El Departament d’Educació i Formació Professional, en mans de la consellera Esther Niubó, ha confirmat els polèmics canvis en el currículum de batxillerat. Tot i els avisos de la comunitat educativa, que recentment ha amenaçat amb no corregir les proves d’accés a la universitat (PAU), la conselleria ha acabat decidint-se per tirar endavant les modificacions curriculars, tal com ha detallat aquest dimecres en una trobada amb periodistes. La principal novetat de cara al curs 2026/27, moment en què es posaran en marxa els canvis per als alumnes de primer de batxillerat, és que es fusionaran les matèries de modalitat científica. És a dir, física i química s’agruparan en una sola assignatura, i geologia, biologia i ciències ambientals en una altra. Ara bé, des de la conselleria defensen que, tot i la fusió, “no es perdran hores de ciències [una de les principals preocupacions de la comunitat educativa]”.
En detall, des de la cartera d’ensenyament apunten que s’augmenta una hora les assignatures de modalitat. És a dir, es faran quatre hores de física i química i quatre de biologia, geologia i ciències ambientals, mentre que fins ara es feien tres hores d’aquestes assignatures. A banda de la “reorganització” de l’horari del primer curs de la secundària postobligatòria, les noves modificacions curriculars també comporten canvis en el pes del Treball de Recerca. Fins ara suposava un 10% de la nota, però a partir del curs 2026/27 tindrà el mateix pes que qualsevol altra assignatura -cosa que comporta, aproximadament, un 5% del pes global de l’avaluació. La conselleria també crea una matèria de matemàtiques per a la modalitat d’humanitats. Concretament, en aquesta branca, els estudiants que l’escullin només podran cursar les matemàtiques aplicades a les ciències socials, mentre que fins ara també tenien la possibilitat d’escollir la modalitat de l’itinerari científic d’aquesta matèria.
El paper clau de les optatives
Des de la conselleria defensen que, tot i els canvis, els estudiants no perdran coneixement científic -mentre que des de la comunitat educativa tenen una visió diametralment oposada. Un dels elements clau en aquest aspecte són les assignatures optatives. Concretament, el nou plantejament curricular planteja crear assignatures específiques de cada àmbit científic per tal que els alumnes puguin aprofundir més en la matèria. És a dir, a física i química, per exemple, s’estudiaran els elements compartits d’aquestes dues branques, i a física+ i química+ s’aprofundirà en els aspectes específics de cada matèria. Amb aquest mecanisme, doncs, des de la cartera d’ensenyament aposten per oferir una mirada més “orientadora” i “àmplia” del món de les ciències a primer de batxillerat. Ara bé, un dels aspectes que ha despertat més dubtes és que aquest reforç de coneixement científic és “altament recomanable”, però no obligatori, motiu pel qual els centres poden optar si oferir-lo o no.
Per tal de fer encaixar el tetris de les hores de classe a batxillerat -és a dir, 30 hores setmanals-, des de la conselleria aposten per ampliar les hores de les tres matèries de modalitat -passant de tres o quatre- i reduir el nombre d’hores d’optatives, que passen de nou a sis hores setmanals. En aquest sentit, des del departament ofereixen tres possibilitats d’organització d’aquestes hores: dues hores setmanals de tres assignatures diferents, tres hores de dues assignatures o quatre hores d’una i dues més d’una altra -és a dir, el model 2+2+2, el model 3+3 i el model 4+2. Així doncs, tot i reduir el nombre general d’hores d’optatives, aquestes continuen tenint un pes important en el repartiment del coneixement científic.
La comunitat educativa recela dels canvis
Des de la conselleria defensen que aquests canvis de l’ordenació de la secundària postobligatòria eren necessaris per adaptar-se a la normativa estatal -tal com demanava el requeriment que el Ministeri d’Educació va fer arribar a la conselleria el 10 de setembre de l’any passat, pocs dies abans que comences el curs de batxillerat. Ara bé, aquests canvis, tot i que des de l’administració catalana asseguren que han tingut una bona rebuda, continuen sense convèncer. Per la seva banda, la plataforma Ciències en Perill -la qual ha abanderat la batalla per les ciències- ha criticat que amb els canvis s’haurà d’explicar el mateix temari en la meitat de temps, passant de quatre hores per matèries a dues hores per matèria. En aquesta línia, des de l’entitat, que es va reunir aquest dimarts amb la conselleria, lamenten que la cartera d’ensenyament escenifica un “un diàleg que no ha existit mai”: “No se’ns ha fet cas ni a nosaltres, ni a les universitats, societats científiques, col·legis professionals, claustres de centres educatius ni famílies preocupades per la formació dels seus fills”, asseveren.
Seguint la tònica dels professors de ciències, els docents de llengua catalana i castellana, agrupats en la plataforma DocentsCat, també es mostren en “profund desacord” amb la conselleria per no incloure una tercera hora de llengua al batxillerat -tal com s’havia posat sobre la taula en algun moment de les converses amb la comunitat educativa des que va esclatar la polèmica. L’entitat assegura que la cartera que lidera Esther Niubó manté el “més absolut menysteniment sense buscar cap solució” a les demandes del sector mentre que sí que busca altres solucions per pal·liar les crítiques -tal com va passar amb la literatura. En aquest sentit, la plataforma alerta que la decisió de no incrementar les hores a segon suposa “un pas enrere” en un moment en què el domini de la llengua és “més necessari que mai per garantir l’èxit acadèmic i professional” dels joves.
