La comprensió lectora és la gran assignatura pendent del sistema educatiu i el principal factor que ha propiciat la davallada dels resultats acadèmics dels estudiants catalans. Aquesta davallada s’ha accentuat encara més en els darrers anys a causa dels últims resultats de les proves internacionals, com les proves PISA o les PIRLS -que són específiques sobre aquest àmbit de coneixement-, però també pels últims resultats de les competències bàsiques que du a terme l’administració catalana cada any. De fet, és per aquest motiu que l’actual responsable de la cartera d’Educació i Formació Professional, la consellera Esther Niubó, s’ha fixat com a prioritat per a la legislatura revertir la tendència a la baixa dels resultats i recuperar “l’excel·lència” del sistema educatiu català. Ara bé, aquesta caiguda pronunciada del nivell dels estudiants en comprensió lectora no és nova, sinó que fa més d’una dècada que s’arrossega.
Els resultats de les proves PISA de l’any 2003, organitzades per l’Organització per la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE), mostren que els estudiants catalans van obtenir una valoració mitjana de 483 punts; onze per sota de la mitjana internacional, però dos per sobre de la mitjana espanyola. En les del 2006, els estudiants catalans ja van començar a empitjorar el nivell, amb una mitjana de 477 punts. Ara bé, en aquella mateixa edició, els estudiants espanyols van obtenir una puntuació de 461, molt per sota del nivell català, i especialment del nivell internacional, la qual es va situar en 492 punts. En les següents, les del 2012, els resultats catalans van millorar significativament fins a assolir una mitjana de 501 punts; quatre per sobre de la mitjana internacional, i tretze per sobre de la mitjana espanyola, que es va situar en 488 punts. D’aquí, però, ja comença la caiguda. Les proves PISA del 2015 van ser les últimes amb bons resultats per als estudiants catalans. En detall, la mitjana de Catalunya va ser de 500 punts -un per sota de les anteriors del 2012-; quatre per sobre de la mitjana internacional, que era de 496 punts, i set per sobre de la mitjana espanyola, que se situava en 493.
2018, el punt d’inflexió
En les del 2018, la davallada ja va ser molt més pronunciada. Els estudiants catalans van tornar a situar-se per sota de la mitjana internacional, amb una puntuació de 484 punts -mentre que la mitjana dels països de l’OCDE era de 487 punts. En canvi, es van mantenir per sobre de la mitjana espanyola, amb una puntuació de 477 punts. En les últimes, les del 2022, però, la caiguda ja es va accentuar encara més. Els estudiants de Catalunya van obtenir una mitjana de 462 punts, molt per sota de la mitjana espanyola, que es va situar en 474, i de la internacional, en 476. Desgranant les dades, només hi ha tres autonomies a l’estat espanyol que empitjoraven els resultats catalans: Andalusia, Melilla i Ceuta.
La davallada de la comprensió lectora també ha quedat palesa en els resultats de les dues últimes proves PIRLS. En les del 2016, Catalunya va obtenir una valoració mitjana de 522 punts, mentre que la mitjana espanyola se situava en 528 punts. Totes dues mitjanes, però, estaven per sota de l’europea, que va situar-se en 539 punts. En les següents a realitzar-se, les de 2021, la mitjana europea i l’espanyola van caure lleugerament, baixant fins als 528 i 521 punts, respectivament; mentre que la mitjana catalana va caure de manera més accentuada fins als 507 punts de mitjana. És a dir, una caiguda de quinze punts respecte a les anteriors avaluacions PIRLS. El darrer estudi elaborat per la Fundació Bofill, el qual ha analitzat al detall les dades de les PIRLS, també apunta que “el sistema educatiu català també té problemes per atendre les diferències i la complexitat”: “A Catalunya, els alumnes nascuts fora de l’estat espanyol obtenen puntuacions més baixes que la resta”, argumenten. En concret, des de l’entitat pedagògica, afirmen que a Catalunya hi ha “38 punts de diferència per raó d’origen en comparació als 26 de l’estat”.
Les últimes mesures de la conselleria d’Educació
Per tal de combatre el baix nivell dels estudiants catalans en comprensió lectora, els actuals responsables de la cartera d’ensenyament, que han heretat una dècada de resultats a la baixa, han posat en marxa diverses mesures per revertir la tendència. Entre d’altres, per aquest nou curs escolar, la consellera Niubó ha anunciat que s’amplia la xarxa de comprensió lectora. Fins ara hi participaven gairebé 350 centres educatius d’arreu del país, però a partir d’aquest curs aquesta mesura s’estén fins a cinc-cents centres de Catalunya. A banda, des de la conselleria també mantenen el programa d’usos lingüístics en l’àmbit educatiu (ULAE), dotat amb dos milions d’euros, per als 500 centres que ja s’estava aplicant per tal que puguin organitzar “activitats d’ús i foment de la llengua catalana”.
Aquestes són les últimes mesures impulsades pel departament per revertir la tendència dels mals resultats en comprensió lectora i, d’aquesta manera, millorar el nivell dels estudiants del conjunt del sistema educatiu català. De fet, després d’un any al capdavant de la conselleria, Esther Niubó es va mostrar optimista en una entrevista als Matins de TV3 amb què les pròximes proves PISA ja permetrien veure algunes millores en els estudiants catalans. Ara bé, la mateixa responsable de la cartera també va voler abaixar les expectatives i va deixar clar que en el moment en què es van dur a terme -entre el mes de març i el maig de 2025- encara feia poc temps que encapçalava la conselleria, motiu pel qual encara no quedarien del tot reflectides les seves polítiques educatives. Caldrà esperar, doncs, al 2026, moment en què es publicaran els resultats analitzats de les noves proves PISA.
