Catalunya ha doblat -en algunes franges d’edat, fins i tot triplicat- la xifra de solters respecte a la de fa vint anys, segons dades de l’Idescat. Això es deu al canvi en la concepció de la parella i de l’amor romàntic i, al contrari del que podria semblar, són les generacions més grans les que tenen més solters en les seves files. Les dades de l’Idescat –que situen Girona com la ciutat amb més solters de l’estat espanyol– no fan referència a l’estat legal, sinó a la concepció social del que és la solteria. És a dir, del concepte solter queden excloses les persones que no estan casades però que tenen parella estable, encara que no hi convisquin. Amb motiu del Dia Mundial del Solter, aquest dissabte, El Món explora els canvis que s’han produït entorn d’aquest concepte i de la monogàmia.
La sociòloga Cecilia Bizzotto assegura que a la majoria de països del món s’està produint aquest fenomen: cada cop hi ha més solters. Les raons, explica, són múltiples i tenen a veure no només amb la despenalització del divorci ara fa quaranta anys, sinó amb el fet que estar separat ja no sigui un tabú a escala social. “La societat ha començat un procés de deconstrucció dels ideals monògams. Abans se’ns deia que el destí era casar-nos, tenir fills, comprar una casa i estar per sempre amb la mateixa parella. Ara aquesta idea de la parella com a destí ineludible ha canviat”, explica la sociòloga.
Trencar amb el mite de l’amor romàntic
Bizzotto celebra que ara hi ha moltes més possibilitats vàlides i permeses socialment, el que ens fa “testimonis d’un canvi radical en la forma de relacionar-nos sexualment i afectivament”. “Tot això, acompanyat d’un canvi ideològic sobre l’amor romàntic i les mitges taronges explica aquest canvi de tendència”, apunta. La sociòloga recorda que les dones han estat sotmeses sempre a la pressió de no ser suficients per elles mateixes: “Se’ns ha dit sempre que necessitàvem algú que ens complementés per ser feliços. Ara sabem que estar solter no vol dir estar sol i que som complets per nosaltres mateixos, sense necessitat d’una parella”, raona.
Haver trencat amb aquest mite de l’amor romàntic és, en part, el que fa que cada cop més gent triï la solteria. “Ja no és sinònim de soledat o celibat i sabem que no implica no vincular-nos afectivament amb altres persones”, afegeix l’experta.
Coincideix amb aquesta percepció l’antropòloga del grup Afin de la Universitat Autònoma de Barcelona Giulia Colavolpe, que assegura que el canvi en l’amor romàntic és “innegable”. “La gent se segueix estimant, però ho fa d’una manera diferent de la tradicional. Això explica que hi hagi cada cop més llars monopersonals”, raona. Assenyala que també ha canviat la forma d’estar junts. “Potser estàs tenint una relació afectiva important, però no la catalogues com la teva parella perquè no et vols limitar. Ens hauríem de plantejar si les etiquetes que fèiem servir fins ara ens continuen sent útils”, argumenta.
El matrimoni, cada cop més minoritari
A Europa actualment es produeixen més divorcis que casaments, i això evidencia que la visió del matrimoni també ha canviat radicalment en els últims anys. “Abans casar-se era un pas obligatori per poder començar a conviure i tenir fills legítims. Ara ja no és essencial casar-se per poder fer aquestes coses i el pas endavant d’una relació sol ser anar a viure junts”, explica Colavolpe.
L’experta considera que la pressió social per casar-se o per tenir parella ha disminuït molt, tot i que continua existint. “La vida relacional s’ha fet més fluida, amb menys límits i etiquetes”, assegura l’antropòloga, que afegeix que, a banda d’això, també hi ha algunes parelles que ja no es casen per una qüestió merament econòmica.
Els joves no són els que més trien la solteria
Segons l’experta, no són únicament les persones joves les que cada cop trien més la solteria. El nombre de persones solteres s’ha duplicat en la franja dels 30 als 50, però en la franja següent, dels 50 als 70, s’ha triplicat respecte a fa vint anys. “Pot deure’s al fet que abans les persones madures solteres estaven mal vistes i patien molta pressió social i ara, al contrari, és una opció més que acceptada”, conclou Bizzotto.
