De moment, la gestió econòmica de la Direcció General d’Atenció a la Infància i a l’Adolescència (DGAIA) és investigada per tres entitats de control. Tal com va avançar El Món, l’Oficina Antifrau i la Sindicatura de Comptes -que han articulat un grup conjunt- i la Sindicatura de Greuges estan escrutant diverses denúncies d’irregularitats que ja tenen el segell de “versemblants”, és a dir, que han superat el primer cribratge de credibilitat. Ara bé, la DGAIA no ho ha posat fàcil. Ans al contrari.
Segons ha pogut saber El Món, l’entitat que gestiona i administra un dels serveis socials més essencials i delicats de la Generalitat no va fer cas dels requeriments d’informació que la Sindicatura de Greuges, dirigida per Esther Giménez-Salinas. L’entitat de defensa dels ciutadans, patrocinada pel Parlament, volia investigar diverses denúncies sobre els efectes de la gestió de la DGAIA amb algunes de les entitats concertades respecte dels menors i joves tutelats i extutelats i els efectes sobre els seus drets i sobre possibles drets de ciutadans que tenien accés a prestacions socials, com un habitatge, i que es podrien haver quedat sense per un suposat frau de “places fantasma”.
De fet, des que l’abril de l’any passat va esclatar l’escàndol pel desori en la gestió i administració de la DGAIA, arran d’un duríssim informe de la Sindicatura de Comptes, els dubtes sobre aquesta direcció general que depèn del Departament de Drets Socials no han deixat de créixer. A més, diversos treballadors o col·laboradors dels centres concertats que presten el servei han denunciat suposades males pràctiques. En tot cas, en aquest cas, la Sindicatura de Comptes també ha hagut de donar més termini a Drets Socials per tal que aporti nova informació sobre altres prestacions de la DGAIA, per tal d’emetre un nou informe de fiscalització.
Un any de feina
La política de la Sindicatura de Greuges de Salinas és tenir una veritable obsessió amb els drets dels més vulnerables, com infants o persones grans que es troben en residències, i és molt crítica amb la burocràcia de l’administració en aquestes situacions. De fet, ja havia obert alertes en casos concrets d’afectació directa dels drets dels afectats. Però el 30 de maig de 2024 es va obrir una altra via. Una denúncia d’un educador social obria una nova carpeta, unes irregularitats en la gestió de les prestacions econòmiques i d’habitatge de joves tutelats i extutelats.
La denúncia, en concret, era sobre la “suposada gestió fraudulenta de la prestació d’habitatge del servei de promoció a l’autonomia i emancipació (SPAE)”. Un servei que gestionaven, segons consta en la queixa presentada, la Fundació Resilis -de pisos assistits per a persones més grans de 18 anys. També es qüestionava el servei de seguiment i valoració de la prestació econòmica per a joves extutelats (SEVAP), que dirigia la unió temporal d’empreses (UTE) Mercè Fontanilles – Fundació Resilis.
El 25 de juny de 2024, la Sindicatura informa el denunciant, per escrit, que s’ha tramès la denúncia a l’administració i els han reclamat la documentació necessària per estudiar el cas. Passen els mesos i la Sindicatura de Greuges constata, al setembre, que la DGAIA encara no ha contestat a la seva sol·licitud del mes de juny. Així que la institució torna a “sol·licitar a l’administració afectada un informe i la documentació per resoldre la queixa Q-04…2024”. “Atès que no l’hem rebut i s’ha superat el termini de temps legal per respondre, us comuniquem que hem reiterat a l’administració aquesta sol·licitud i la tramesa de la informació, tot recordant-li el deure de facilitar-la”, advertia la Sindicatura en una comunicació oficial a un dels denunciants.
La Sindicatura de Greuges, amb la mosca al nas
Seguint l’expedient i, atès el que detallen a El Món fonts de la institució, tot i la manca de resposta la Sindicatura treballa amb la sospita de possibles vulneracions de drets dels joves extutelats. Per això, en la documentació que reclamen també demanen dades de casos concrets. Hi ha “constants peticions d’informació” que no són ateses. Cal tenir present que és una època de traspàs de Govern i que no s’investeix un nou president fins al 8 d’agost. Continua corrent el rellotge, però no arriba la informació exigida, que l’administració té l’obligació legal de lliurar.
No serà fins al novembre, quan se celebra una reunió formal entre la Sindicatura de Greuges, la DGAIA i l’Institut Català de l’Acolliment i de l’Adopció (ICAA), on els retreuen la “manca de resposta” i alerten que reclamen amb “urgència” aquesta documentació per poder analitzar diferents casos, les denúncies i les afectacions sobre drets de joves. La DGAIA informa aleshores que han “obert un expedient informatiu” sobre el contingut dels fets denunciats tant a la Sindicatura de Greuges, com a la de Comptes i a l’Oficina Antifrau. Aquest expedient informatiu és a “nivell intern” i calculen que al desembre estarà enllestit i el faran arribar a la Sindicatura.
Passen els dies i persisteixen en la reclamació de l’expedient i de la documentació. Serà el mes de febrer d’aquest any quan tenen la primera resposta formal per escrit de la DGAIA, però manca el gruix de la documentació, que no s’aportarà fins més tard. Ara com ara, ja tenen bona part de la documentació necessària i “s’està investigant” per l’equip de l’adjunta a la síndica, en matèria d’infància, Aida C. González. “El volum d’informació és molt gran i l’estem organitzant”, apunten fonts de la institució.
Drets fonamentals afectats
En concret, la Sindicatura de Greuges estudia dues possibles afectacions de drets en els joves extutelats. En primer terme, si la pràctica de les “places fantasma” en els pisos, és a dir, que hi hagi unes places suposadament ocupades per joves que no hi viuen, afecta “altres nois [als quals els correspondria amb justícia] que no hi poden accedir perquè aquesta mena recursos, habitatges, són limitats”. Per tant, que veurien retallats els seus drets per un mal ús o un ús fraudulent d’aquesta ajuda.
En segon terme, les prestacions econòmiques que reben els joves tutelats i extutelats. Això és, nois que cobren la prestació i un sou que no es declara, però que Hisenda detecta i, per doble ingrés, cal declarar. Unes situacions que generen un deute per la no tributació dels ingressos, cosa que genera un deute. O bé, quan la “mala gestió de l’administració endarrereix el pagament d’una prestació que es paga completament -en un pagament acumulat i d’un sol cop- quan el beneficiari ja té feina. Una situació que provoca problemes fiscals que hauria d’assumir l’administració i no pas els joves que reben la prestació.
