes: “Cal que s’informi més sobre les professions que s’amaguen darrere del títol del cicle, perquè a vegades amb els noms, els alumnes no poden veure quines sortides professionals tenen”, argumenta. Per a la directora, l’orientació s’ha d’abordar tant abans de començar l’FP com mentre es cursa i també un cop s’ha finalitzat. Una idea que va força lligada a la del departament amb els centres integrats. Ara bé, per a alguns dels experts consultats, no és “tan evident” que acabin funcionant tal com preveu la conselleria: “La idea de tenir un centre de referència per a tota la vida laboral és ideal, però calen molts més recursos per poder-ho dur a terme. Sense aquests, quedarà a mitges”, argumenta el director de l’Institut Tecnològic de Barcelona (ITB), Alberto Vila.
Combatre l’abandonament escolar
Un altre dels grans reptes als quals s’enfronta l’FP és l’abandonament escolar. Per als experts consultats, resoldre les mancances en orientació és una de les maneres de combatre’l, però no l’única. “Tenim un augment de la demanda bestial en la majoria de centres educatius. Hi ha abandonament escolar quan no hi ha oferta, aquí rau el problema”, assevera Xavier Pérez. El problema, però, és que per augmentar l’oferta, cal destinar-hi més docents, i, en conseqüència, més recursos: “És un peix que es mossega la cua”, afirma el director de l’ITB. “Calen més docents, és el gran hàndicap de l’FP, però les males condicions laborals per als professors, més les barreres d’entrada, com per exemple el màster [hi ha poca oferta pública i molts professors es veuen obligats a avaluar-se per la privada], fan la feina poc atractiva. Si ets enginyer prefereixes, moltes vegades, treballar en el sector empresarial que fer-te docent”, argumenta el responsable de CCOO.
Els dos directors d’institut consideren que una altra de les maneres de combatre l’abandonament escolar, i actuar d’arrel en altres reptes del sector, és “reformular l’oferta d’FP”. Per una banda, Vila considera que cal “actualitzar l’oferta formativa” per adaptar-la a la nova realitat i que, per fer-ho, “cal mirar al sector productiu, però també al ciutadà”: “Moltes vegades el deixem de banda i només pensem noms per als graus que tinguin un sentit per les empreses. Això ens fa poc atractius”. Una idea que també comparteix Montse Blanes, tot i que va un pas més enllà: “Cal reformular de cap a peus els graus mitjans. Necessitem idees disruptives per reformular l’FP i pal·liar l’abandonament”, assevera. La directora de l’Institut de l’Hospital del Mar creu que una bona manera de fer més atractius els cicles mitjans, especialment per a tots els alumnes que surten de l’ESO, seria fer una primera aproximació al contingut més general: “Potser funcionaria millor plantejar el cicle inicial com un bloc general sobre sanitat, per exemple, i ja després aprofundir en anatomia patològica, entre d’altres”, argumenta.
Més enllà de reformular l’oferta, el pedagog Jordi Perales també considera que cal reorganitzar la disposició dels centres en el territori, ja que d’aquesta manera es podria combatre l’abandonament prematur: “L’oferta està concentrada en les grans ciutats. Per exemple, a Lloret només s’ofereixen cicles centrats en el turisme, i, la falta de coneixement sumada als problemes de mobilitat, porta els alumnes a estudiar unes matèries que no els interessen. Si no tenen interès, ho acaben deixant”, argumenta Perales. Així doncs, per a l’expert, cal abordar el repte de la mobilitat pot resoldre algunes assignatures pendents del sector.
Trobar mecanismes per resoldre l’allau de demanda
Una de les altres maneres que ha trobat la conselleria per intentar resoldre l’allau de demanda i combatre, lleugerament, l’abandonament escolar és reformular el sistema de preinscripció. Per fer-ho, ha “simplificat” la metodologia, i ha modificat el percentatge de places reservades als alumnes que provenen des de diferents camins educatius -ESO, cicle mitjà, batxillerat…-. Per a la secretària acadèmica de l’Institut de l’Hospital del Mar, María José Jiménez, “fusionar la preinscripció de grau mitjà i superior en un únic període”, a diferència de com funcionava fins ara, “és un pas molt important”. Jiménez, però, lamenta que els alumnes que procedeixen de cicle mitjà a l’hora de preinscriure’s en un nou grau “no tenen la prioritat necessària”: “Amb la reformulació de les ràtios per entrar a grau superior es destinen el 55% d’un 80% de les places a batxillerat i un 45% del 80% a cicle mitjà. Està clar que és un increment en comparació a com funcionava fins aquest moment [es destinaven un 20% del 80% de les places oferides], però segueix sense ser suficient”, lamenta la secretària acadèmica.
Una idea molt similar és la que expressa Jesús Martín: “Caldria equilibrar l’oferta a un 50-50, d’entrada”, assevera. Tots dos també consideren que equilibrar les vies d’accés és un primer pas rellevant, però que encara no és corresponent a la necessitat del sector. La secretària acadèmica, que s’encarrega del procés de preinscripció del seu institut, creu que acostar el model de preinscripció de l’FP a l’universitari era un pas necessari: “Funcionar per notes és un bon mètode, i cal tenir en compte que a la formació professional sempre hem funcionat així, però ara amb algunes diferències”, apunta. Fins ara, un alumne que tenia un 8 en primera instància i no aconseguia entrar en la primera opció que havia sol·licitat havia d’esperar que s’esgotés tota la llista d’espera per accedir a la segona instància. Ara, ja no haurà d’esperar que les llistes d’espera acabin: “Amb el nou funcionament, si la persona en qüestió té un 8 en primera i segona sol·licitud, passarà per davant d’una persona que té un 7 en primera instància. Crec que és un bon funcionament”, argumenta Jiménez.
Acabar amb el biaix de gènere i garantir les places de pràctiques empresarials
La manca de recursos, la falta de docents, millorar l’orientació acadèmia i laboral i combatre l’abandonament són alguns dels grans reptes pendents, però no els únics. “Hem d’acabar amb el biaix de gènere”, assevera Montse Blanes, que assegura que “calen més referents masculins dins el sector de sanitat i les cures, i més referents femenins en el sector industrial”: “Visualitzar la part atractiva de les professions ajudaria a fer front a aquesta assignatura pendent”, argumenta la directora de l’Institut Hospital del Mar.
Els experts també consideren que “garantir les places de pràctiques” és un factor de pes que cal resoldre: “Tenim més alumnes que necessiten fer pràctiques que empreses on poden fer-les”, lamenta Alberto Vila. “Exigim a l’administració que es posin les piles en aquesta matèria i garanteixin les pràctiques”, etziba Jesús Martín. Així doncs, tot i que els centres integrats que planteja la conselleria són una de les claus per resoldre les assignatures pendents de l’FP, hi ha altres reptes que s’han d’abordar d’arrel. Fins que això no passi, el sector continuarà necessitant una revisió constant.
