Les ciències no es toquen. I no es tocaran. Aquesta és la gran proclama que ha fet ressonar entre les parets de la plaça de Sant Jaume la comunitat educativa i la comunitat científica aquest dimecres a la tarda, que s’han concentrat a les portes del Palau de la Generalitat per protestar contra la polèmica fusió de matèries científiques a batxillerat. En una manifestació sense precedents convocada per la plataforma Ciències en Perill, tots els sindicats de docents, les universitats del país i institucions del món científic que ha aplegat prop de dues-centes persones, els manifestants han fet proclames contra la fusió de matèries i contra la consellera d’Educació, Esther Niubó: “Som aquí, units per una causa comuna. Denunciem que s’ha tirat endavant un model que provoca una reducció horària sense diàleg i consens. Volem un futur amb més rigor i més oportunitats per a tot l’alumnat“, han reblat els concentrats en la lectura del manifest que ha donat el tret de sortida a la protesta.
Durant la concentració, entre les bates blanques que duien alguns manifestants en senyal de protesta, les pancartes i els sonors xiulets, els manifestants han reclamat a la titular de la cartera que rectifiqui la decisió de fusionar les matèries de ciències, ja aquesta decisió comporta una “reducció horària” per als estudiants: “Reduir les hores de ciències és reduir la possibilitat d’assolir el coneixement. A Catalunya presumim del bon nivell de recerca, i al mateix temps reduïm les hores de formació dels que hauran de potenciar-la i mantenir-lo”, ha asseverat Xavier Duran, divulgador científic i un dels representants de la comunitat educativa que ha impulsat la protesta. Per la seva banda, en conversa amb El Món, el coordinador d’acció sindical d’USTEC, Andreu Mumbrú, confia que la força demostrada serveixi per pressionar a la conselleria i obrir una “via de negociació [una de les principals reclamacions]”: “Hi ha una tasca molt important de totes les plataformes, especialment de Ciències en Perill, però també de les plataformes de català i castellà, de filosofia, que s’han creat en les darreres setmanes. I hi ha molta pressió i molta mobilització”, argumenta.
Durant la concentració també s’han fet crits per reclamar que l’administració catalana faci públic el requeriment que ha impulsat els canvis a batxillerat, ja que, de moment, segons asseguren els manifestants, el departament s’ha negat a fer-ho. En aquesta línia, el president de la societat de química de l’Institut d’Estudis Catalans, Gregori Ujaque, ha lamentat que no s’ensenyi el contingut del document de la Moncloa que ha generat el terrabastall: “Aquest requeriment demanava canvis en la literatura, i al final no es faran, cosa que celebrem. Sembla que es pot modular el requeriment, però no amb les ciències. No entenem per què no fan el mateix”, ha exclamat. Unes paraules que han estat molt aplaudides pels manifestants, que han exigit “transparència”.
El requeriment de Madrid que ha esperonat el conflicte
La polèmica al batxillerat es remunta al passat 16 de desembre, moment en què el Departament d’Educació va comunicar a les direccions de tots els centres educatius d’aquesta etapa de l’ensenyament que s’introduirien canvis en el currículum de batxillerat. Aquesta comunicació era efecte directe d’un requeriment enviat pel ministeri que encapçala Pilar Alegría, el qual alertava a la seva homòloga catalana que l’ordenació de les assignatures actual no complia amb la llei estatal LOMLOE -aprovada el novembre de 2020 gràcies als vots de PSOE i Sumar –les dues formacions que l’havien impulsat– i amb el suport d’ERC i l’abstenció de Junts. D’entrada, en resposta al requeriment de la Moncloa, la conselleria que lidera Esther Niubó va plantejar canvis en les matèries de literatura, tant catalana com castellana, de segon de batxillerat, els quals havien de passar a ser assignatures optatives. Aquest plantejament, però, va durar poc, ja que a causa de les fortes i sonores queixes dels docents, la responsable de la cartera es va veure obligada a fer marxa enrere i va anunciar que es mantindrien les literatures com a assignatures obligatòries.
La resposta de la conselleria al requeriment del govern espanyol, però, no només plantejava canvis en les literatures, sinó que també modificava l’estructuració de les assignatures de la modalitat científica. En detall, la proposta inicial també fixava que, en la branca de ciències, s’agruparien en una sola assignatura biologia, geologia i ciències ambientals –que fins ara eren tres assignatures separades- i també es fusionarien física i química a primer de batxillerat. Aquest és, principalment, el punt que ha esperonat el conflicte. Per tal d’intentar acostar posicions amb la comunitat educativa i científica -que avui s’ha reunit en massa a la plaça de Sant Jaume-, la titular de la cartera es va reunir al llarg de tot el dijous 9 de gener amb representants de les direccions de centre, la Inspecció educativa i les organitzacions de professionals per tal de consensuar una nova proposta de currículum. D’aquesta reunió, però, no en va sortir aigua clara i el conflicte es va mantenir viu: “Des d’aquesta reunió del gener, la conselleria no ha tornat a convocar a les societats científiques per parlar sobre els canvis, i això els ha portat a mobilitzar-se”, denuncia Sandra Rodríguez, membre de la plataforma Ciències en Perill, en conversa amb aquest diari.
Mesos més tard, la batalla per les ciències continua agreujant-se, i tant la comunitat educativa com la científica exigeixen a la titular de la cartera d’ensenyament una “reflexió” urgent: “Les ciències no es fusionen i l’educació no es retalla”, exclamen els manifestants, que adverteixen que no s’aturaran fins a aconseguir negociar i consensuar el nou currículum de batxillerat. I la unió sense precedents d’aquest dimecres a la tarda demostra que, aquesta vegada, la comunitat educativa i científica té més força que mai: “No pararem. Niubó reflexiona, la ciència no es fusiona”, han conclòs els manifestants amb un sonor missatge dirigit directament a la consellera.
