L’escola concertada alça la veu i reclama més recursos al Departament d’Educació per acabar amb l’“infrafinançament crònic” que pateixen des de fa anys. La Fundació Escola Cristiana de Catalunya (FECC) i la Confederació de Centres Autònoms d’Ensenyament de Catalunya (CCAEC), que representen les escoles concertades, volen que la Generalitat que augmenti entre 400 i 500 milions anuals la partida per finançar-les i aconseguir que siguin realment gratuïtes. En declaracions a l’Agència Catalana de Notícies, els responsables de les dues entitats demanen a més que sigui l’escola pública qui assumeixi la major part del tancament de nous grups per compensar la davallada de la natalitat per garantir la viabilitat econòmica de la concertada.
De fet, el Departament d’Educació, en una decisió molt criticada pels sindicats, va anunciar fa tot just un parell de setmanes que, de cara al curs 2025-2026, té previst retallar 83 grups a infantil 3 i primer d’ESO, la majoria dels quals són de centres públics. Així, dels 25 grups menys que tindrà I3 el pròxim curs, 23 són d’escoles públiques i només dos, de concertades. A primer d’ESO es tancaran 58 grups, tot de la pública. La conselleria va justificar la decisió per donar resposta a la caiguda de la natalitat i la necessitat d’evitar la sobreoferta de places, especialment a les escoles concertades.
La secretària general de la FECC, Meritxell Ruiz, ha defensat “mantenir l’equilibri” actual d’un 70% de places públiques i un 30% de concertades, per la qual cosa qualsevol retallada de grups hauria de tendir a respectar aquests percentatges. Ruiz recorda que durant les èpoques de més creixement de la població la pública va concentrar el 97% de noves places i, per tant, ara ha d’assumir més retallades. “La pública s’haurà de reduir més perquè és evidentment la que més va créixer”, diu l’exconsellera, que alerta que la reducció de places a la concertada pot entorpir la lluita contra la segregació escolar i que mantenir oberts centres concertats que no omplen tota l’oferta pot ajudar a absorbir la matrícula viva durant el curs.
Més finançament per oferir una escola gratuïta de veritat
La FECC i la CCAEC, que representen uns 570 centres concertats de tot el país, reclamen entre 400 i 500 milions d’euros anuals extra per poder acabar amb l’infrafinançament que pateixen. Però són conscients que aquesta xifra no es pot assolir d’un dia per l’altre i reclamen un calendari per donar un horitzó als centres que més problemes econòmics tenen. Les dues entitats reivindiquen que la distribució d’alumnat vulnerable és “pràcticament igual” a la pública i la concertada i que la diferència és que l’aportació econòmica d’Educació per cobrir el cost de l’alumnat vulnerable és insuficient i es paga tard. Les ajudes del curs 2023-2024 es va cobrar la passada tardor, amb el nou curs ja començat.
Ruiz critica que no es paga el mateix per una plaça a l’escola pública que per a una concertada, malgrat costar el mateix, i això deixa els centres en una situació “d’infrafinançament” i els obliga a demanar a les famílies que ho compensin a través del pagament de quotes. “Això sí que segrega, haver de pagar per anar a una escola”, lamenta l’exconsellera.
El president de la CCAEC, Carles Camí, creu que les famílies haurien de poder triar si portar els fills a la pública o la concertada “en igualtat de condicions i que no tingui cap cost”. Camí assegura que hi ha demanda per a la concertada, però que han de rebutjar matrícules perquè han de reservar part de les places per a alumnes vulnerables, cosa que els deixa en una situació “complicada” perquè són famílies que no es poden permetre les quotes del centre, però tampoc reben el finançament adient per part d’Educació.
