Aquest dilluns ha arrencat el nou curs escolar per a més d’un milió d’alumnes de totes les etapes obligatòries de l’ensenyament de Catalunya. Un nou curs marcat per la revifada del conflicte entre els sindicats de docents i el Departament d’Educació i Formació Professional, encapçalat per la consellera Esther Niubó, que amenacen amb una nova vaga massiva; però també per la prohibició dels telèfons mòbils a les aules, una de les principals novetats impulsades pel govern de Salvador Illa. En concret, a partir d’aquest dilluns, tal com es desprèn del Pla de Digitalització Responsable de la conselleria anunciat el passat mes de juny, els dispositius mòbils no estaran permesos en tota l’etapa obligatòria, ni a les aules ni a la resta d’espais dels centres, incloent-hi els usos pedagògics. Un plantejament, però, que genera algunes discrepàncies entre famílies i experts en pedagogia, els quals recelen de l’impacte positiu d’aquesta nova mesura.
Pocs minuts abans de les nou del matí, a la plaça de Joan Corrades del barri de la Bordeta de Barcelona, per on s’accedeix a l’Institut Escola Arts, més d’un centenar d’alumnes acompanyats de les seves famílies es retrobaven després de l’estiu amb amics i companys. Somriures, abraçades, cares d’alegria i corredisses que encara s’han accentuat més quan han obert les portes del centre. Preguntats per El Món, pares i mares veuen amb bons ulls la decisió de l’administració catalana de restringir l’ús dels telèfons a l’escola: “La paraula prohibir sona molt dura, però l’objectiu d’aquesta decisió és molt bo”, celebra la Cristina, que es mostra molt favorable a aquesta decisió taxativa de la conselleria.
La mare de dues criatures apunta que el “millor” de la prohibició és evitar que els alumnes puguin fer servir els dispositius mòbils durant les estones de pati: “Han de jugar i relacionar-se entre ells”, afegeix. La Yaiza també celebra la decisió d’Educació de prohibir els telèfons a totes les etapes de l’ensenyament obligatori i restringir la presència de pantalles a l’aula: “Al meu fill gran li anirà genial segur”, ironitza la mare, que assegura que és el que està “més enganxat” al mòbil. Als altres dos, segons afirma, aquesta mesura no tindrà cap impacte, perquè encara no tenen telèfon propi i només fan servir el seu -és a dir, el de la mare- sota supervisió parental. “També em sembla molt bé que no es facin servir tant les pantalles, crec que ara se’n feien servir massa”, afegeix.
Els experts recelen de la prohibició d’Educació
Els experts, però, reben amb cert recel aquesta nova mesura contra els telèfons mòbils a l’aula. El professor de secundària i professor col·laborador dels estudis de psicologia i ciències de l’educació de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) Jordi Perales matisa la prohibició imposada per la conselleria. “Que no es puguin fer servir els telèfons en els centres educatius no vol dir que no hi entrin”, apunta Perales, que assegura que el “90%” dels instituts de secundària del país ja havien eliminat els mòbils de les aules. “Serà igual d’efectiu que fins ara”, sentencia el professor col·laborador de la UOC. En conversa amb El Món aquest dilluns, no es mostra en contra de la mesura del Govern, però sí que la veu com una forma de “matar mosques a cop de canó”: “Hem de diferenciar l’addicció al mòbil de l’addicció a algunes aplicacions del mòbil, com ara TikTok, Instagram o el WhatsApp”, manté.
Una idea que també apuntava el psicòleg Jaume Funes en una entrevista a El Món. “El problema no és que tinguin mòbil, és que han de fer una immersió en un univers absolutament desconegut [el de les xarxes] tots sols“, argumentava l’expert, que veu en aquestes plataformes l’eix principal sobre el qual cal vertebrar els plans d’acció de la conselleria.
