Els 16 anys són un dels moments més importants del camí educatiu dels estudiants de Catalunya. Tots els alumnes que acaben de començar quart d’ESO fa un mes i escaig tenen una obsessió: què faran després. S’enfronten al gran dilema de l’ensenyament postobligatori: escollir si es vol continuar estudiant o no. I, en cas de voler-ho fer, per quina opció decantar-se: batxillerat o formació professional (FP). Històricament, el batxillerat ha estat el camí més escollit pels estudiants, ja que és una via molt clara per fer el salt, després, als estudis universitaris. Des de fa uns anys, però, gràcies a l’aposta dels darrers governs de la Generalitat, s’ha començat a superar l’estigma que pesava sobre la formació professional, que s’han convertit en una bona oportunitat per continuar formant-se i, de pas, posar un primer peu al món laboral. De fet, segons les dades facilitades aquest divendres pel Departament d’Educació, les sol·licituds per accedir a un grau mitjà han augmentat un 47% en els darrers cinc cursos: de 39.041 el 2020, a 57.838 enguany.
A més del dilema entre batxillerat i formació professional, també n’apareixen altres de més concrets: quina modalitat estudiar. Dins el batxillerat, els joves es poden decantar per una branca cientificotecnològica, dividida en dos itineraris; una branca humanística, també separada en dos; i una d’artística. En el cas de la formació professional, el mapa és molt més gran, ja que els estudiants poden escollir entre 71 cicles mitjans diferents, agrupats en 24 famílies professionals. L’oferta d’ensenyaments postobligatoris, doncs, és molt àmplia i variada, cosa que embolica encara més els estudiants que, amb 16 anys, han de decidir quin camí seguir. Davant aquesta complexa decisió és on apareixen els dubtes i les inseguretats, la por d’escollir uns estudis que, després, no els acabin agradant. Experts consultats per El Món consideren que és precisament aquesta qüestió sobre la qual cal posar el focus. Remarquen que és molt important deixar-los clar que “les decisions no són irreversibles”: “Hem d’ensenyar-los que equivocar-se forma part de l’aprenentatge. I que res és irreversible”, argumenta la psicopedagoga i professora de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) Sylvie Pérez.
En aquest sentit, l’expert en ciències de l’educació Jordi Perales també comprèn la “pressió social” que senten els adolescents a l’hora d’escollir quins estudis volen cursar, però recorda que cap decisió és definitiva: “La clau és entendre que et pots equivocar i no passa res”. De fet, el mateix expert apunta que, en el cas de batxillerat, hi ha molts estudiants que s’han decantat el primer curs per una branca i després canvien a una altra, ja que només varien les assignatures específiques del currículum: “És cert que algú que vol fer batxillerat ha de prendre la decisió d’escollir quina tipologia, però la meitat del currículum és comú per a totes les branques”, argumenta Perales, que afegeix que la “transició” d’una modalitat a una altra s’acostuma a fer més des d’una branca científica a una de social, i no a l’inrevés, tot i que també hi ha casos.
Factors que condicionen la decisió
La decisió de quina modalitat d’estudis escollir un cop acabada la secundària obligatòria també està condicionada per factors externs a la mateixa voluntat de l’estudiant. Jesús Martín, membre de la Comissió Rectora del Sistema de Formació i Qualificació Professionals, assenyala la “mobilitat” com un dels principals aspectes als quals cal buscar una solució, ja que influeix directament en les opcions d’estudis postobligatoris que té cada estudiant: “Si no es resolen les dificultats de mobilitat, molts estudiants s’han de quedar amb les ofertes [educatives] que tenen a prop de casa”, alerta. I afegeix que aquest problema afecta de manera variable les diferents comarques del país. En aquest sentit, Martín també considera que és important dotar l’FP d’una oferta més àmplia arreu del territori perquè tots els estudiants tinguin la possibilitat real d’escollir el grau que més els convé.
En aquesta línia, Jordi Perales també apunta que la manca d’oferta de formació professional en alguns punts del país empeny molts estudiants a cursar batxillerat encara que no sigui la seva primera opció. És a dir, que el batxillerat, generalment la branca social, segons argumenta, acaba sent un “refugi” per continuar estudiant. Segons les dades facilitades per Educació d’aquest curs, el 16,5% d’alumnes que volen accedir a l’FP però no troben la plaça que busquen es decanten pel batxillerat, tot i que no concreten la modalitat. Un fet que, en alguns casos, segons argumenta Perales, provoca que l’estudiant abandoni els seus estudis abans d’acabar-los: “És una font de fracàs escolar”, afegeix. En aquesta línia, Sylvie Pérez també argumenta que, a causa dels factors externs que condicionen la tria d’estudis postobligatoris, com ara les dificultats de desplaçament, hi ha molts adolescents que es decanten pel batxillerat com a mecanisme per ajornar la decisió. “Hi ha factors que influeixen en la presa de decisions, com els horaris, la conciliació familiar o el cost econòmic, que no són iguals per a tots els estudiants”, assevera.
La importància d’una bona orientació
Els experts també coincideixen que és molt important que els estudiants tinguin una “bona orientació” durant tota la secundària per conèixer totes les opcions d’estudis postobligatoris que tenen a l’hora de triar. “L’alumne ha de saber tota l’oferta que existeix. Quines possibilitats hi ha a cada lloc, i cap a on poden anar després”, apunta Jesús Martín, que destaca la importància d’espais com el Saló de l’Ensenyament, que se celebrarà entre el 18 i el 22 de març de l’any vinent, o el Saló de l’Ocupació, que se celebra sempre a mitjans del mes d’octubre. “És essencial que puguin veure com encaixa el seu perfil”, afegeix. Més enllà de conèixer els diferents estudis, la psicopedagoga considera que també és important ensenyar-los les maneres de connectar-los entre si: “Cal explicar-los que, si comencen uns estudis de la branca social, però després volen canviar-los, tenen diferents opcions per reconnectar-se. No ensenyar només les línies rectes, sinó també totes les passarel·les amb què poder fer el canvi“, argumenta.
En aquesta línia, Sylvie Pérez també posa especial èmfasi a orientar bé els alumnes que no obtenen el graduat de la secundària obligatòria: “Tots els alumnes que no acrediten l’ESO també tenen altres camins per seguir estudiant si ho volen fer, però se’ls fa més difícil prendre aquesta decisió perquè no coneixen les opcions”, assevera. En resum, remarquen que és fonamental orientar-los bé perquè tinguin tota la informació a l’hora de fer el salt a la postobligatòria. Sigui com sigui, els experts mantenen que la millor manera per afrontar el salt de la secundària obligatòria a la postobligatòria és entendre que cap decisió condiciona del tot el teu futur, i que equivocar-se també forma part del camí: “És important ensenyar-los a ser flexibles”, conclou Pérez. Una flexibilitat que, per als experts, també encaixa amb el món laboral actual, en què ja no hi ha “professions per a tota la vida”.
