Diu la teoria política que un polític de raça aprofita les catàstrofes per ressorgir. Un dels exemples més evidents d’aquesta teoria va ser el del canceller alemany Gerhard Schröder. L’any 2002, quan tothom donava per acabat el líder socialdemòcrata contra el candidat conservador Edmun Stoiber, Saxònia va patir unes gravíssimes inundacions. Schröder, de la vella escola, es va calçar unes botes d’aigua i va actuar amb una decisió tan contundent que va recuperar la confiança dels alemanys, que li van tornar a donar la cancelleria.
L’exemple de Schröder va ser imitat, tot i que sense panorama electoral, per Pedro Sánchez durant la Covid i la crisi del volcà de les Canàries. Desplegament d’un escut social, de polítiques d’inversió ràpides i, per descomptat, de l’exèrcit al carrer, que això sempre fa contents als inquilins de la Moncloa. De moment, l’efecte Schröder no apunta maneres, ni de bon tros, que es repeteixi en el cas de la DANA al País Valencià, en la figura del seu president, Carlos Mazón.
El desastre per la mala gestió de la riuada sobre València i tot l’entorn
Sis dies després de la nit de la tragèdia, la gent encara identifica Mazón amb les morts i el desastre. La rebaixa de la perillositat de la DANA, no advertir la població dins el termini i amb la forma escaient i l’evident nyap de la gestió posterior de la riuada, tant de fets, com de decisions, com de comunicació, ha desemmascarat una forma de fer política clientelar, mediocre i amb nul·la empatia amb els damnificats. La prova de cotó és un viatge, gairebé iniciàtic, per la comarca de l’Horta Sud, un escenari d’estralls i desgràcia, on els veïns es desacomplexen contra els polítics i, particularment, contra Mazón, l’home que semblava recuperar el poder valencià per al blaverisme més barroer i només avesat a organitzar festes i esdeveniments.
El fang, els trastos i la pudor que sis dies després encara omplen els carrers de la Torre, de Benetússer, Alfafar o Massanassa han posat la seva figura al centre de les crítiques, amb cassolada al vespre inclosa. Un ninot de falla arrossegat per l’aigua sembla la metàfora de qui porta el títol de molt honorable. El nyap de la gestió que desemmascara la mediocritat política i l’ànima negra de la dreta més espanyolista dels darrers anys.
“Mazón, criminal”: pintades contundents a les parets de la zona afectada
Just abans de travessar el pont de José Soto, que obre el camí cap als pobles marítims més afectats per la DANA, ja es veuen pintades. Són explícites i amb vocatiu. “Mazón, criminal” o “Mazón, dimissió”, són dos missatges tan breus com contundents. Sintetitzen el malestar de molts veïns que encara pateixen el desastre. N’hi ha que tenen aigua dins de casa, i gairebé tots hi tenen fang. “Fins avui no ha vingut ningú a preguntar”, comenta la Lacip mentre acaba de buidar de fang els baixos de casa seva. “Només han vingut voluntaris, fins aquest matí no hem vist bombers”, explica desesperada la Cris de la Torre, mentre ensenya un grapat de mobles i aparells electrònics de la seva empresa de so i imatge amuntegats com si esperessin la Flama del Canigó.
La Vanessa, de Massanassa, viu just al davant d’on va morir un home soterrat pels mobles que li van caure a sobre durant la tempesta. Va ser al carrer Pi i Margall del municipi. Cap precinte. Només el full d’un bloc on es llegeix “Ojo, peligro de derrumbe”. “Aquí només han vingut voluntaris, fins aquesta tarda no ha vingut una trista màquina”, retreu amb duresa amb el suport dels seus veïns. La prova de les seves paraules és evident. Hi ha un pam de fang líquid. Els veïns no han pogut treure el fang de les cases fins aquesta tarda perquè el carrer encara n’està ple. “Només em faltava veure Mazón i l’alcaldessa de València amb unes botes de 150 euros durant el minut de silenci! Les botes han d’estar aquí! Els veïns les hem hagut d’anar a buscar a Castelló!”, retreu indignada.
