La comunitat educativa fa mesos que recela dels canvis en el currículum de batxillerat plantejats pel Departament d’Educació i Formació Professional, en mans de la consellera Esther Niubó. L’executiu de Salvador Illa ha posat sobre la taula un conjunt de modificacions en la configuració de les assignatures de la secundària postobligatòria per tal d’adaptar-se al requeriment emès pel govern espanyol. Uns canvis, però, que han revoltat a docents i especialistes en ciències, ja que consideren que “posen en risc” la qualitat de l’educació científica i de l’alumnat català. Després de mesos de negociacions i un fort estira-i-arronsa entre la comunitat educativa i l’administració catalana, la conselleria d’Educació ha optat per limitar els canvis a batxillerat als que s’imposen des de l’Estat, tal com ha avançat la cadena SER i han confirmat fonts del departament a El Món: “Tocarem el currículum el mínim possible per adequar-lo a la normativa existent”, argumenten des de la conselleria.
Aquesta decisió, doncs, manté la fusió de matèries científiques a batxillerat. És a dir, de cara al curs 2026/27 -l’horitzó que es va fixar la conselleria per aplicar aquestes modificacions curriculars-, les assignatures de física i química s’agruparan en una de sola, i les matèries de geologia, biologia i ciències ambientals en una altra. Això vol dir, entre d’altres, que la conselleria tancaria la porta, de moment, a incrementar les hores de català i castellà, un altre dels canvis que havia posat sobre la taula -però que no penjaven i del requeriment de la Moncloa ni de cap sentència judicial. Aquest plantejament de la cartera d’Esther Niubó, però, continua sense convèncer a la comunitat educativa, que denuncien que els canvis s’han impulsat “sense escoltar” als professionals del sector. “Amb la reducció d’un terç de les hores lectives i només quatre hores setmanals per bloc [dues per matèria], es dificulta l’accés a estudis superiors de ciències i tecnologia”, argumenten des de la plataforma Ciències en Perill. Des de l’entitat també alerten que aquestes modificacions curriculars també agreujaran les “desigualtats” entre centres, ja que l’administració planteja cobrir les hores perdudes amb la fusió amb assignatures optatives: “La possibilitat de compensar hores amb optatives depèn dels recursos de cada institut, sovint insuficients, i de les eleccions de cada estudiant”, reblen.
La comunitat educativa s’uneix contra els canvis
Per tal de demostrar el seu enorme malestar amb els canvis a batxillerat que ha posat sobre la taula la conselleria d’Educació, la Plataforma Ciències en Perill, conjuntament amb sindicats de professorat, sindicats d’estudiants, associacions estudiantils, facultats de ciències, societats i associacions científiques, associacions de famílies i altres entitats, convoca una concentració el dimecres 9 d’abril a la plaça de Sant Jaume. La protesta, que començarà a les sis de la tarda, pretén “rebutjar” la reforma plantejada des de l’administració per a la secundària postobligatòria: “És fonamental fer sentir la nostra veu per defensar el futur de les vocacions científiques i preservar una educació que respongui a les necessitats formatives de la societat catalana”, argumenten des de l’entitat. En aquesta línia, també reclamen que els canvis que afecten el sistema educatiu es duguin a terme escoltant l’opinió dels professionals del sector, ja que consideren que, en aquests moments, només es prenen en funció de “criteris polítics”.
