Els resultats de les últimes avaluacions de final d’etapa, també conegudes com a proves de competències bàsiques, han posat sobre la taula les matèries que més costen als estudiants tant a 6è de primària –que el curs vinent ja comencen la secundària obligatòria– com als de 4t d’ESO, que començaran els ensenyaments postobligatoris. Les xifres presentades pel Departament d’Educació i Formació Professional, en mans de la consellera Esther Niubó, mostren lleugeres diferències en els resultats de primària i secundària, però, malgrat les petites variacions en els resultats, constaten algunes tendències. En el cas de Llengua Anglesa a l’ESO, els estudiants catalans han obtingut un dels resultats més baixos dels darrers cinc anys. En detall, enguany la nota mitjana és de 69,1 -per sota del llindar d’aprovat, que es consideren 70 punts-, mentre que en les dues edicions passades era de 73,9 i 73,1, respectivament.
Ara bé, malgrat la baixada dels resultats, els d’aquesta edició són lleugerament superiors als registrats l’any 2022, moment en què la nota mitjana va caure fins al 68,4, també suspesa. Mentre a secundària els alumnes suspenen en anglès, a primària les avaluacions han superat el llindar de l’aprovat en els darrers cinc anys. Enguany, la nota mitjana ha estat de 75,7, mentre que la més baixa dels darrers cinc anys -que es va repetir l’any 2024 i el 2021- és de 73,2. Tot i les diferències en les notes mitjanes de primària i secundària, els resultats mostren similituds en alguns aspectes. Entre d’altres, tant el 18% dels estudiants de 6è de primària com els de 4t d’ESO han assolit un “nivell baix” en comprensió lectora, demostrant que és una de les competències que genera més problemes entre l’alumnat. En canvi, en expressió escrita, només un 8,8% dels estudiants de primària tenen un “nivell baix”, mentre que a la secundària obligatòria el percentatge s’enfila fins al 28,8%. De fet, hi ha més alumnes amb un nivell baix en aquest aspecte que amb un nivell mitjà o alt. Una gran diferència que posa sobre la taula un dels aspectes a polir en la formació de llengua estrangera de l’alumnat català.
És precisament en l’expressió escrita on posa el focus Veronica Asensio, doctora en traducció i ciències del llenguatge i professora associada a la Universitat de Barcelona (UB): “El marc europeu comú de referència per a les llengües, aprovat el 2001, ja marca que l’objectiu és desenvolupar les capacitats comunicatives dels alumnes. És molt greu que l’expressió escrita només tingui un 15% del pes de la prova a 6è de primària”, argumenta l’especialista en anglès en conversa amb El Món. De fet, per a la professora de la UB, el fet de donar tan poca importància a l’expressió escrita dins la mateixa prova és contraproduent per als alumnes, perquè “cal assentar les bases” de la llengua “des dels nivells més baixos”. És a dir, fomentar l’escriptura en anglès des de la primària, apostant per un “ensenyament competencial”.
Els motius que influeixen en la davallada en secundària
Les raons que influeixen en la davallada dels resultats en anglès a secundària depenen de diferents factors. Un dels punts essencials que destaca Dolors Masats, llicenciada en Filologia Anglesa i Germanística, doctora en ciències de l’educació i professora de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), són les “diferències socioeconòmiques” dels estudiants: “A secundària s’accentuen les desigualtats socials. Hi ha persones que senten que els queda molt lluny l’anglès, que no li veuen servei”, argumenta l’experta en filologia anglesa. Aquest és un dels principals motius que expliquen la baixada del nivell dels darrers anys en anglès a les competències bàsiques, fins al punt que enguany la nota mitjana s’ha quedat per sota la barrera de l’aprovat. “Les persones amb un nivell social mitjà o més elevat fan servir l’anglès per veure pel·lícules o sèries, o alguns interactuen amb ell, mentre que les persones amb un nivell més baix no el fan quasi servir”, afegeix Masats.
Les diferències dels resultats, per a l’experta, també es justifiquen per la formació del professorat, ja que alerta que es pot treballar sense tenir cap mena de formació específica com a docent en aquesta matèria. És a dir, no que els docents no estiguin formats en general, sinó en aquesta competència en concret. Veronica Asensio, però, discrepa i remarca que el problema no és la formació general dels docents, sinó l’exigència que té l’administració catalana sobre aquesta assignatura: “No pot ser que les preguntes en què se’ls fa redactar només els demanin el present simple. Ni el continious, com a mínim, ni res de passat. L’any 2017 [el darrer any en què Asensio va ser correctora de les competències bàsiques] sí que els demanaven passat”, exclama l’experta. Així doncs, la doctora en traducció i ciències del llenguatge argumenta que la davallada del nivell s’explica, d’alguna manera, per la manca d’exigència del Govern envers l’anglès: “La prova de català, en comparació, és molt més difícil”, lamenta.
