Els docents fa anys que denuncien que les aules s’han convertit en espais hostils per a molts mestres i professors. No és un problema nou, però, segons asseguren, s’ha anat accentuant força des de la pandèmia de la Covid. Dades recents d’un macroestudi estatal elaborat pel sindicat STEs-Intersindical, on també hi ha participat la USTEC -l’organització sindical majoritària a Catalunya-, a partir de les respostes de més de 13.000 docents de l’ensenyament públic no universitari, mostren que el 83,15% de mestres i professors alerten que s’han incrementat molt les agressions verbals –la majoria– i físiques dels alumnes. Des de menyspreus i faltes de respecte fins a insults o amenaces, i en alguns casos atacs físics. A Catalunya, la percepció d’inseguretat a les aules s’incrementa fins al 85%, dos punts més que la mitjana estatal. “Això respon directament a la pèrdua de prestigi i autoritat de la figura dels docents”, argumenta la portaveu nacional d’USTEC, Iolanda Segura, en conversa amb El Món.
En aquesta línia, en l’estudi, el sindicat STEs-Intersindical també apunta que aquest mal clima a les aules és un dels principals causants de moltes de les baixes laborals dels docents. Una idea que també comparteix la portaveu de la Unió General dels Treballadors (UGT) al sector, Lorena Martínez, que considera que s’hauria d’analitzar el motiu que provoca que mestres i professors necessitin agafar-se la baixa: “Jo mateixa vaig patir dues agressions per part d’alumnes de primària quan estava a l’aula”, relata la sindicalista. Tots els docents consultats apunten la mateixa arrel del problema: la pèrdua d’autoritat. “Hi ha malestar als centres educatius, perquè estem sostenint l’insostenible, i això no pot ser”, sentencia amb fermesa el portaveu de la Intersindical, Marc Martorell, que assegura que, en els últims anys, s’han accentuat els problemes de convivència als centres educatius. “Es pateixen agressions d’alumnes, majoritàriament verbals, de persones externes o de les mateixes famílies”, afegeix.
L’escola, un mirall de la societat
Els docents consultats coincideixen que les escoles i els instituts són un reflex nítid de la societat. Políticament parlant, els discursos d’ultradreta han agafat força en els darrers anys, especialment entre la gent jove i a través de les xarxes socials: “Les xarxes socials són un mitjà de propagació molt gran, i fan d’altaveu d’aquest ideari. La ultradreta també està entrant ja a les aules, i no se’ns donen eines des de l’administració per combatre-la“, argumenta la portaveu del sindicat majoritari d’educació. De fet, segons assegura Iolanda Segura, al sindicat els consta que alguns docents han patit agressions LGTB-fòbiques i agressions xenòfobes, entre d’altres, per part de l’alumnat. En aquest sentit, coincidint amb l’opinió dels altres portaveus sindicals, Lorena Martínez apunta que els docents han perdut autoritat, també, per la percepció que té la societat sobre la seva professió: “Per això cada vegada ens falten més professionals. La gent no està disposada a aguantar segons quines conductes”, exclama.
De la mateixa manera que els discursos d’odi s’estan fent un lloc entre part de les noves generacions, l’increment de les desigualtats socials també els afecta directament. I aquestes desigualtats també es traslladen a les aules: “També ens trobem amb alumnes emocionalment inestables perquè els acaben de desnonar”, exemplifica Marc Martorell, que recorda que en els darrers mesos molts docents s’han començat a organitzar en plataformes de defensa de l’habitatge. Professors i mestres de Salt, al Gironès, van plantar la llavor el novembre del 2018 amb la plataforma Docents 17190 Pel Dret a l’Habitatge Digne, i des de llavors altres professionals del país han seguit la seva estela creant organitzacions a Barcelona -amb la plataforma Docents O80– o l’Hospitalet de Llobregat, entre d’altres. “Els problemes s’han d’atacar des de la interseccionalitat”, constata el portaveu de la Intersindical.
Ràtios més baixes, més recursos i més intervenció d’Educació
Els docents consultats asseguren que la millor manera de fer front a l’increment de les agressions a les aules és prendre mesures per prevenir-les, ja que d’aquesta manera serà més senzill evitar-les: “El més essencial per combatre les agressions és la prevenció, treballar amb projectes educatius de convivència”, argumenta Marc Martorell, que considera que actuar retroactivament un cop s’ha patit l’agressió “és anar venuts”. En aquest sentit, els representants dels diferents sindicats apunten que una de les millors maneres per prevenir-les és abaixar les ràtios, una reclamació que fa anys que posen sobre la taula, i que encara no s’ha resolt del tot per part de l’administració catalana: “Cada vegada hi ha més complexitat a les aules i ens falten mans”, assevera Iolanda Segura.
Més enllà d’una baixada de les ràtios, els docents insisteixen que també calen més recursos per al sistema educatiu, especialment des de la posada en marxa de l’escola inclusiva: “Impulsar-la sense dotar-la de recursos augmenta la complexitat”, exclama la portaveu del sindicat majoritari. En aquesta línia, Lorena Martínez assegura que és “impossible” afrontar la realitat de les aules amb els recursos actuals: “Tens vint-i-cinc alumnes a l’aula, cadascú amb les seves casuístiques personals, i falten mans per donar-los l’atenció que requereixen. Hi ha infants que necessitarien tenir una persona al costat durant tot el dia. És un peix que es mossega la cua”, argumenta la portaveu d’UGT, que considera que calen “dues persones a l’aula” i unes ràtios ajustades a les necessitats de l’alumnat.
A banda d’aquestes dues qüestions, des de la Intersindical també reclamen una “política de país clara contra les agressions”: “Volem que el Departament d’Educació actuï d’ofici quan es produeixin aquests casos”, exigeix Marc Martorell, que assegura que, en aquests moments, la conselleria evita confrontar aquestes situacions. “En la immensa majoria dels casos, només ve un inspector que et recomana que agafis la baixa i no facis gaire soroll. No acaba passant res, i això dona carta blanca a les agressions perquè vagin en augment”, afegeix el sindicalista. Els docents també demanen més suport de les direccions, que alhora han de tenir més cobertura legal, ja que, segons apunten, sovint se senten “cohibides” d’actuar per por a les represàlies legals de les famílies. És a dir, els docents creuen que les direccions poden donar-los més suport a l’hora de prendre mesures contra les agressions, però el Departament d’Educació també ha de donar més eines als mateixos centres per fer-hi front: “S’estan normalitzant aquests fets, i això no pot ser. S’han de cuidar els serveis públics”, exclama Lorena Martínez. Sigui com sigui, mestres i professors reclamen mesures urgents per fer front al clima creixent d’inseguretat a les aules.
