“Molts dels acabats de graduar es veuen dissuadits de buscar una carrera laboral docent, ja que les perspectives són limitades en comparació amb altres professions”. Així ho assegura l’Organització de les Nacions Unides per a l’Educació, la Ciència i la Cultura (UNESCO), en el seu darrer informe, elaborat conjuntament amb la Fundació SM, sobre el personal docent a escala mundial. L’estudi alerta que, mundialment, el sector de l’ensenyament està colpejat per una escassetat “crítica” que provoca l’abandonament de la professió per part dels docents. En detall, l’informe apunta que la sobrecàrrega laboral, els baixos salaris i la manca de reconeixement són els principals motius que justifiquen aquest abandonament de la professió, cosa que genera una espiral i encara accentua més la tendència a l’abandonament, que s’encomana. És un peix que es mossega la cua: les males condicions laborals provoquen que molts professionals abandonin la docència, cosa que no contribueix a millorar el funcionament del sector. L’estudi de les Nacions Unides fa una radiografia mundial, però aquesta situació també es viu diàriament a les aules catalanes.
Un dels principals factors que contribueix a l’abandonament, tal com apunta l’informe de la UNESCO, és la manca de perspectives de creixement laboral dels professionals que conformen el sistema educatiu. En aquest sentit, el professor col·laborador dels Estudis de Psicologia i Ciències de l’Educació de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) Jordi Perales argumenta, en conversa amb El Món, que la “carrera [en referència a l’etapa professional] de mestre és molt plana”: “El que fas el primer dia que comences a treballar és molt similar al que faràs tots els anys”, assevera l’expert en pedagogia, que considera que la “poca capacitat de promoció”, és a dir, d’escalar professionalment, provoca que molts docents s’acabin “cremant”. De fet, així mateix es desprèn de l’informe de la UNESCO, que argumenta que “proporcionar als docents carreres que ofereixin perspectives a llarg termini és essencial per mantenir-los motivats durant la seva vida laboral”.
En aquesta línia, l’especialista en pedagogia també lamenta a l’educació secundària hi ha poquíssims catedràtics, que cobren un sou lleugerament superior al dels altres docents que no compten amb aquesta titulació. Segons detalla, en aquests moments només hi ha un 1,5% de catedràtics treballant com a professors de l’ESO, mentre que aquesta xifra podria ser del 30%, tal com fixa la normativa espanyola sobre l’ensenyament. “Des de l’any 2009, no s’obre el concurs de catedràtics”, argumenta Perales, que sosté que la falta de concursos públics de catedràtics és un altre dels factors que exemplifica la manca de projecció en els professionals del sector. Tenint en compte aquesta situació, l’estudi internacional assenyala que dos de cada cinc docents s’enfronta a la seva feina amb distanciament i indiferència, i gairebé la meitat es mostra neutral davant la possibilitat d’abandonar la professió. De fet, segons les dades, un de cada tres professionals enquestats assegura haver perdut la motivació i la il·lusió.
Matemàtiques, una de les matèries on falten més docents
Una de les assignatures del sistema educatiu on falten més professionals especialitzats és la de matemàtiques, tal com també detalla l’estudi internacional de les Nacions Unides: “En aquesta assignatura hi ha un problema estructural“, argumenta el mestre, investigador i escriptor David Vilalta, que assegura que falten molts professionals “formats” en aquest àmbit al sistema educatiu català. Ara bé, tot i la falta de professors de matemàtiques, aquest és un dels graus universitaris amb una de les notes de tall més elevades a la selectivitat. El principal motiu d’aquesta absència de docents especialistes en matemàtiques és la competència amb l’empresa privada: “Molts graduats prefereixen treballar en companyies amb salaris molt més elevats”, argumenta Vilalta. De fet, segons les dades del monitor d’educació i la formació de la Unió Europea, l’any 2023 més de 720 places de professors de matemàtiques van quedar sense cobrir, generalment, a causa de la competència salarial amb l’empresa privada.
Aquest és un problema que queda reflectit en l’àrea de les matemàtiques, però que també es produeix en altres aspectes de les diferents etapes educatives. En detall, l’informe de la UNESCO també alerta que falten docents especialitzats en filosofia i llengües. Per a Vilalta, el problema no és que els professionals estiguin mancats de coneixements, sinó que no tots són especialistes a ensenyar: “Es poden tenir molts coneixements d’una matèria [biologia, per exemple], però no saber-los transmetre. S’ha de saber combinar les dues coses, perquè per ensenyar bé totes dues són fonamentals”, argumenta.
Repensar la formació dels futurs professors
Tots dos experts també coincideixen que uns dels reptes principals per millorar l’estat del sistema educatiu és repensar la formació dels futurs professionals -és a dir, redissenyar els graus universitaris. Una idea que també expressa l’informe de la UNESCO: “Les formacions actuals del professorat no preparen adequadament els docents. Molts no se senten preparats per ensenyar en aules diverses, que poden tenir alumnes amb diferents capacitats o amb diverses llengües maternes”, apunta l’estudi de les Nacions Unides. En aquest sentit, Jordi Perales lamenta que, des de fa anys, “hi ha una gran decadència” dels graus universitaris enfocats a l’ensenyament. És a dir, el grau que cursen les persones que volen dedicar-se a ser mestres de primària, ja que cal una titulació diferent per exercir a secundària. L’expert argumenta que aquests graus són “massa teòrics” i no es corresponen amb la “realitat” que es viu a les aules: “Hi ha molts professors d’universitat que mai han trepitjat una aula de primària”, exclama.
Per la seva banda, David Vilalta considera que una bona manera de consolidar els aprenentatges és mantenir el professorat format durant tota la seva vida professional: “És molt important tenir una formació inicial, però sobretot també una formació continuada”, argumenta Vilalta. Ara bé, el funcionament actual del sistema educatiu, en què hi ha molta mobilitat entre els claustres i molts docents canvien de centre, dificulta aquesta formació continuada: “He exercit d’assessor en molts centres on cada any els varia el 40% de la plantilla”, lamenta. Així doncs, els experts consideren que millorar la formació dels professionals que es dediquen a la docència, independentment de l’etapa educativa en què exerceixin, permetria pal·liar algunes de les mancances estructurals del sistema i, a l’hora, contribuir al fet que cada vegada hi hagi menys docents que opten per abandonar aquesta feina i buscar-se la vida en un altre sector. El problema, però, és multifactorial. És a dir, millorar només la preparació dels professionals o les seves perspectives de creixement laboral no resoldran d’arrel l’abandonament del sector que l’estudi de la UNESCO alerta que s’està produint. Millorar aquests dos aspectes, però, seria un bon primer pas.
