El segon dia de proves d’accés a la universitat (PAU) ha començat arreu del país amb l’examen d’Història, un dels més temuts pels estudiants dels tres dies de selectivitat. En aquesta matèria, tot i no tractar-se d’una de les assignatures de llengua, és on s’han produït diversos canvis d’última hora en relació amb els criteris de correcció ortogràfics, ja que la consellera de Recerca i Universitats, Núria Montserrat, va anunciar el dijous de la setmana passada que sí que seria un dels criteris a tenir en compte a l’hora d’avaluar els estudiants perquè és un examen en què cal redactar textos llargs. L’examen, però, ha estat “més fàcil” del que esperaven els alumnes que, segons expliquen a El Món, estaven “bastant nerviosos” abans d’entrar. A la Facultat d’Història de la Universitat de Barcelona (UB), al cor del barri del Raval, els alumnes respiren alleugerits després de sortir de l’examen: “M’ha anat millor del que pensava“, comenten entre ells a les portes de la facultat.
El franquisme ha estat un dels eixos troncals de l’examen d’història, ja que els dos textos del primer exercici estaven escrits pel general Emilio Mola, un dels instigadors del cop d’estat que va desencadenar en la Guerra Civil. Tot i que el franquisme ha ocupat bona part del contingut de la prova, l’amnistia també ha aparegut en l’examen d’història. Malgrat que no es tracta de la llei amnistia que s’ha aprovat recentment i que encara la recta final de validació als tribunals, la segona pregunta de la prova demanava als estudiants que se situessin en el context històric de 1977, durant la transició, i que redactessin un text en què apareguessin els termes “Estatut d’Autonomia, catalanisme, centralisme, Onze de Setembre i amnistia”. Una picada d’ullet a l’actualitat política que, malgrat els cinquanta anys de diferència, comparteix força similituds. En aquesta pregunta els estudiants podien escollir si respondre l’opció de l’exercici sobre l’amnistia o l’opció sobre una unió veïnal per millorar les condicions de vida del veïnat introduint el terme transport públic, una picadeta d’ullet clara a Torre Baró i El 47.
Un únic model per a tots els estudiants
Un dels principals dubtes dels dies previs a les proves d’accés a la universitat, el qual havia accentuat significativament els nervis dels estudiants, és que enguany, amb la implementació de la nova selectivitat, els alumnes no podrien escollir entre dos models d’examen, la qual cosa els forçava a respondre pràcticament tot el temari que els preguntessin. Els temes que els han preguntat, però, els han facilitat molt les coses: “Ens han fet una pregunta sobre els drets que van guanyar les dones durant la segona república que era idèntica a la que posava al model zero que havien publicat [els quals ha ofert l’administració catalana per practicar les PAU]”, explica en Guillem, que admet que “no havia estudiat gaire” per aquesta prova. El seu company, en Pol, també estava “bastant nerviós” per no poder triar entre una opció A i una B a l’examen, però assegura que ha sortit content de l’examen perquè era “més fàcil” del que creia. Les sensacions, doncs, són bones, tot i que cap alumne consultat s’atreveix a dir quina nota trauran -o, com a mínim, creuen- en aquest examen.
La primera dona que protagonitza un examen de filosofia
Aquest dijous al matí, els estudiants podien escollir entre la matèria d’història i la de filosofia. Segons les dades facilitades per la conselleria, un 49,17% del conjunt de Catalunya han triat Història, mentre que el 50,83% han optat per Història de la Filosofia. Aquest, per exemple, és el cas de l’Aina, que explica en conversa amb aquest diari que estava “força nerviosa” abans de començar, però que ha acabat trobat l’examen “molt senzill”: “Crec que m’ha anat bé”, diu. El motiu, els autors que els han preguntat: “Ens han preguntat per Descartes i Martha Nussbaum“, comenta l’Aina, que assegura que eren dos autors que dominava molt. Nussbaum és la primera dona que apareix com a protagonista a la prova de filosofia de la selectivitat. L’examen, doncs, ha estat “més senzill” del previst. De fet, així també ho han expressat els joves a les xarxes socials, que, satisfets amb els autors de la prova, han omplert Twitter de mems alabant la figura de Descartes. Ara, tant l’Aina com la seva companya, la Jana, que ha fet l’examen d’història, aprofiten l’estona de descans per acabar de repassar la seva següent prova, llatí. “Em preocupa una mica, però crec que anirà bé”, explica.
Les matemàtiques continuen costant
Com ja és habitual, l’examen de matemàtiques de la modalitat científica -un dels exàmens de la fase específica que més interessa als estudiants que volen accedir a carreres d’aquesta branca- continuen constant. A la sortida de l’examen, els alumnes que acaben de fer l’examen sospiren: “No m’ha anat gens bé, però ja està fet”, afirma en Marcel, que creu que li podria haver anat molt millor perquè “he estudiat molt”. Tot i així, l’examen ja està fet i ja toca pensar en el següent. De la mateixa manera que després de l’examen d’Història les sensacions a la facultat de la Universitat de Barcelona eren molt positives, després de la segona tongada de proves les cares han canviat una mica. Mentre alguns estudiants asseguren que l’examen era molt difícil, d’altres creuen que no tant: “Si t’ho havies mirat bé es podia fer sense cap problema”, explica la Laia, que ha sortit molt satisfeta de la prova.
Amb la segona tongada d’exàmens superada, ara els futurs universitaris ja comencen a pensar en els següents exàmens. Aquesta tarda, els que s’hagin inscrit d’alguna d’aquestes matèries s’examinaran de Dibuix Tècnic, Història de l’Art, Història de la Música i de la Dansa, Literatura Castellana, Química o Tècniques d’Expressió Graficoplàstica. Malgrat que encara queda molta feina per fer, a la Facultat d’Història de la UB ja es comença a olorar la calma, ja que molts dels alumnes ja han arribat a l’equador de les proves d’accés a la universitat. De fet, a alguns només els queda un examen: el de català. L’últim escull abans de començar, oficialment, l’estiu.
