La nova selectivitat no s’aplicarà de manera definitiva el curs 2026-2027. El Ministeri d’Educació i Formació Professional no descarta ajornar un any el nou model de les Proves d’Accés a la Universitat (PAU), que aposten per ser més competencials i menys memorístiques, després que ho hagin demanat la majoria de comunitats autònomes en la reunió de la Comissió d’Ordenació Acadèmica d’aquest divendres, segons han informat fonts del Ministeri a Europa Press. La ministra d’Educació, Pilar Alegría, ha detallat que volen ajornar-les per aconseguir “el consens més gran possible” i, per això, la nova fórmula podria aplicar-se de manera definitiva el curs 2027-2028.
Pròrroga fins al 2028
En concret, a la reunió d’una comissió tècnica celebrada aquest divendres, han sigut quinze les comunitats autònomes les quan han sol·licitat que es prorrogui un any més el període d’implantació de la nova selectivitat. Així doncs, i per tal d’assolir un consens més gran, el Ministeri ha cedit a la petició que ajorna fins al juny de 2028 el nou model, en lloc del 2027. Les úniques comunitats que s’oposen a la proposta són la de Madrid i la de Castella i Lleó, fet que fa preveure que la mesura tirarà endavant.
De fet, estava previst que els canvis de les noves PAU es comencessin a aplicar progressivament el juny de 2024, després que la ministra d’Educació presentés la proposta inicial el juliol d’aquest any. També s’havia plantejat la possibilitat de realitzar una prova pilot de la nova selectivitat entre abril i juny del 2023. La comissió tècnica no té el poder per decidir, així que es preveu que aquest ajornament es faci oficial el pròxim 13 de desembre, durant la Conferència Sectorial d’Educació.
La controvertida prova de maduresa
El curs 2023-2024 havia de començar un període de transició entre els dos models per a arribar a l’aplicació definitiva tres cursos després, el 2026-2027. La proposta de prorrogar-ho mantindria el període de transició, però el nou model entraria en vigor de manera definitiva un curs més tard del previst, el 2027-2028.
A més, la proposta del Ministeri planteja incloure una prova de maduresa a partir de la selectivitat del curs vinent i que suposaria un 75% de la nota. Aquest divendres, les comunitats autònomes han demanat que aquesta prova passi a valdre un 60%, però també s’ha plantejat l’opció d’eliminar-la.
De fet, ha sigut el PP, que governa a Madrid i a Castella i Lleó conjuntament amb Vox, que exigeix que aquesta prova s’elimini. El partit ha descartat assistir a més negociacions de les noves proves perquè asseguren que no es tenen en compte les seves propostes.
La selectivitat del curs 2023-2024 serà “similar” a la d’aquest any, segons han explicat fonts del Ministeri a l’ACN, tot i que no igual. Constarà d’exàmens de matèries i inclourà canvis, que encara no estan decidits, però que estaran relacionats amb l’aprenentatge per competències.
L’advertència de la RAE
L’ajornament del nou model de les proves també arriba després de les crítiques que s’han fet a la proposta inicial d’Educació per part de diverses institucions. Entre elles, la Reial Acadèmia Espanyola (RAE), va alertar que el document tenia “insuficiències” i va compartir el “malestar” de coordinadors de les PAU d’algunes comunitats autònomes.
L’aposta del govern espanyol és unes proves basades en l’aprenentatge per competències. En els exàmens els alumnes haurien de respondre 25 preguntes tipus text i els textos que haurien de redactar no podrien superar les 150 paraules. Sobre això, la RAE assenyalava que es perdia “el lloc preponderant” que tenien “la reflexió i l’argumentació lingüística, la capacitat per compendiar i ordenar discursos, així com la interpretació, valoració i anàlisi dels textos literaris”.