Per a Perales també és cabdal que les famílies tinguin un paper actiu en l’educació tecnològica dels alumnes: “Nosaltres intervenim durant sis hores i mitja. I la resta del dia?”, es pregunta el professor col·laborador de la UOC. I lamenta que no n’hi ha prou amb “la guia d’ús” que està elaborant la conselleria dins el pla de digitalització per abordar l’ús dels mòbils dels estudiants fora del centre educatiu: “La família que pugui estar pendent de l’ús que fan els seus fills del mòbil ho farà, però les que per necessitat no puguin ser-hi, perquè han de treballar fins a les vuit del vespre, tindran els fills enganxats a la pantalla tota la tarda”, afegeix.
El Govern es defensa
Aquest mateix dilluns, des de Granollers, el president de la Generalitat, Salvador Illa, malgrat les discrepàncies amb alguns experts, defensava que és una mesura “en favor del bon ús de la tecnologia” i d’un millor funcionament de les aules: “A l’escola i a l’institut, un gest senzill, però poderós: apagar els mòbils i encendre els llibres. No som un govern contrari a la tecnologia, ni el sistema educatiu català és un sistema educatiu contrari“, ha defensat Illa, que reitera que quan els alumnes són a les aules, la millor manera de desenvolupar-se és deixant les pantalles a part, i també considera que la societat té el deure d’educar en el bon ús de les tecnologies. És a dir, el mateix cap de l’executiu català destaca que l’educació en els mòbils no s’ha de limitar amb un control del seu ús dins els centres educatius, sinó que cal estendre-ho fora de l’horari lectiu a responsabilitat de les famílies.
Traslladar el control sobre els mòbils a casa: “Només els el deixem fer servir una hora al dia”
Moltes de les famílies consultades per aquest diari constaten que la “feina” que fan les escoles en relació amb els mòbils també s’ha de traslladar a casa. “Nosaltres, a casa, només els deixem fer servir el mòbil o l’ordinador durant una hora al dia. Normalment, ho fem al vespre, abans de sopar, quan ja han acabat de fer tots els deures o les coses que tinguin aquell dia”, explica la Cristina. L’Albert, pare d’un adolescent, també detalla que a casa seva estan implementant un “sistema de control” sobre l’ús de les pantalles: “No som gaire de la corda de prohibir, però sí que supervisem quin ús fa del telèfon, sobretot a les xarxes socials”, argumenta l’Albert, que assegura que TikTok és la plataforma que més els preocupa -com també comparteixen els experts. Segons relata, no han imposat una restricció horària “inflexible” sobre l’ús del telèfon, però sí que l’apliquen sobre altres eines digitals, com ara l’ordinador: “Només el deixem jugar dues hores a la setmana”, afegeix.
Aquest mateix estiu, la cap d’intervenció en drogodependències del Centre SPOTT de la Diputació de Barcelona, Gemma Garcia, apuntava en una entrevista a l’Agència Catalana de Notícies (ACN) que la família també s’ha de convertir en un agent troncal de l’educació sobre la tecnologia: “Moltes vegades la família es queixa que l’adolescent o l’infant està sempre davant del mòbil, però tampoc afavoreixen una cosa millor, altres relacions, altres tipus de jocs”, explicava. Les famílies consultades, però, ja semblen conscienciades sobre aquesta idea. “Volem ensenyar als nostres fills com han de fer servir correctament el mòbil. I, sobretot, que hi ha molt món fora les pantalles i les xarxes socials”, exclamava aquest matí amb fermesa la Cristina.
En aquest sentit, el professor col·laborador de la UOC Jordi Perales també apunta que els mòbils són eines “efectives” per fer algunes feines que se’ls encarreguen a l’escola, com ara “gravar-se vídeos, fer fotografies o fer edicions de so”: “Si ja no ho poden fer durant les hores al centre, els podem demanar que ho facin a casa?”, es pregunta l’expert, que lamenta que les directrius del departament en relació amb l’ús dels telèfons no ho especifica. Així doncs, famílies i experts enceten el nou any escolar amb algunes discrepàncies sobre la prohibició dels mòbils. Una bona mesura, tal com coincideixen, però insuficient per fer front a la complexitat de l’ensenyament en un món tecnològic.