Noves mesures de la conselleria
Analitzant les dades, i en consonància amb l’opinió dels experts, l’apartat de comprensió oral és el que genera menys dubtes entre els estudiants. A secundària, un 15,% dels estudiants ha demostrat en nivell baix en aquesta competència, mentre que els estudiants amb un nivell alt suposen un 41,9%. A primària, les relacions percentuals són força similars, amb un 8,2% amb un nivell baix i un 36,9% amb un nivell alt. És, doncs, “la part més senzilla de l’examen”: “No hi ha varietat en el tipus d’exercici que se’ls demana en aquesta àrea. Tot és A, B, C, cosa que sorprèn en relació amb l’educació competencial que es vol fomentar”, apunta la professora associada de la Universitat de Barcelona. De fet, l’experta assegura que els docents treballen molts més tipus d’exercici per ensenyar aquesta àrea, però després no queden plasmats en les competències bàsiques: “No els demanen ni un dictat”, exclama Asensio.
Tot i que és l’àrea en què s’han obtingut millors resultats, també és l’aspecte que ha optat per reforçar la conselleria. L’endemà de la presentació dels resultats, la titular de la cartera va anunciar que, de cara al curs vinent, s’incorporaran 150 nous auxiliars de conversa en llengua anglesa al sistema educatiu acompanyats d’un pressupost de 300.000 euros. Aquesta mesura respon a la valoració de la consellera a les proves d’anglès, que considera que evidencien “una certa desigualtat” entre els estudiants: “Tenim un percentatge important d’alumnes amb un assoliment excel·lent, però també un altre percentatge significatiu d’alumnes que no assoleix els mínims establerts”, va admetre la responsable d’Educació. Aquesta mesura, doncs, sumada a les ja implementades, com el programa Shine -en marxa des del setembre de 2024-, busca revertir la tendència a la baixa del nivell d’anglès dels estudiants.
L’anglès també cau a la selectivitat
Malgrat que les competències bàsiques i les proves d’accés a la universitat (PAU) no són directament comparables, ja que s’avaluen paràmetres diferents, els resultats de la selectivitat també confirmen la tendència a la baixa del nivell d’anglès dels estudiants. Enguany, la nota mitjana d’aquesta assignatura és de 6,82, mentre que a francès, alemany i italià les notes mitjanes són de 7,43, 7,74 i 7,35, respectivament. Cal tenir en compte, però, que el gruix majoritari dels alumnes que es van examinar a les proves d’accés a la universitat -32.430, en concret- ho van fer d’anglès, motiu pel qual la nota mitjana és significativament més baixa que en la resta de llengües estrangeres. Ara bé, malgrat que no es pugui fer una comparativa veraç de les xifres de la selectivitat d’enguany, els resultats de les darreres PAU són les més baixes dels darrers cinc anys, cosa que sí que constata una tendència a la baixa del nivell dels estudiants.
En aquest sentit, el darrer informe de l’empresa privada Education First, en el qual es valoren aquests resultats, posa de manifest la necessitat “d’invertir més recursos” perquè els estudiants catalans puguin fer estades a l’estranger: “Les dades mostren que el 78,8% dels enquestats afirma haver millorat el seu nivell oral en l’idioma del país de destinació, i que els qui han viscut una experiència internacional troben feina amb major rapidesa que aquells que no han tingut l’oportunitat d’adquirir coneixements a l’estranger”, argumenten des de la companyia privada d’ensenyament d’anglès, que ofereix cursos d’aquesta llengua i organitza estades internacionals. Així doncs, els experts apunten que l’administració catalana ha de fer reformes estructurals en el plantejament de l’assignatura, com ara replantejar l’exigència dels exercicis que demanen als estudiants o buscar noves maneres de fomentar l’ús d’aquesta llengua estrangera entre els alumnes. Uns replantejaments que han d’arribar de pressa, perquè els resultats mostren la tendència a la baixa del nivell d’anglès, especialment a secundària. Una tendència que no sembla acabar-se.
