Incrementar el finançament de l’escola pública és una de les reclamacions persistents de la comunitat educativa, tant de mestres i professors, com de famílies. Aquest divendres, la Federació d’Associacions de Famílies d’Alumnes (aFFaC) ha fet una crida a augmentar el pressupost educatiu, ja que consideren que el sistema educatiu públic continua sense tenir les “inversions necessàries” i es troba “molt lluny” del 6% del PIB que estableix la llei. De fet, l’entitat que agrupa les associacions de famílies del país assegura que l’escola catalana s’enfronta a un “infrafinançament cronificat” que “compromet greument l’equitat, els resultats educatius i el futur del sistema”: “Cada retard en els recursos és una decisió política que repercuteix directament sobre els infants i adolescents i les seves oportunitats. Cal situar l’educació pública com a prioritat real”, afirma la directora de l’aFFac, Lidón Gasull.
La Federació d’Associacions de Famílies d’Alumnes alerta que la inversió de la Generalitat en educació està “estancada” des de fa molts anys, cosa que repercuteix directament en el dia a dia dels centres. En aquest sentit, també apunten que el pressupost és “clarament insuficient” amb “un infrafinançament estructural i sostingut en el temps”. En 23 anys, asseguren, la despesa educativa ha augmentat només 0,87 punts percentuals en relació amb el PIB, cosa que consideren que es tracta d’un creixement “totalment insuficient” per donar resposta a l’increment de la complexitat educativa i social actual als centres. Amb tot, l’aFFac remarca que el sistema educatiu català es troba en un “moment crític” perquè “les necessitats han crescut més ràpidament que els recursos disponibles”, mentre “es cronifiquen problemes” com la segregació escolar o la manca de personal.
Una reclamació persistent
Des de fa anys la comunitat educativa insisteix en la necessitat d’incrementar el finançament educatiu. El passat mes de desembre, la Fundació Bofill també va exigir al govern de Salvador Illa que es comprometi a augmentar la despesa en educació. A través d’un comunicat, l’entitat pedagògica recordava que els suplements de crèdit han permès tirar endavant noves polítiques educatives durant la legislatura, motiu pel qual la manca de comptes consideren que no pot suposar un impediment per millorar la inversió en educació. En concret, la Bofill apuntava que el suplement de crèdit de 467 milions d’euros aprovat el maig del 2025 va permetre, entre d’altres, dedicar 22,7 milions a la incorporació de 209 docents i 352 professionals d’atenció educativa, i que aquest es va afegir als suplements del març i d’abril, de 2.167 milions i 1.301 milions, per cobrir l’increment de despeses recurrents generals.
En aquest sentit, consideren que un suplement de crèdit com el que la Generalitat va aprovar el maig permetria incorporar educadors i integradors socials als centres més vulnerables, incrementar les hores de tutoria o d’orientació a la secundària, millorar les ràtios de les aules d’acollida o impulsar un pla de millora de la comprensió lectora: “Són polítiques amb un impacte positiu demostrat internacionalment i que tenen l’objectiu de reduir l’abandonament escolar, d’avançar cap a la plena gratuïtat, atendre les dificultats d’aprenentatge i ampliar l’educació 0-3 i a temps complet”, asseveraven des de la Fundació Bofill. El consens, doncs, és clar. Cal més inversió en educació per fer front a la complexitat creixent de les aules.