Els bombers i els voluntaris paren el cop
Uns veïns de més avall ensenyen la casa. Hi ha onze voluntaris netejant. “Avui ha vingut un policia, però no ha vingut més, només ens ha preguntat. Estem sols netejant la casa”, afegeix la Carme mentre es neteja les ulleres de fang. Una història que repeteix en Vicent o en Lucas, un argentí que buida el pàrquing amb una bombeta petita i que, armat amb una cafetera Oroley, intenta convèncer els bombers perquè hi vagin a fer un cop d’ull. De fet, són els mateixos bombers que han ajudat a obrir la persiana esberlada de l’antiga fusteria Sòria, reconvertida en magatzem de portes que han quedat totes per llençar, igual que el local dels seus veïns, que ha quedat del tot negat i res, ni un moble s’ha pogut aprofitar.
Bombers de tot l’estat, juntament amb membres de la Unitat Militars d’Emergències (UME) i alguns militars d’infanteria sobre carros de combat –es veu que això és tradició històrica–, són els que més es deixen veure pels carrers inundats de merda i fang. També policies d’arreu de l’estat, i de cossos locals de tot el País Valencià. De mossos d’esquadra, oficialment no n’hi ha. N’hi ha fent tasques de neteja, però no pas de vigilància i ordre. De fet, així com els Bombers de la Generalitat han enviat un contingent, els Mossos no ho han fet. Però qui s’emporta la palma, per nombre i per feina, són els voluntaris que arriben de tot arreu i fan de tot. Són els més vistosos. Netegen, endrecen, buiden, reparteixen o informen. Els veïns els reben amb els braços ben oberts i agraïment, des dels que porten una pala als que amb un remolc reparteixen aigua embotellada, garrafes de lleixiu o bosses amb menjar.
Gent que s’ha quedat sense casa per la DANA
La destrossa i els danys materials són gegantins. La força de l’aigua revoltada segurament ha fet inevitables la destrucció, però segurament que la mateixa aigua amb un avís quan tocava hauria evitat la calamitat dels 214 morts oficials i la xifra incerta de desapareguts. Mobles, records, vides s’apleguen als vorals pintats amb marró de fang. La pudor que forma els productes frescos fets malbé, els animals morts, els residus orgànics, la manca d’aigua corrent, l’oli dels cotxes i l’aigua entollada fa trams irrespirables. L’escola Ausiàs March de Massanassa, absolutament destrossada, assevera que la recuperació va per llarg.
Tothom n’és víctima. Fins i tot, la grua municipal. El seu magatzem ha estat dels més afectats. De les 14 grues només en queda una d’operativa. Només resten dos negocis oberts. Immobiliàries, restaurants, constructores, impremtes, botigues de mobles, bars, supermercats, concessionaris, bugaderies, magatzems, tallers o forns de pa han adoptat formes fantasmagòriques. Tot just dos o tres negocis han pogut aixecar parcialment la persiana. En Joaquín, amo d’un restaurant, respira tranquil pels efectes dels danys que ha patit. “Ja puc estar content!”, admet mentre mostra el senyal d’on li ha arribat l’aigua. La sort ha volgut que la disposició de la barra li hagi permès salvar les neveres i les cuines. Podrà reobrir.
No han tingut tanta sort la Nieves i en Johnny i els seus dos gossos. Tots quatre carretegen maletes i un carretó de supermercat pel de trapaus. “Ens hem quedat sense casa”, detallen a El Món. De moment, no tenen on anar. “A la parròquia ens diuen que, de moment, només ens poden donar menjar, però no sostre”, remarquen. “No sé pas què farem”, lamenten els dos joves, que no tenen família que els aculli. La història d’aquesta parella no és l’única, com tampoc ho és la gent que ha perdut el record físic de bona part de la seva vida. Discos, llibres, retrats, fotografies, joguines o receptes mèdiques es troben tirats pels carrers a vessar de fang. Ho han perdut però a canvi de conservar la vida.
Polítics amb peus de fang arran d’una crisi que també és política
L’arrogància d’una gestió política horrible i incomprensible fa que s’apunti al culpable. Tot i que la premsa cortesana, amb un públic fidel a València, apunti a Pedro Sánchez, la gent de l’Horta Sud apunta a Mazón. Ana Rosa Quintana ha desplegat el seu equip en aquesta comarca. Semblava una ombra crepuscular entremig de les màquines pesants, els cotxes amb sirenes, i la concentració de policies que envoltava el seu plató ‘natural’. Tot amb una indiferència sorprenent per part de veïns i voluntaris que prou feina tenen a mirar de recuperar alguna cosa més que sobreviure. Aquesta vegada, tot apunta, que ni Ana Rosa Quintana salvarà el PP, que sembla que tingui els peus de fang.
