Un bé d’interès cultural és una de les categories de protecció legal dels béns més rellevants del patrimoni català que atorga la Generalitat, a proposta del Departament de Cultura, a monuments, conjunts o jardins històrics, zones d’interès etnològic i zones arqueològiques i paleontològiques. Aquesta setmana, Catalunya ha incorporat dos nous monuments històrics al seu catàleg després que el Govern de la Generalitat els ha declarat com a Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN). Aquest son la Casa Sayrach, a Barcelona (Barcelonès), i l’església de Sant Joan de Bellcaire, a Bellcaire d’Empordà (Baix Empordà).
A més, l’acord de Govern per declarar BCIN aquests dos monuments també delimita un entorn de protecció al voltant de cada edifici per garantir-ne la continuïtat dels valors i aconseguir-ne una millor preservació. Aquests béns culturals d’interès nacional han de ser inscrits en el Registre de BCIN i la catalogació obliga. A més, aquesta declaració obliga els propietaris a mantenir i preservar per assegurar la integritat del seu valor cultural i, òbviament, l’ús al qual es destinin ha de garantir la seva conservació. Així mateix, estan obligats a permetre la seva visita pública almenys quatre dies al mes i en dies i hores prèviament assenyalats. D’altra banda, han de permetre l’accés dels especialistes, per tal que puguin estudiar‐los i catalogar‐los convenientment.
La Casa Syrach, una transició entre el Modernisme i el Noucentisme
Aquesta casa va ser projectada l’any 1915 per l’arquitecte Manuel Sayrach i Carreras. Situada a l’avinguda Diagonal, números 423-425, en confluència amb el carrer d’Enric Granados, és l’obra més emblemàtica de l’arquitecte i va ser un dels primers edificis que es van construir a l’avinguda Diagonal, una via que en aquella època estava en construcció seguint els paràmetres urbans de la trama Cerdà.
Una de les particularitats de l’edifici és que mostra la transició entre el Modernisme i el Noucentisme, els dos estils arquitectònics de l’època. Per aquesta raó, incorpora formes sinuoses inspirades en la natura, característiques del moviment modernista, que es veuen reflectides al vestíbul d’entrada, l’escala i les portes i baranes. D’altra banda, les solucions arquitectòniques a l’interior de les plantes tenen una lectura més geomètrica i les línies són més simples i clàssiques, trets diferencials del Noucentisme. A més, el disseny de l’edifici també està influenciat pel moviment higienista de principis del segle XX, amb la integració de la ventilació i la il·luminació dels espais interiors i la incorporació de diverses cambres higièniques a l’immoble.
L’església de Sant Joan de Bellcaire, un recorregut des del paleocristià fins al gòtic
Aquesta església, situada a la carretera de Bellcaire d’Empordà, en un extrem de la vila, és un referent singular per les seves característiques històriques, arquitectòniques i tipològiques, que permeten fer un recorregut històric de la transició arquitectònica des de l’època paleocristiana fins a la gòtica. Alguns elements destacats de l’edifici són la columna romana estriada, que segurament formaria part del primer edifici, i l’interior de l’absis, que estava decorat amb pintures murals romàniques (segle XII) trobades en la primera restauració dels anys 30 del segle XX i que actualment estan exposades al Museu d’Art de Girona.
Les recerques arqueològiques indiquen que l’edifici podria haver estat en origen un espai de culte, un mausoleu tardoromà, d’època paleocristiana, del segle VI, que ha sofert algunes intervencions per afegir elements com un absis rectangular i un transsepte, als segles VII-IX, entre els segles IX-X se li va donar forma de planta basilical amb tres naus, un absis semicircular al segle XI i, finalment, ja en època gòtica, segle XIII, es van afegir elements gòtics a la façana, com la rosassa lobular.
