El conflicte enquistat entre conserges d’institut i la Direcció General de Funció Pública, que penja del Departament de Presidència, fa anys que s’arrossega i, lluny de resoldre’s, continua embolicant-se cada vegada més. Des de fa anys, el cos dels anomenats subalterns dels centres educatius catalans, és a dir els conserges, pressiona l’administració, tant catalana com espanyola, per regularitzar i dignificar la seva situació laboral. Malgrat les negociacions que ja han mantingut amb Funció Pública en els darrers anys per millorar les seves condicions laborals, el conflicte continua obert. El col·lectiu denuncia la “situació laboral precària” que pateixen en una carta enviada al president Salvador Illa; al conseller de Presidència, Albert Dalmau; a la consellera d’Educació, Esther Niubó, i a la consellera d’Economia, Alícia Romero, signada pels diferents sindicats amb representació a la mesa sectorial de negociació del personal tècnic i administratiu de la Generalitat -és a dir, CATAC, CCOO, UGT, el CSIF i la Intersindical-, a la qual ha tingut accés El Món.
“El nostre compromís amb l’educació pública i la ciutadania és innegable, però la nostra situació laboral i econòmica també és innegable”, argumenten els subalterns. La carta és un nou pas per pressionar l’administració catalana, tal com explica en José M., conserge d’un institut del Baix Llobregat i membre del col·lectiu de subalterns de la Generalitat, en declaracions a aquest diari. La situació actual que viu aquest cos de treballadors públics, segons assegura, és insostenible: “Ens sentim molt maltractats per totes les administracions i les direccions”, exclama en José. Segons detallen a la carta i corrobora el conserge, el personal d’administració i serveis del sistema educatiu s’enfronta a una “pèrdua dramàtica del poder adquisitiu” del 25%, cosa que els situa en una situació de “precarietat inadmissible”: “Els nostres sous no s’han actualitzat conforme l’IPC [que ha crescut més d’un 20% en els últims quatre anys], mentre que el cost de vida s’ha disparat de manera alarmant”, denuncien. I recorden que en les franges més baixes de l’administració cobren, amb prou feines, el salari mínim interprofessional.
La resposta de la conselleria d’Educació
Fonts del Departament d’Educació confirmen a El Món que han rebut la missiva enviada pels subalterns i asseguren que, en aquests moments, estan estudiant les seves reivindicacions. De fet, segons expliquen les mateixes fonts, el dimecres d’aquesta setmana es va abordar la problemàtica a la trobada del “comitè intercentres” que es va reunir a la seu del departament, a la Via Augusta: “Van exposar les seves reclamacions i des del departament es va acordar seguir-ne parlant per intentar millorar les seves condicions laborals”, constaten les fonts de la conselleria d’Educació. Per la seva banda, des de la Direcció General de Funció Pública també recorden, a preguntes d’aquest diari, que durant la passada legislatura es van mantenir diverses reunions amb el cos de subalterns per acordar algunes qüestions sobre les seves condicions laborals. De moment, però, Funció Pública no detalla quines millores estan sobre la taula per respondre a les peticions dels conserges de les escoles i instituts catalans.
Definir al peu de la lletra les funcions dels subalterns
El conflicte dels conserges d’institut amb l’administració catalana no és només per les seves condicions laborals, sinó també per l’ordenació de les tasques que han de dur a terme en la seva jornada laboral. D’acord amb la documentació publicada per la Generalitat de Catalunya, els conserges s’encarreguen de tancar i obrir les portes del recinte escolar en les hores establertes, tocar puntualment la sirena que marca l’inici i final de les sessions de classe al matí i a la tarda, tenir cura del manteniment i neteja general del centre, vetllar per la neteja dels patis en horari escolar, vetllar per mantenir l’ordre en les entrades i sortides dels alumnes, identificar el personal que accedeixi a les dependències del centre així com el motiu de la visita, vetllar perquè les farmacioles del centre disposin del material bàsic necessari i qualsevol altra tasca que li sigui encomanada per l’equip directiu.
Aquest darrer element és el que genera més punts de conflicte, ja que, segons denuncia en José M., algunes direccions aprofiten aquesta escletxa per encarregar-los “tasques que no pertoquen”. “Hi ha gent a qui la fan folrar llibres o pintar”, exemplifica el conserge. Tenint en compte aquesta situació, el cos de subalterns demana l’elaboració d’un document “taxatiu i precís” de les funcions del personal subaltern que s’enviï als equips directius de tots els centres educatius catalans, ja que “l’ambigüitat actual porta a l’assignació de tasques impròpies” d’aquest cos. De fet, així ho faran saber en una pròxima carta que enviaran a la Generalitat, l’esborrany de la qual ha pogut veure El Món. Tot i el desgavell respecte de les funcions que pertoquen als conserges d’institut, els subalterns remarquen que el gruix majoritari de la jornada laboral el dediquen a atendre el públic, des d’alumnes fins a famílies, passant pel professorat o altres empreses col·laboradores. “La situació que vivim els subalterns és inadmissible”, insisteix en José M.
La importància del complement d’atenció presencial
Tenint en compte aquesta situació, en la missiva enviada al govern de Salvador Illa, el cos de subalterns dels centres educatius reclama l’aplicació del complement d’atenció presencial, un complement que s’atribueix als treballadors de l’administració catalana que exerceixen tasques d’atenció al públic. Malgrat que els conserges, a parer seu, compleixen els requisits per rebre aquest complement salarial, ja que són els encarregats d’atendre a les famílies, entre d’altres, que arriben a les escoles i instituts, no el reben. Un fet que consideren indignant: “La nostra tasca als centres educatius supera amb escreix el mínim establert per cobrar el complement presencial o d’atenció al públic, segons l’acord de govern 120/2007 [el qual fixa que els llocs de treball presencial han de tenir tasques d’informació o atenció al públic que representin com a mínim el 75% del temps de treball total]”, argumenten. De fet, segons José M., en els documents per a l’organització i la gestió dels centres queda reconegut que tant el personal subaltern com l’auxiliar administratiu s’encarreguen de “l’atenció telefònica i personal, i la recepció i atenció de tota persona que accedeixi al centre”.
Així doncs, els subalterns reclamen que s’apliqui, a través d’un acord de Govern, “el dret a percebre el complement presencial”: “Nosaltres atenem tothom que entra a l’institut, però no se’ns té en compte a l’hora de cobrar aquest complement”, denuncia el conserge del Baix Llobregat. “Funció Pública sap que no tenim tanta força de pressió com els docents, perquè som només 1.600 subalterns d’educació a Catalunya i estem molt repartits pel territori”, afegeix José M., que assegura que, a causa de la poca representació de conserges als centres és molt difícil “organitzar una vaga”: “Si només som dos i un ha de treballar per complir amb els serveis mínims…”, lamenta. Amb tot, els subalterns també reclamen al govern d’Illa que articuli un “pla de dignificació salarial que situï els sous del personal subaltern de la Generalitat en nivells comparables amb altres administracions catalanes”.
